Curs sobre Intel·ligència Artificial per a associats

Cerdanyola Empresarial, conjuntament amb l’empresa associada Grup Essentia, hem organitzat la primera formació en Intel·ligència Artificial amb avantatges per als nostres socis. L’objectiu és proporcionar als participants els coneixements i habilitats necessàries per a automatitzar tasques administratives i processos per tal de ser més eficients i productius.

A més, els socis interessats a ampliar informació sobre projectes d’IA, tindran la possibilitat d’assessorament posterior al curs per part d’una altra de les nostres empreses associades, líders en automatismes digitals, Cloud Comunicacions.

Trobareu més informació en aquest enllaç.

Coneix els nostres socis: Restaurant Umami, un oasi per a àpats i esdeveniments d’empresa

Donem la benvinguda a un nou associat de Cerdanyola Empresarial, el Restaurant Umami de Bellaterra.

El trobareu a l’avinguda de Josep Maria Marcet, 3, ben a prop de l’estació del FGC, en un oasi de pau i tranquil·litat.

El Restaurant Umami ofereix una carta de mercat vinculada a les estacions de l’any, amb productes catalans i avalada per la passió, l’esforç i la dedicació del seu xef, Jordi García, amb més de vint-i-cinc anys d’experiència al món de la restauració.

L’Umami va néixer fa tres anys de l’amistat de Lluís Sánchez, i Albert Grau, amants de la gastronomia i emprenedors que van voler fer realitat el seu somni. Actualment els seus responsables són el mateix Lluís Sánchez i Carlos de Uña, que mantenen la filosofía del primer día.

El Restaurant Umami és el lloc ideal per a àpats i esdeveniments d’empresa i s’adapta a les necessitats dels seus clients, amb un nivell d’exigència i de qualitat molt alts en tots els casos.

I Jornada Empresarial del Sincrotró Alba

El Sincrotró Alba va celebrar ahir la seva I Jornada Empresarial, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cerdanyola i de Cerdanyola Empresarial.  L’objectiu de la trobada era apropar aquest centre tecnològic i de coneixement a les empreses interessades, per tal d’obrir possibilitats d’innovació mitjançant col·laboracions, serveis o projectes.

El Sincrotró ALBA ofereix tecnologies innovadores que es poden aplicar a una àmplia varietat de sectors industrials com els de la química, materials avançats, nanotecnologia, farmàcia, salut, aliments i envasos, medi ambient, automoció i aeroespacial, energia o patrimoni cultural i ciències forenses.

 

 

Gala final del Talent Factory

La gala final de la segona edició del Cerdanyola Cerdanyola Talent Factory va tenir lloc aquest dimecres a l’Ateneu. El CTF és el programa destinat a fomentar l’emprenedoria entre els alumnes de secundària de la ciutat, que impulsa l’Ajuntament de Cerdanyola amb el suport de la Diputació i Cerdanyola Empresarial, que ha aportat bona part dels mentors.

El projecte guanyador ha estat Veta (you ask, you learn), de Laia Nogués i Tea Moranta de l’escola Ramon Fuster, amb el mentoratge de Xavier Fuchs, de Rosa Gres. Es tracta d’un assistent virtual que ajuda a millorar el rendiment acadèmic de 1r d’ESO a 2n de Batxillerat. També ajuda a detectar de forma precoç situacions de assetjament escolar, risc social i emocional. Les dues creadores han guanyat un viatge de cinc dies a Sillicon Valley (patrocinat per Catalònia Fundació Creactiva).

El premi al segon millor projecte va ser per a Localfy d’Alexia Vélez i Christian Gabriel Gavina de l’escola FEDAC, mentoritzat per Núria Gras, de Grassoler. Es tracta d’una plataforma per ajudar a la comunitat mitjançant els negocis locals, amb serveis que optimitzen l’experiència de compra i venda. El premi, un viatge de tres dies a Brussel·les amb visita als centres d’emprenedoria, vivers d’empreses i seus d’empreses reconegudes.

El tercer premi ha estat per a Free Breathe, de Tomás Martínez i Marcel Giménez del CFP Fundació UAB amb el mentoratge de Baltasar López d’Enchufing. Es tracta d’un rellotge intel·ligent amb sensors de fums i connectat a una aplicació mòbil que ajuda a deixar de fumar amb funcions com ara detectar la recaiguda, premiar els esforços… Els seus creadors van guanyar un programa de visites als principals punts de l’ecosistema empresarial i emprenedor de Barcelona, anomenat Barcelona Enterpreneur Day (patrocinat per Rosa Gres).

El jurat de la segona edició del Talent Factory també va lliurar una menció especial al projecte Peixos Juganers ‘Un mar per aprendre’ elaborat per l’alumnat del CEE-CFT Flor de Maig.

El futur passa per l’especialització intel·ligent

La Fundació Catalònia va acollir aquest dimecres una nova edició dels Diàlegs de Cerdanyola Empresarial, que en aquesta ocasió se centrava en La Gran Barcelona i el paper que hi juguen i hi haurien de jugar ciutats com la nostra.

Els convidats eren Mercè Conesa, CEO de Barcelona Global, gran coneixedora de la qüestió, i més havent estat alcaldessa de Sant Cugat, vicepresidenta i presidenta de la Diputació, directora del Port de Barcelona i de l’Incasol; i Juan José Brugera, president de Colonial i ex president del Patronat de la Universitat Ramon Llull, de la Fundació ESADE, Panrico, Holditex i del Cercle d’Economia de Barcelona.

Tots dos van coincidir a assenyalar que aquesta Gran Barcelona que sobrepassa el terme estricte de la capital i de la seva l’Àrea Metropolitana, és una realitat que abasta set comarques, 140 municipis que acullen 5,7 milions d’habitants i un 70% del PIB català. Aquest fet genera desequilibris que cal evitar i un problema de governança que reclama molt de diàleg entre totes les administracions.

Conesa va recordar que Nacions Unides ja ha avisat que al llarg d’aquest segle la població mundial es concentrarà en grans conurbacions. “Això ens obliga a estructurar-nos per poder competir amb altres àrees metropolitanes del món” i a “sumar per presentar-nos al món globalitzat”, va dir, “perquè ens hi juguem el nostre paper a Europa”.

I aquí va lamentar la inestabilitat política de les administracions, ja que “l’economia va endavant amb una agenda independent de la política” i cal una visió de conjunt en la majoria d’aspectes, com la mobilitat, el transport, l’habitatge i el clima, entre d’altres.

 

L’especialització intel·ligent

Precisament, va elogiar els ajuntaments per ser les administracions que proporcionen una major estabilitat i per les actuacions que molts ja estan duent a terme: “n’hi ha que han dialogat entre ells i han apostat per l’especialització intel·ligent, amb estratègies conjuntes per clusteritzar l’activitat econòmica en els seus territoris”.

Va posar com exemple el sector de la biotecnologia, amb la cobertura de la Gran Via, que farà guanyar molts espais per a activitats del sector, el trasllat de l’Hospital Clínic i la coalició de Sant Joan de Déu amb una trentena d’hospitals per estudiar les malalties rares.

També va explicar que Barcelona Global ha detectat, a partir de l’anàlisi de dades, sectors que es podrien impulsar en el territori, a partir de realitats existents: la manufactura avançada -on Cerdanyola hi tindria un paper important-, la mobilitat intel·ligent, les indústries creatives i del gaming i les dades i la Intel·igència Artificial.

Brugera, per la seva banda, va apostar perquè les administracions “facilitin dinàmiques”, per exemple en la generació d’espais per a l’activitat econòmica i l’habitatge. “A Barcelona li queda la Sagrera i aquest sector de la Gran Via coberta. I s’ha acabat”, va apuntar, “i per això s’han de generar espais a fora”.

El Pla Director Urbanístic

En aquest sentit, el president de Colonial va explicar que s’està treballant en la redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) -que substituirà el PGM de 1976. La seva funció serà “definir tot el que haurem de tenir en el futur i on: habitatge, indústria, infraestructures, mobilitat, equipaments…”. Tot i lamentar que no “s’ha obert prou el debat” sobre aquest pla, sí que va destacar que “allà on hi hagi els espais, l’activitat vindrà”, i va citar l’experiència del 22@ a Barcelona.

Per la seva banda, i respecte al PDUM, Conesa va destacar-ne la dificultat i la tasca que s’està fent amb els ajuntaments per “fixar quines àrees es potencien en funció de les necessitats de la població”, posant també l’accent en la manca d’habitatge actual i futur, per la gent que vindrà.

“Les àrees metropolitanes d’èxit són les que ofereixen ocupació i qualitat de vida”, va apuntar, i connexions ràpides entre elles, i va posar com a exemple el Centre Direccional de Cerdanyola, on “es van triar bé les activitats i amb equilibri entre empreses, serveis i habitatges”.

La proximitat de la Universitat, el Sincrotró i centres de recerca, ha fet possible portar-hi el projecte de Sala blanca de prototipatge de xips, “una infraestructura estratègica, fruit de l’especialització intel·ligent”. I fruit també de la col·laboració entre administracions, empresa, els centres de recerca i la societat civil, que ha permès aconseguir un ajut europeu (PERTE) de 350 MEUR.

També es va destacar la importància del nostre territori per satisfer demandes de les grans empreses que han de venir, com la generació de talent, tot i que també va advertir que “el talent marxa o es queda allà on troba les millors condicions”.

Debat amb el públic

Ja en debat amb el públic assistent, els ponents van defensar la força de la marca Barcelona, que ens engloba i fa coneguts arreu del món, i la importància del vector ambiental en totes les decisions “cercant l’equilibri amb el progrés econòmic”.

També es va destacar la necessitat del “Túnel d’Horta” i d’unes connexions ràpides i eficaces en tot aquest gran territori. Respecte al cost d’aquestes grans infraestructures, Conesa va remarcar que “aporten un retorn econòmic en activitat i qualitat de vida, perquè connectar-te ràpid et genera oportunitats”.

Després del debat, els assistents van participar en un Còctel Networking a les mateixes instal·lacions de la Fundació Catalònia.

Amb la Nit Solidària de Cerdanyola

Una nodrida representació de Cerdanyola Empresarial va prendre part ahir en la V Nit Solid¡ària de Cerdanyola, que organitza el Rotary Club de la nostra ciutat, amb l’objectiu de recaptar fons per a les entitats solidiàries i de donar a conèixer la seva activitat.

Dues-centes trenta persones es van reunir a l’Hotel Campus de la UAB per assistir al sopar durant el qual es van lliurar tres premis a les entitats que es partiran la recaptació de la Nit d’enguany, i tres reconeixements. També es va fer un sorteig entre els assistents amb nombrosos regals cedits per comerços i empreses col·laboradors.

En l’apartat de la Cooperació es va premiar Mans Unides amb una dotació econòmica que correspondrà a una tercera part de la recaptació de la Nit. El projecte que duu a terme vol millorar l’accés a l’educació primària de qualitat de més de 560 alumnes de Caimbambo (Angola). També es va reconèixer la tasca de de Daniel Banyuls, expastor de l’Església Evangèlica de Cerdanyola, un dels fundadors del Rebost Solidari i coordinador de diferents campanyes de recollida de material humanitari.

En l’àmbit sociosanitari, l’entitat guanyadora va ser Familiares y Amigos de Ángel Manzanares (FADAM), que rebrà una tercera part de la recaptació total de la V Nit Solidària de Cerdanyola per ajudar a evaluar els efectes d’un nou fàrmac per curar els tumors cerebrals pediàtrics. L’associació col·labora des de fa molts anys amb el Institut de Recerca del Hospital Vall d’Hebron donant suport a les linies de recerca en tumors cerebrals. També es va fer un reconeixement a la cerdanyolenca Lurdes Borgoñoz, presidenta de l’Associació Familiars cuidadors de malalts d’Alzheimer (ACFA). “

Finalment, en l’ambit social, Creu Roja va ser la guanyadora. L’entitat destinarà la donació per al suport adicional a persones amb risc d’exclusió social per trobar feina. Concretament, s’oferiran formacions d’informàtica de nivell inicial i ofimàtica per dotar als participants d’una major autonomia. I precisament el reconeixement anar a parar a mans de Santi Morera, expresident de Creu Roja.

Mans Unides, Fadam i Creu Roja prenen, doncs,  el relleu de l’Associació pel Desenvolupament de la Infància a l’Àfrica (ADIA), Càritas Sant Martí i ACFA, que van ser les guanyadores de la passada edició i en el decurs de la Nit van explicar als assistents a què havien destinars els fons recaptats a l’anterior Nit.

La Gran Barcelona, tema dels Diàlegs de Cerdanyola Empresarial

 

El dimecres 17 d’abril tindrà lloc a la Fundació Catalònia una nova edició dels Diàlegs de Cerdanyola Empresarial, amb el lema “La Gran Barcelona, quin paper hi juguem?”. L’objectiu és debatre el paper que ha de jugar la nostra ciutat i les de l’entorn en aquesta realitat que cada dia ho és més: la Barcelona que desborda els seus límits estrictes, els de la seva àrea metropolitana i, gairebé, els de les comarques que les circumden, un fenomen que afecta l’economia i gairebé tots els aspectes de la vida d’aquest territori.

Per això hem convidat dos vallesans que, d’una o altra manera hi estan implicats. D’una banda, la santcugatenca Mercè Conesa, CEO de Barcelona Global, associació sense ànim de lucre, formada per 256 de les empreses, centres de recerca, emprenedors, escoles de negocis, universitats i institucions culturals líders de la capital, i més de 960 professionals que volen fer de Barcelona una de les millors ciutats del món per al talent d’impacte i l’activitat econòmica. Conesa ha estat alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, vicepresidenta i presidenta de la Diputació de Barcelona, directora del Port de Barcelona i de l’Incasol.

De l’altra, tindrem el bellaterrenc Juan José Brugera, president de Colonial, la Immobiliària de referència al mercat d’oficines de qualitat a Europa. Amb anterioritat havia estat conseller director general de Mútua Madrilenya, conseller delegat de SindiBank i subdirector deneral de Banc de Sabadell. També ha estat president del Patronat de la Universitat Ramón Llull, de la Fundació ESADE, Panrico, Holditex i del Cercle d’Economia de Barcelona, així com Conseller del Periòdico de Catalunya.

L’acte es farà a l’Auditori de la Fundació Catalònia a partir de les 19h i posteriorment tindrà lloc un còctel relacional amb els assistents.

L’entrada és lliure, però l’aforament limitat. Cal inscripció prèvia al mail admin@aecv.cat.

Recerca i innovació cap a l’objectiu de residu zero al territori

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha acollit avui la presentació dels resultats del projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) «HubB30: Més enllà de la circularitat» de l’eix Mollet-Cerdanyola, posat en marxa l’any 2021 i coordinat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. La nostra vicepresidenta, Aurora Redondo, hi ha participat en representació de Cerdanyola Empresarial, entitat associada al HUB30.

L’acte ha comptat amb la assistència dels responsables de les institucions i entitats sòcies del projecte: Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès; Mireia Dionisio, alcaldessa de Mollet del Vallès; Javier Lafuente, rector de la UAB i president del Parc de Recerca UAB; Xavier López, director general corporatiu i d’operacions d’EURECAT, i Joan Rodon Modol, degà d’Esade Business School.

Sota la marca Circular B30, el projecte ha fixat les actuacions necessàries per dur a terme iniciatives per a la transformació econòmica i sostenible cap a l’objectiu de residu zero al territori. L’àmbit B30 genera gairebé la meitat dels residus industrials de la província de Barcelona i una quarta part de tot Catalunya.

La proposta es basa en el concepte de la recerca i la innovació oberta per fer front a molts del reptes territorials identificats com a prioritaris en matèria de sostenibilitat. Aquesta visió fomenta la cocreació i la col·laboració entre diferents actors socials: ciutadans i usuaris, personal investigador, entitats socials, autoritats públiques, sector empresarial, sector creatiu i persones emprenedores.

Xarxa de laboratoris d’innovació oberta: B30 Open Labs

El projecte ha permès articular una xarxa de laboratoris d’innovació oberta, B30 Open Labs, a la UAB, a Mollet del Vallès i a Cerdanyola del Vallès, que actuïn com a catalitzadors per al canvi del model actual de producció i consum per un altre basat en l’economia verda i circular al territori.

A la UAB, el Circulab, inaugurat avui, permetrà innovar en la pràctica de l’economia circular i l’ecodisseny des de la deixalleria pública del campus de Bellaterra. Integrat en la xarxa Open Labs de la Universitat, facilitarà processos de reparació, intercanvi i reutilització o transformació i revalorització de recursos, i generarà coneixement en col·laboració amb la societat a través de processos de d’innovació, formació i emprenedoria. El nou equipament ha suposat la transformació de la deixalleria, que ha estat reformada amb materials sostenibles, amb un entorn renaturalitzat i energèticament autosuficient.

D’altra banda, el Mollet HUB té com a objectiu aportar valor afegit al territori amb polítiques d’innovació, de reducció dels residus i de millora de la competitivitat per tal de facilitar la modernització empresarial, la creació de nous negocis i el foment de l’emprenedoria i l’autoocupació. A més, promourà la interacció entre tots els agents del municipi i impulsarà la participació de la ciutadania en el desenvolupament de projectes i prototips innovadors, amb formació i coneixement en tecnologies 4.0.

Finalment, l’Open Lab cívic Espai Altimira de Cerdanyola afavorirà la generació d’idees i la col·laboració, i permetrà identificar reptes municipals, donant-hi resposta a través de processos d’innovació i de cocreació amb els seus ciutadans.

Una agenda compartida per a la recerca i l’emprenedoria en economia circular

A més dels B30 Open Labs, els socis de Circular B30 han treballat en diferents vessants al llarg del projecte.

La UAB i el Parc de Recerca UAB han establert la base per a una agenda compartida entre tots els membres. Amb l’organització de tallers participatius han elaborat un mapa de les iniciatives del territori, tant des de l’àmbit públic, com del privat, relacionades amb l’economia circular. A més, han identificat els reptes a partir dels quals treballar per buscar-hi resposta, a través de dues edicions del Programa de Generació d’Idees.

El centre tecnològic EURECAT ha treballat en l’àmbit de la transferència de coneixement tecnològic amb l’Observatori HUBB30 Residu 0, desenvolupant tasques de vigilància tecnològica i prospectiva estratègica innovadora sobre tendències actuals i avenços susceptibles de ser transferits a les empreses de la indústria del territori i a la ciutadania. També ha creat una eina d’autodiagnosi per avaluar l’estat de les petites i mitjanes empreses i oferir recomanacions de tecnologies dirigides a fomentar la cerca de talent.

D’altra banda, Esade, a través de l’Esade Entrepreneurship Institute i l’Esade Center for Social Impact, ha centrat la seva activitat en l’impuls de l’emprenedoria, amb el programa Acceleradora Residu Zero, la creació d’una comunitat d’alumnes per a la detecció d’iniciatives i hackatons per donar resposta als reptes plantejats.

Les actuacions dutes a terme en el projecte han comptat amb un pressupost de gairebé 4 M €, dels quals el 50 % ha estat cofinançat a través dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, emmarcat en el projecte seleccionat del Programa Operatiu FED, ER 2014-2020.

Tots els treballs han de permetre fer de l’eix B30 Mollet-Cerdanyola un territori circular, innovador i inclusiu, que actuï alhora com a palanca de canvi per a altres territoris.

L’Esmorzar de Can Serra destaca el gran potencial de la IA

D’esquerra a dreta, Nuria Gras, David Monreal, Meritxell Bassoles, Xavi Muñoz-Pascual i Núria Infiesta

La Masia de Can Serraperera ha acollit un nou Esmorzar Empresarial, en aquesta ocasió sobre la Intel·ligència Artificial (AI) aplicada a l’empresa. L’acte, coorganitzat per l’Ajuntament i Cerdanyola Empresarial, ha estat un èxit de convocatòria.

Hi han intervingut Meritxell Bassolas, coordinadora de projectes estratègicsCVC (UAB) i de l’eix de recerca i talent-estratègia catalana d’IA; Núria Infiesta, fundadora de YASYT, empresa tecnològica que té com a propòsit millorar la vida de les persones en els sectors de la salut i social; David Monreal, Fundador de Monreal & Meadow, consultoria estratègica d’empreses online en fase de creixement i fundador d’Skylab Coders Academy, considerada millor escola de programació del món el 2022, i Xavi Muñoz-Pascual, responsable científic i cofundador d’Onalabs, expert en Micro i Nano tecnologies i amb 30 anys d’experiència a l’Institut de Microelectrònica del CSIC. Moderava l’acte Núria Gras, vocal de cerdanyola Empresarial i directora de desenvolupament de negoci de Grassoler. Han donat la benvinguda als assistents la regidora de Promoció Econòmica, Cristina Padilla, i el president de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges.

Durant l’acte, els ponents han coincidit a destacar l’enorme potencial d’aquesta tecnologia que, en poc temps, s’ha posicionat com una eina útil per a les empreses, “fins i tot les que actualment poden estar més allunyades de la tecnologia”, apuntava Monreal.

Muñoz-Pascual i Infiesta van posar els exemples de com l’estan duent a la pràctica en les respectives empreses.

El primer va destacar que a Onalabs “la meitat de la plantilla ja treballa desenvolupant algoritmes i fent entrenament de dades per a la IA, que ens ha fet recuperar en un no res tot el temps que vam perdre amb la COVID”.

Infiesta va explicar que s’ha posat a treballar la IA per veure “com allarguem la vida de les persones grans al seu domicili”, amb l’ús de recordatoris, sensors que recullen dades i les comuniquen i “permeten fer models d’atenció preventius i no reactius, per evitar conseqüències que en aquestes edats poden ser molt greus”.

Durant l’acte es va assenyalar que, com qualsevol nova tecnologia, comportarà fer formació per als equips i cada empresa haurà d’investigar com l’aplica. Monreal va destacar que “cal analitzar els processos per veure quins canvis i millores es poden fer en la forma de treballar” i va apuntar que la mateixa tecnologia IA hi pot ajudar, com ChatGPT: “caldria posar-hi un enginyer que li faci les preguntes bones, que vagi canviant les preguntes i afinant-les, fins trobar la resposta útil i correcta, sabent que no és Google”.

Per la seva banda, Bassolas va reivindicar un canvi cultural al món empresarial, per tal que es compti “amb els treballadors, ja que són els que coneixen les necessitats i poden ajudar en els processos d’automatització”.

Per a Muñoz-Pascual, la clau és la formació i l’adaptabilitat, “el learnig by doing, cercant suports a les universitats i entre el talent jove pel que fa a la creativitat amb el software”, mentre que per a Infiesta el millor és mostrar com es creuen les dades i els resultats, com s’aporten criteris de tota mena, fins i tot socials, “i com la IA aporta milers de dades, les aporta totes”. Bassolas va defensar la importància de desenvolupar un codi ètic, i Infiesta va recordar que ja existeix un Certificat de Transparència Algorítmica i és un camí en el qual caldrà aprofundir.

Davant la pregunta de si la IA comportarà la destrucció de llocs de feina, David Monreal va explicar que ja hi ha empreses que han substituït per IA les tasques de suport al client, “però cada nova tecnologia sempre destrueix algunes feines, en modifica la majoria i en crea de noves; això passa de fa segles. Són tecnologies que no han de fer por, no és diferent de quan va arribar l’Excel”.

La importància de frenar la fugida de talent que es ve produint des del 2017, la va destacar Bassolas, qui va recordar que ja al 2018 des de Polítiques Digitals de la Generalitat “es va anar a picar portes per veure com ho aturàvem i vam ser un dels primers territoris a definir una estratègia d’IA”. Ara hi ha dos programes europeus a Catalunya i 50 places perquè vinguin a fer recerca amb les empreses i “retenir-los aquí”. La part d’Innovació la coordina Eurecat i hi ha molts ajuts perquè petites empreses ajustin processos i obrin noves línies de negoci.

El privilegi de tenir el Sincrotró a Cerdanyola

El Sincrotró ALBA i Cerdanyola Empresarial han acordat fer accions conjuntes per donar a conèixer a les empreses de Cerdanyola les aplicacions pràctiques que pot oferir el Sincrotró al teixit industrial del territori.

Recentment, el president de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges, acompanyat pel vicepresident Lluís Sisquella i la gerent Ana Maria Rovira, van visitar aquest equipament científic de la mà d’Alejandro Sánchez i de Núria Valls Vidal, director i científica, respectivament, de l’Oficina Industrial del Sincrotró.

L’ALBA produeix llum de sincrotró que permet visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar les seves propietats. El com ho fa i els mecanismes per aconseguir-ho no són fàcils d’entendre per als que no som investigadors o científics. Però, tothom que puja a un avió entén per què vola? Hem de veure la utilitat pràctica del Sincrotró i així podrem saber en què ens pot ajudar.

Si els departaments de Recerca i Desenvolupament de les empreses coneixen millor la estructura de la matèria que han de vendre o tractar, les seves investigacions poden ser més acurades, ràpides i eficients. El processos productius podran millorar i els llançaments de nous productes podran ser més exitosos.

Al Sincrotró treballen per analitzar materials molt diversos com bateries, metalls, detergents, aliments, productes de cosmètica, cèl·lules del cos humà, d’animals i vegetals, fàrmacs, plàstics i un ampli ventall de materials. En alguns casos, fins i tot s’utilitza per comprovar si s’està infringint una patent.

Cada vegada més, l´ús del sincrotró per part de les empreses és més rellevant. L’any 2023 es van fer uns 70 serveis a  empreses. En aquests casos l’empresa només paga els costos i per a les pimes (empreses amb facturacions inferiors a 50 milions i menys de 250 empleats) tenen un programa europeu que cobreix aquestes despeses.

A l’any 2023 més de 2.500 investigadors de tot el món es van beneficiar d’aquesta eina única per avançar en la recerca.

Si treballeu en una empresa i creieu que podeu millorar amb les aplicacions del Sincrotró, no ho dubteu i contacteu-los. Us posaran en contacte amb el departament d’usos industrials, on us rebran amb entusiasme, ja que volen fer d’aquesta infraestructura un lloc que ajudi les empreses a créixer.

És el luxe tenir el Sincrotró al costat. El voleu aprofitar?