El futur passa per l’especialització intel·ligent

La Fundació Catalònia va acollir aquest dimecres una nova edició dels Diàlegs de Cerdanyola Empresarial, que en aquesta ocasió se centrava en La Gran Barcelona i el paper que hi juguen i hi haurien de jugar ciutats com la nostra.

Els convidats eren Mercè Conesa, CEO de Barcelona Global, gran coneixedora de la qüestió, i més havent estat alcaldessa de Sant Cugat, vicepresidenta i presidenta de la Diputació, directora del Port de Barcelona i de l’Incasol; i Juan José Brugera, president de Colonial i ex president del Patronat de la Universitat Ramon Llull, de la Fundació ESADE, Panrico, Holditex i del Cercle d’Economia de Barcelona.

Tots dos van coincidir a assenyalar que aquesta Gran Barcelona que sobrepassa el terme estricte de la capital i de la seva l’Àrea Metropolitana, és una realitat que abasta set comarques, 140 municipis que acullen 5,7 milions d’habitants i un 70% del PIB català. Aquest fet genera desequilibris que cal evitar i un problema de governança que reclama molt de diàleg entre totes les administracions.

Conesa va recordar que Nacions Unides ja ha avisat que al llarg d’aquest segle la població mundial es concentrarà en grans conurbacions. “Això ens obliga a estructurar-nos per poder competir amb altres àrees metropolitanes del món” i a “sumar per presentar-nos al món globalitzat”, va dir, “perquè ens hi juguem el nostre paper a Europa”.

I aquí va lamentar la inestabilitat política de les administracions, ja que “l’economia va endavant amb una agenda independent de la política” i cal una visió de conjunt en la majoria d’aspectes, com la mobilitat, el transport, l’habitatge i el clima, entre d’altres.

 

L’especialització intel·ligent

Precisament, va elogiar els ajuntaments per ser les administracions que proporcionen una major estabilitat i per les actuacions que molts ja estan duent a terme: “n’hi ha que han dialogat entre ells i han apostat per l’especialització intel·ligent, amb estratègies conjuntes per clusteritzar l’activitat econòmica en els seus territoris”.

Va posar com exemple el sector de la biotecnologia, amb la cobertura de la Gran Via, que farà guanyar molts espais per a activitats del sector, el trasllat de l’Hospital Clínic i la coalició de Sant Joan de Déu amb una trentena d’hospitals per estudiar les malalties rares.

També va explicar que Barcelona Global ha detectat, a partir de l’anàlisi de dades, sectors que es podrien impulsar en el territori, a partir de realitats existents: la manufactura avançada -on Cerdanyola hi tindria un paper important-, la mobilitat intel·ligent, les indústries creatives i del gaming i les dades i la Intel·igència Artificial.

Brugera, per la seva banda, va apostar perquè les administracions “facilitin dinàmiques”, per exemple en la generació d’espais per a l’activitat econòmica i l’habitatge. “A Barcelona li queda la Sagrera i aquest sector de la Gran Via coberta. I s’ha acabat”, va apuntar, “i per això s’han de generar espais a fora”.

El Pla Director Urbanístic

En aquest sentit, el president de Colonial va explicar que s’està treballant en la redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) -que substituirà el PGM de 1976. La seva funció serà “definir tot el que haurem de tenir en el futur i on: habitatge, indústria, infraestructures, mobilitat, equipaments…”. Tot i lamentar que no “s’ha obert prou el debat” sobre aquest pla, sí que va destacar que “allà on hi hagi els espais, l’activitat vindrà”, i va citar l’experiència del 22@ a Barcelona.

Per la seva banda, i respecte al PDUM, Conesa va destacar-ne la dificultat i la tasca que s’està fent amb els ajuntaments per “fixar quines àrees es potencien en funció de les necessitats de la població”, posant també l’accent en la manca d’habitatge actual i futur, per la gent que vindrà.

“Les àrees metropolitanes d’èxit són les que ofereixen ocupació i qualitat de vida”, va apuntar, i connexions ràpides entre elles, i va posar com a exemple el Centre Direccional de Cerdanyola, on “es van triar bé les activitats i amb equilibri entre empreses, serveis i habitatges”.

La proximitat de la Universitat, el Sincrotró i centres de recerca, ha fet possible portar-hi el projecte de Sala blanca de prototipatge de xips, “una infraestructura estratègica, fruit de l’especialització intel·ligent”. I fruit també de la col·laboració entre administracions, empresa, els centres de recerca i la societat civil, que ha permès aconseguir un ajut europeu (PERTE) de 350 MEUR.

També es va destacar la importància del nostre territori per satisfer demandes de les grans empreses que han de venir, com la generació de talent, tot i que també va advertir que “el talent marxa o es queda allà on troba les millors condicions”.

Debat amb el públic

Ja en debat amb el públic assistent, els ponents van defensar la força de la marca Barcelona, que ens engloba i fa coneguts arreu del món, i la importància del vector ambiental en totes les decisions “cercant l’equilibri amb el progrés econòmic”.

També es va destacar la necessitat del “Túnel d’Horta” i d’unes connexions ràpides i eficaces en tot aquest gran territori. Respecte al cost d’aquestes grans infraestructures, Conesa va remarcar que “aporten un retorn econòmic en activitat i qualitat de vida, perquè connectar-te ràpid et genera oportunitats”.

Després del debat, els assistents van participar en un Còctel Networking a les mateixes instal·lacions de la Fundació Catalònia.

Amb la Nit Solidària de Cerdanyola

Una nodrida representació de Cerdanyola Empresarial va prendre part ahir en la V Nit Solid¡ària de Cerdanyola, que organitza el Rotary Club de la nostra ciutat, amb l’objectiu de recaptar fons per a les entitats solidiàries i de donar a conèixer la seva activitat.

Dues-centes trenta persones es van reunir a l’Hotel Campus de la UAB per assistir al sopar durant el qual es van lliurar tres premis a les entitats que es partiran la recaptació de la Nit d’enguany, i tres reconeixements. També es va fer un sorteig entre els assistents amb nombrosos regals cedits per comerços i empreses col·laboradors.

En l’apartat de la Cooperació es va premiar Mans Unides amb una dotació econòmica que correspondrà a una tercera part de la recaptació de la Nit. El projecte que duu a terme vol millorar l’accés a l’educació primària de qualitat de més de 560 alumnes de Caimbambo (Angola). També es va reconèixer la tasca de de Daniel Banyuls, expastor de l’Església Evangèlica de Cerdanyola, un dels fundadors del Rebost Solidari i coordinador de diferents campanyes de recollida de material humanitari.

En l’àmbit sociosanitari, l’entitat guanyadora va ser Familiares y Amigos de Ángel Manzanares (FADAM), que rebrà una tercera part de la recaptació total de la V Nit Solidària de Cerdanyola per ajudar a evaluar els efectes d’un nou fàrmac per curar els tumors cerebrals pediàtrics. L’associació col·labora des de fa molts anys amb el Institut de Recerca del Hospital Vall d’Hebron donant suport a les linies de recerca en tumors cerebrals. També es va fer un reconeixement a la cerdanyolenca Lurdes Borgoñoz, presidenta de l’Associació Familiars cuidadors de malalts d’Alzheimer (ACFA). “

Finalment, en l’ambit social, Creu Roja va ser la guanyadora. L’entitat destinarà la donació per al suport adicional a persones amb risc d’exclusió social per trobar feina. Concretament, s’oferiran formacions d’informàtica de nivell inicial i ofimàtica per dotar als participants d’una major autonomia. I precisament el reconeixement anar a parar a mans de Santi Morera, expresident de Creu Roja.

Mans Unides, Fadam i Creu Roja prenen, doncs,  el relleu de l’Associació pel Desenvolupament de la Infància a l’Àfrica (ADIA), Càritas Sant Martí i ACFA, que van ser les guanyadores de la passada edició i en el decurs de la Nit van explicar als assistents a què havien destinars els fons recaptats a l’anterior Nit.

La Gran Barcelona, tema dels Diàlegs de Cerdanyola Empresarial

 

El dimecres 17 d’abril tindrà lloc a la Fundació Catalònia una nova edició dels Diàlegs de Cerdanyola Empresarial, amb el lema “La Gran Barcelona, quin paper hi juguem?”. L’objectiu és debatre el paper que ha de jugar la nostra ciutat i les de l’entorn en aquesta realitat que cada dia ho és més: la Barcelona que desborda els seus límits estrictes, els de la seva àrea metropolitana i, gairebé, els de les comarques que les circumden, un fenomen que afecta l’economia i gairebé tots els aspectes de la vida d’aquest territori.

Per això hem convidat dos vallesans que, d’una o altra manera hi estan implicats. D’una banda, la santcugatenca Mercè Conesa, CEO de Barcelona Global, associació sense ànim de lucre, formada per 256 de les empreses, centres de recerca, emprenedors, escoles de negocis, universitats i institucions culturals líders de la capital, i més de 960 professionals que volen fer de Barcelona una de les millors ciutats del món per al talent d’impacte i l’activitat econòmica. Conesa ha estat alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, vicepresidenta i presidenta de la Diputació de Barcelona, directora del Port de Barcelona i de l’Incasol.

De l’altra, tindrem el bellaterrenc Juan José Brugera, president de Colonial, la Immobiliària de referència al mercat d’oficines de qualitat a Europa. Amb anterioritat havia estat conseller director general de Mútua Madrilenya, conseller delegat de SindiBank i subdirector deneral de Banc de Sabadell. També ha estat president del Patronat de la Universitat Ramón Llull, de la Fundació ESADE, Panrico, Holditex i del Cercle d’Economia de Barcelona, així com Conseller del Periòdico de Catalunya.

L’acte es farà a l’Auditori de la Fundació Catalònia a partir de les 19h i posteriorment tindrà lloc un còctel relacional amb els assistents.

L’entrada és lliure, però l’aforament limitat. Cal inscripció prèvia al mail admin@aecv.cat.

Recerca i innovació cap a l’objectiu de residu zero al territori

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha acollit avui la presentació dels resultats del projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) «HubB30: Més enllà de la circularitat» de l’eix Mollet-Cerdanyola, posat en marxa l’any 2021 i coordinat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. La nostra vicepresidenta, Aurora Redondo, hi ha participat en representació de Cerdanyola Empresarial, entitat associada al HUB30.

L’acte ha comptat amb la assistència dels responsables de les institucions i entitats sòcies del projecte: Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès; Mireia Dionisio, alcaldessa de Mollet del Vallès; Javier Lafuente, rector de la UAB i president del Parc de Recerca UAB; Xavier López, director general corporatiu i d’operacions d’EURECAT, i Joan Rodon Modol, degà d’Esade Business School.

Sota la marca Circular B30, el projecte ha fixat les actuacions necessàries per dur a terme iniciatives per a la transformació econòmica i sostenible cap a l’objectiu de residu zero al territori. L’àmbit B30 genera gairebé la meitat dels residus industrials de la província de Barcelona i una quarta part de tot Catalunya.

La proposta es basa en el concepte de la recerca i la innovació oberta per fer front a molts del reptes territorials identificats com a prioritaris en matèria de sostenibilitat. Aquesta visió fomenta la cocreació i la col·laboració entre diferents actors socials: ciutadans i usuaris, personal investigador, entitats socials, autoritats públiques, sector empresarial, sector creatiu i persones emprenedores.

Xarxa de laboratoris d’innovació oberta: B30 Open Labs

El projecte ha permès articular una xarxa de laboratoris d’innovació oberta, B30 Open Labs, a la UAB, a Mollet del Vallès i a Cerdanyola del Vallès, que actuïn com a catalitzadors per al canvi del model actual de producció i consum per un altre basat en l’economia verda i circular al territori.

A la UAB, el Circulab, inaugurat avui, permetrà innovar en la pràctica de l’economia circular i l’ecodisseny des de la deixalleria pública del campus de Bellaterra. Integrat en la xarxa Open Labs de la Universitat, facilitarà processos de reparació, intercanvi i reutilització o transformació i revalorització de recursos, i generarà coneixement en col·laboració amb la societat a través de processos de d’innovació, formació i emprenedoria. El nou equipament ha suposat la transformació de la deixalleria, que ha estat reformada amb materials sostenibles, amb un entorn renaturalitzat i energèticament autosuficient.

D’altra banda, el Mollet HUB té com a objectiu aportar valor afegit al territori amb polítiques d’innovació, de reducció dels residus i de millora de la competitivitat per tal de facilitar la modernització empresarial, la creació de nous negocis i el foment de l’emprenedoria i l’autoocupació. A més, promourà la interacció entre tots els agents del municipi i impulsarà la participació de la ciutadania en el desenvolupament de projectes i prototips innovadors, amb formació i coneixement en tecnologies 4.0.

Finalment, l’Open Lab cívic Espai Altimira de Cerdanyola afavorirà la generació d’idees i la col·laboració, i permetrà identificar reptes municipals, donant-hi resposta a través de processos d’innovació i de cocreació amb els seus ciutadans.

Una agenda compartida per a la recerca i l’emprenedoria en economia circular

A més dels B30 Open Labs, els socis de Circular B30 han treballat en diferents vessants al llarg del projecte.

La UAB i el Parc de Recerca UAB han establert la base per a una agenda compartida entre tots els membres. Amb l’organització de tallers participatius han elaborat un mapa de les iniciatives del territori, tant des de l’àmbit públic, com del privat, relacionades amb l’economia circular. A més, han identificat els reptes a partir dels quals treballar per buscar-hi resposta, a través de dues edicions del Programa de Generació d’Idees.

El centre tecnològic EURECAT ha treballat en l’àmbit de la transferència de coneixement tecnològic amb l’Observatori HUBB30 Residu 0, desenvolupant tasques de vigilància tecnològica i prospectiva estratègica innovadora sobre tendències actuals i avenços susceptibles de ser transferits a les empreses de la indústria del territori i a la ciutadania. També ha creat una eina d’autodiagnosi per avaluar l’estat de les petites i mitjanes empreses i oferir recomanacions de tecnologies dirigides a fomentar la cerca de talent.

D’altra banda, Esade, a través de l’Esade Entrepreneurship Institute i l’Esade Center for Social Impact, ha centrat la seva activitat en l’impuls de l’emprenedoria, amb el programa Acceleradora Residu Zero, la creació d’una comunitat d’alumnes per a la detecció d’iniciatives i hackatons per donar resposta als reptes plantejats.

Les actuacions dutes a terme en el projecte han comptat amb un pressupost de gairebé 4 M €, dels quals el 50 % ha estat cofinançat a través dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, emmarcat en el projecte seleccionat del Programa Operatiu FED, ER 2014-2020.

Tots els treballs han de permetre fer de l’eix B30 Mollet-Cerdanyola un territori circular, innovador i inclusiu, que actuï alhora com a palanca de canvi per a altres territoris.

L’Esmorzar de Can Serra destaca el gran potencial de la IA

D’esquerra a dreta, Nuria Gras, David Monreal, Meritxell Bassoles, Xavi Muñoz-Pascual i Núria Infiesta

La Masia de Can Serraperera ha acollit un nou Esmorzar Empresarial, en aquesta ocasió sobre la Intel·ligència Artificial (AI) aplicada a l’empresa. L’acte, coorganitzat per l’Ajuntament i Cerdanyola Empresarial, ha estat un èxit de convocatòria.

Hi han intervingut Meritxell Bassolas, coordinadora de projectes estratègicsCVC (UAB) i de l’eix de recerca i talent-estratègia catalana d’IA; Núria Infiesta, fundadora de YASYT, empresa tecnològica que té com a propòsit millorar la vida de les persones en els sectors de la salut i social; David Monreal, Fundador de Monreal & Meadow, consultoria estratègica d’empreses online en fase de creixement i fundador d’Skylab Coders Academy, considerada millor escola de programació del món el 2022, i Xavi Muñoz-Pascual, responsable científic i cofundador d’Onalabs, expert en Micro i Nano tecnologies i amb 30 anys d’experiència a l’Institut de Microelectrònica del CSIC. Moderava l’acte Núria Gras, vocal de cerdanyola Empresarial i directora de desenvolupament de negoci de Grassoler. Han donat la benvinguda als assistents la regidora de Promoció Econòmica, Cristina Padilla, i el president de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges.

Durant l’acte, els ponents han coincidit a destacar l’enorme potencial d’aquesta tecnologia que, en poc temps, s’ha posicionat com una eina útil per a les empreses, “fins i tot les que actualment poden estar més allunyades de la tecnologia”, apuntava Monreal.

Muñoz-Pascual i Infiesta van posar els exemples de com l’estan duent a la pràctica en les respectives empreses.

El primer va destacar que a Onalabs “la meitat de la plantilla ja treballa desenvolupant algoritmes i fent entrenament de dades per a la IA, que ens ha fet recuperar en un no res tot el temps que vam perdre amb la COVID”.

Infiesta va explicar que s’ha posat a treballar la IA per veure “com allarguem la vida de les persones grans al seu domicili”, amb l’ús de recordatoris, sensors que recullen dades i les comuniquen i “permeten fer models d’atenció preventius i no reactius, per evitar conseqüències que en aquestes edats poden ser molt greus”.

Durant l’acte es va assenyalar que, com qualsevol nova tecnologia, comportarà fer formació per als equips i cada empresa haurà d’investigar com l’aplica. Monreal va destacar que “cal analitzar els processos per veure quins canvis i millores es poden fer en la forma de treballar” i va apuntar que la mateixa tecnologia IA hi pot ajudar, com ChatGPT: “caldria posar-hi un enginyer que li faci les preguntes bones, que vagi canviant les preguntes i afinant-les, fins trobar la resposta útil i correcta, sabent que no és Google”.

Per la seva banda, Bassolas va reivindicar un canvi cultural al món empresarial, per tal que es compti “amb els treballadors, ja que són els que coneixen les necessitats i poden ajudar en els processos d’automatització”.

Per a Muñoz-Pascual, la clau és la formació i l’adaptabilitat, “el learnig by doing, cercant suports a les universitats i entre el talent jove pel que fa a la creativitat amb el software”, mentre que per a Infiesta el millor és mostrar com es creuen les dades i els resultats, com s’aporten criteris de tota mena, fins i tot socials, “i com la IA aporta milers de dades, les aporta totes”. Bassolas va defensar la importància de desenvolupar un codi ètic, i Infiesta va recordar que ja existeix un Certificat de Transparència Algorítmica i és un camí en el qual caldrà aprofundir.

Davant la pregunta de si la IA comportarà la destrucció de llocs de feina, David Monreal va explicar que ja hi ha empreses que han substituït per IA les tasques de suport al client, “però cada nova tecnologia sempre destrueix algunes feines, en modifica la majoria i en crea de noves; això passa de fa segles. Són tecnologies que no han de fer por, no és diferent de quan va arribar l’Excel”.

La importància de frenar la fugida de talent que es ve produint des del 2017, la va destacar Bassolas, qui va recordar que ja al 2018 des de Polítiques Digitals de la Generalitat “es va anar a picar portes per veure com ho aturàvem i vam ser un dels primers territoris a definir una estratègia d’IA”. Ara hi ha dos programes europeus a Catalunya i 50 places perquè vinguin a fer recerca amb les empreses i “retenir-los aquí”. La part d’Innovació la coordina Eurecat i hi ha molts ajuts perquè petites empreses ajustin processos i obrin noves línies de negoci.

El privilegi de tenir el Sincrotró a Cerdanyola

El Sincrotró ALBA i Cerdanyola Empresarial han acordat fer accions conjuntes per donar a conèixer a les empreses de Cerdanyola les aplicacions pràctiques que pot oferir el Sincrotró al teixit industrial del territori.

Recentment, el president de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges, acompanyat pel vicepresident Lluís Sisquella i la gerent Ana Maria Rovira, van visitar aquest equipament científic de la mà d’Alejandro Sánchez i de Núria Valls Vidal, director i científica, respectivament, de l’Oficina Industrial del Sincrotró.

L’ALBA produeix llum de sincrotró que permet visualitzar l’estructura atòmica i molecular dels materials i estudiar les seves propietats. El com ho fa i els mecanismes per aconseguir-ho no són fàcils d’entendre per als que no som investigadors o científics. Però, tothom que puja a un avió entén per què vola? Hem de veure la utilitat pràctica del Sincrotró i així podrem saber en què ens pot ajudar.

Si els departaments de Recerca i Desenvolupament de les empreses coneixen millor la estructura de la matèria que han de vendre o tractar, les seves investigacions poden ser més acurades, ràpides i eficients. El processos productius podran millorar i els llançaments de nous productes podran ser més exitosos.

Al Sincrotró treballen per analitzar materials molt diversos com bateries, metalls, detergents, aliments, productes de cosmètica, cèl·lules del cos humà, d’animals i vegetals, fàrmacs, plàstics i un ampli ventall de materials. En alguns casos, fins i tot s’utilitza per comprovar si s’està infringint una patent.

Cada vegada més, l´ús del sincrotró per part de les empreses és més rellevant. L’any 2023 es van fer uns 70 serveis a  empreses. En aquests casos l’empresa només paga els costos i per a les pimes (empreses amb facturacions inferiors a 50 milions i menys de 250 empleats) tenen un programa europeu que cobreix aquestes despeses.

A l’any 2023 més de 2.500 investigadors de tot el món es van beneficiar d’aquesta eina única per avançar en la recerca.

Si treballeu en una empresa i creieu que podeu millorar amb les aplicacions del Sincrotró, no ho dubteu i contacteu-los. Us posaran en contacte amb el departament d’usos industrials, on us rebran amb entusiasme, ja que volen fer d’aquesta infraestructura un lloc que ajudi les empreses a créixer.

És el luxe tenir el Sincrotró al costat. El voleu aprofitar?

 

Coneix el nostre associat: Voronet

John Teuthof, Gerent de Voronet i director d’operacions

Voronet és una empresa familiar amb 40 anys d’antiguitat fundada i gestionada per la família Papell, des de l’any 2000 està ubicada a Cerdanyola.

Voronet es dedica a subministrar adhesius tècnics per a la majoria de fabricants d’automòbils europeus. Molts d’aquests adhesius no són visibles directament pels conductors ja que es troben a parts internes del vehicle subjectant peces. Voronet adquireix les cintes adhesives en grans formats, als principals productors mundials i les adapta, en mida i característiques, a les necessitats dels clients. La qualitat dels productes subministrats és fonamental per fidelitzar els grans fabricants; i per això, certifiquen els seus processos i dediquen una part important de personal al control de qualitat.

A més del sector d’automoció produeixen per a packaging, sector ferroviari i nàutic…

La major part dels seus productes són cintes adhesives; si bé també subministren escumes protectores, films de protecció… Recentment han creat una nova línia de negoci per comercialitzar a Espanya productes per al tractament de ferides al sector sanitari.

Facturen 9 milions d’euros i exporten un 55% a Europa, Àsia i Amèrica. Voronet està en expansió, buscant noves oportunitats de negoci a l’exterior -tenen un filial a Mèxic. Tenen una plantilla de 65 persones i el departament de personal és molt actiu captant talent i formant l’equip.

Preocupats pel medi ambient i la gestió eficient, està millorant els sistemes de sostenibilitat en la utilització de materials, aigua i residus.

Reunió amb l’Ajuntament per les mesures anti-sequera

Cerdanyola Empresarial i l’Ajuntament han mantingut una reunió per abordar com les mesures del Pla de Sequera afecten l’activitat d’algunes empreses.

A la trobada hi van participar la regidora de Promoció Econòmica, Cristina Padilla, i el regidor de Medi Ambient, Antonio Otero, i la vicepresidenta i la gerent de l’entitat, Aurora Redondo i Ana Maria Rovira, a més de representants d’algunes de les empreses interessades que formen part de Cerdanyola Empresarial.

Des de l’Ajuntament s’ha volgut fer un missatge de tranquil·litat, atès que Cerdanyola es troba per sota de la mitjana en el consum d’aigua, i dels 200 litres per persona i dia que marca el decret en situació d’emergència nivell I. També es va remarcar que les fuites de la xarxa distribuïdora són molt inferiors a la mitjana de Catalunya. On sí que es vol incidir és en el treball de conscienciació per un bon ús de l’aigua.

Dins del nivell d’Emergència I on ens trobem, la reducció del consum d’aigua per a usos industrials ha de ser del 25%. L’Ajuntament entén que, tot i que no s’especifica al decret, el càlcul d’aquesta reducció serà mensual, comparant amb el mateix mes de l’any anterior.

També s’especifica que les empreses que hagin emprès accions per reduir el consum i fer un ús més eficient de l’aigua, poden demanar una excepció de la norma. Per poder -s’hi acollir, la Generalitat estudiarà cas per cas i confirmarà a l’empresa si ha de reduir o no el consum i en quina volum.

Per aquest motiu, es recomana a les empreses que hagin pres mesures de reducció o tinguin sistemes eficients d’ús que els  documentin, a fi de poder demostrar la reducció o optimització del consum d’aigua que aquests plans suposen.

Tanmateix, si la situació de sequera s’agreuja i passem als nivells d’emergència II i III, amb consums màxims per habitant de 180 i 160 litres respectivament, la situació es pot complicar, ja que es preveu una major reducció dels consums de les empreses. L’Ajuntament de Cerdanyola ens informa que ha fet peticions a la Generalitat per ajustar la normativa.

Cerdanyola Empresarial ha transmès a l’Ajuntament la seva preocupació per la manca de concreció en alguns paràmetres i la uniformitat amb què tracta la norma les diferents indústries. Per altra banda, lamenta que no s’hagin pres mesures, ni s’hagi invertit des de l’última crisi fa ara més de 17 anys, per cercar solucions a la manca d’aigua.

La Intel·ligència Artificial a l’empresa, nou Esmorzar Empresarial

La propera cita dels Esmorzar de Can Serra, que organitzem conjuntament amb Cerdanyola Activa, serà el dimarts 5 de març a les 9:30h, i versarà sobre  “La Intel·ligència Artificial a l’Empresa”.

Els ponents convidats són Núria Infiesta, directora executiva i fundadora de YASYT; Meritxell Bassoles, coordinadora del programa d’intel·ligència artificial del Computer Vision Center; David Monreal, director executiu de Monreal & Meadow, i Xavi Muñoz-Pascual, director científic d’Onalabs Inno-Hub. La sessió serà dirigida per Núria Gras, vocal de Cerdanyola Empresarial i gerent de desenvolupament empresarial de Grassoler.

En acabat es realitzarà un esmorzar-networking entre les assistents.

Cal confirmar assistència a: ope@cerdanyola.cat

Trobada amb l’alcalde per traslladar-li les inquietuds de les empreses

Diversos membres de la Junta de Cerdanyola Empresarial, encapçalats pel president, Jaume Maranges, han mantingut una reunió de treball amb l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, la regidora de Promoció Econòmica, Cristina Padilla, i el regidor d’Economia, Javier Sánchez.

Durant la trobada, es van traslladar als membres del govern municipal les principal preocupacions de la nostra entitat.

D’una banda, es va posar l’accent en necessitat de millora de les condicions dels diversos polígons industrials de la ciutat, tant pel que fa a manteniment com a comunicacions i mobilitat, especialment pel que fa al transport públic. Per aquest motiu es va demanar que es prioritzi la implementació del Pla de Polígons i amb assignació pressupostària adient.

D’altra banda, es va demanar la posada en marxa de la segona fase de l’Oficina de Promoció Empresarial. Es va valorar positivament la concentració dels serveis a les empreses en un sol lloc, però es va insistir que cal treballar per millorar les condicions per a empreses i comerç, amb l’objectiu d’atraure’n de nous i evitar-ne fugides a d’altres ciutats. Des de Cerdanyola Empresarial ens vam oferir a col·laborar per impulsar-la.

Igualment, es va traslladar la preocupació per com les mesures del Pla de Sequera poden perjudicar la productivitat d’algunes empreses de la ciutat i es va proposar coordinar trobada amb empreses sòcies afectades.

Finalment, es van posar sobre la taula les propostes de millora sortides dels contactes de l’associació amb empreses del Parc Tecnològic del Vallès, com ara la creació d’una àrea de pícnic i reforçar els punts de recollida de residus.

Jaume Maranges ha valorat positivament la trobada, com un element de “normalitat” i de “relació fluïda” amb l’Ajuntament i ha expressat el desig que “les coincidències que hem tingut es puguin traduir en fets que millorin les condicions del teixit econòmic de Cerdanyola”. Igualment, es va acordar donar una “certa periodicitat a aquestes trobades”.