Crida per a la recollida de material socio-sanitari

Un grup de residències geriàtriques de Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès i Montcada i Reixac ha fet una crida per recaptar urgentment material sanitari per atendre els seus usuaris.

La manca de material els afecta de forma molt directa ja que representa no poder oferir mesures de protecció que eviti la transmissió de la malaltia COVID-19.

MATERIAL NECESSARI:         

  1. Guants
  2. Desinfectant de mans (solució hidroalcohòlica)
  3. Ulleres
  4. Peücs
  5. Mascaretes de tela de triple capa que es puguin rentar a 60º.
  6. Tela amb un mínim del 70% de cotó.
  7. Gomes elàstiques
  8. Proves de COVID-19

El material es pot lliurar en el Departament de Serveis Socials, Av. Espanya, 6 – C, baixos. Sra. INMA VIERA.

Valoració de les mesures econòmiques i fiscals de l’Ajuntament davant la crisi del COVID-19

Des de Cerdanyola Empresarial valorem positivament les mesures
econòmiques i fiscals anunciades per l’Ajuntament, per ajudar a
enfrontar la crisi del COVI-19 a empreses, comerços i restauració.

Som conscients de les limitacions competencials que tenen els
ajuntaments, però entenem que, dins de la modèstia de les mesures,
qualsevol ajuda és benvinguda en aquests moments de tanta dificultat
per a comerciants, hostalers, empresaris i autònoms. És a dir, per a
tothom.

En aquest sentit, entenem que l’Ajuntament pot estudiar mesures que
afecten impostos com l’IBI o l’IAE, que sí que són competència
municipal i que, quan toqui abonar-les, seran un maldecap més per a
les empreses. Creiem que hauria de ser possible aplicar exempcions a
les activitats obligades a aturar i moratòries en els casos que
n’acreditin la necessitat..

Igualment es podria bonificar l’IBI a propietaris de locals
comercials, de serveis i industrials, a canvi de relaxar el cobrament
del lloguer a aquells empresaris i autònoms que demostrin que ho
necessiten.

L’objectiu és que el màxim d’empreses i treballadors puguin tornar a
la seva activitat un cop acabada la crisi.

Mesures de suport a empreses i treballadors

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei per fer front a l’impacte econòmic del coronavirus, amb mesures de suport a empreses i treballadors. Adjuntem el decret i us oferim el següent resum:

– Els treballadors assalariats poden adaptar o reduir la jornada de treball, fins i tot fins a un 100%, per fer front a les necessitats de conciliació i cura derivades d’aquesta crisi.

– S’estableix el teletreball com a mesura de flexibilitat principal, quan les circumstàncies ho permetin.

– Es promouran els ajustos temporals de plantilla a través de la flexibilització dels Expedients Temporals de Regulació d’Ocupació.

– Els ERTES causats per la crisi del Coronavirus seran considerats de força major i els treballadors tindran dret a la prestació contributiva per desocupació, encara que no compleixin el requisit de cotització prèvia exigit. El cobrament d’aquesta prestació no els computa a l’efecte de l’cobrament posterior de la prestació per desocupació.

– En cas de ERTEs, s’exonerarà l’empresari de l’aportació empresarial de les quotes de la Seguretat Social.

– Per al col·lectiu d’autònoms es flexibilitza l’accés a la cessació de activitat perquè puguin cobrar amb rapidesa una prestació en cas de dificultat econòmica.

– Per assegurar la liquiditat de les empreses s’ha aprovat la creació d’una línia d’avals i garanties públiques per un valor de fins a 100.000 milions d’euros. S’espera que això permeti mobilitzar entre 150.000 i 200.000 milions d’euros. L’Estat serà el garant de les operacions.

– S’aproven línies d’avals addicionals de 2.000 milions d’euros per a les empreses exportadores amb mecanismes àgils, afavorint especialment les petites i mitjanes empreses.

– Les administracions públiques ajudaran les seves empreses contractistes per mitigar les conseqüències del COVID-19 en els contractes de sector públic. S’establirà un règim específic de suspensió de contractes públics, amb ampliació de terminis i compensació de salaris, per tal d’evitar la resolució dels contractes i la conseqüent pèrdua d’ocupació.

– La suspensió dels tràmits administratius no afecta els tràmits d’afiliació, la liquidació i la cotització de la Seguretat Social, que són tràmits que s’han de fer necessàriament en els terminis previstos.

Recomanacions a empreses i treballadors

Segons informa la Generalitat de Catalunya, el Consell de Relacions Laborals, òrgan estable de concertació social format pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Foment del Treball Nacional, Pimec, CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, ha acordat un document de recomanacions per a empreses i persones treballadores sobre el coronavirus SARS-COV-2.

El document inclou la següent informació:

  • Mesures de prevenció de riscos laborals a adoptar, centrades en les actuacions ambientals, organitzatives i individuals sobre els treballadors i les treballadores, amb l’objectiu de minimitzar el risc.
  • Possibles actuacions en l’àmbit de les relacions laborals que s’han consensuat per tal de que Catalunya tingui una proposta unificada de mesures i accions, que permeti una millor actuació coordinada al sí de les empreses.
  • Consideracions sobre la determinació de la contingència davant l’exposició d’una persona treballadora a un agent biològic que li comporta un període d’aïllament preventiu.

El document recomana prioritzar l’ús intensiu de les tecnologies de comunicació com a alternativa a les reunions presencials, desplaçaments i viatges. També  vehicular mesures de flexibilitat per al personal, com ara el teletreball, en els casos en què sigui possible.

A més, qualsevol persona que estigui en un període d’aïllament preventiu davant el coronavirus SARS-COV ha de ser considerada en situació d’incapacitat temporal per contingència comuna.

Recomancions a empreses i treballadors (PDF)

Informació de servei: sobre el coronavirus

Informació elaborada i cedida per 30Virtual.net

El coronavirus és un tipus de virus que circula entre els animals però alguns d’ells també poden afectar a éssers humans i poden causar problemes respiratoris que majoritàriament produeixen simptomatologia lleu. El coronavirus SARS-CoV-2 és un nou tipus de coronavirus que pot afectar les persones i que es va detectar per primera vegada el desembre de 2019 a la ciutat de Wuhan, província de Hubei, a la Xina. Majoritàriament, en un 80% dels casos només produeix símptomes lleus respiratoris.

Es recomana seguir les indicacions de les autoritats sanitàries i consultar els enllaços oficials següents que ofereixen informació actualitzada diàriament:

Recomanacions i protocols d’actuació

En cas de dubte, truqueu al 061 Salut Respon.

 

Cerdanyola Empresarial s’integra a la Plataforma HUBB30

L’Associació d’Empresaris de Cerdanyola del Vallès, Cerdanyola Empresarial, s’ha incorporporat com a membre de ple dret del HUBB30, la plataforma integrada per la UAB, FPRUAB, EURECAT i l’ASSOCIACIÓ ÀMBIT B30, creada el febrer de 2019, i ampliada posteriorment amb entitats com Sant Cugat Empresarial o, ara, Cerdanyola Empresarial.

HUBB30 posa a l’abast de la societat les capacitats tecnològiques i el coneixement científic de l’Esfera UAB, un entorn d’excel·lència, un ecosistema de coneixement, en el qual conviuen i col·laboren les institucions vinculades a la UAB, i Eurecat i per resoldre les necessitats i reptes d’innovació d’empreses i institucions.

L’objectiu és oferir respostes innovadores, basades en la interacció i col·laboració entre experts, en un entorn de co-ideació i co-creació, multidisciplinari i multisectorial, per tal de millorar la competitivitat del territori B-30.

L’acte de signatura s’ha fet aquest matí, amb representants de la UAB, el PRUAB, l’ÀmbitB30 i Eurecat, d’una banda, i del president de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges i el vicepresident Lluís Sisquella, de l’altra.

La Comissió Executiva de l’Associació Àmbit B30 revisa el Pla de Mobilitat del Vallès per fer-hi propostes de millora

La reivindicació de la millora de les infraestructures viàries i de transport públic a l’entorn de la B30 és un dels eixos de treball prioritaris de l’associació, en el qual s’ha estat treballant en els darrers anys amb l’objectiu de consensuar i prioritzar aquelles actuacions necessàries per a la millora de la competitivitat del territori. En aquests moments, la Generalitat de Catalunya ha sotmès a debat públic el Pla de Mobilitat del Vallès i la comissió executiva de la B30 l’està analitzant per tal de fer-hi les seves aportacions i propostes de millora.

El president de l’Associació Àmbit B30 i alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, ha anunciat que “estem analitzant aquest informe, com sempre, des de la visió del Vallès, dels dos vallesos, per aportar propostes en benefici del territori. Des de el nostre àmbit, sempre hem apostat per un model més sostenible, que prioritzi el transport públic i els modes no motoritzats“.

Aquest va ser un dels temes destacats a la reunió del passat divendres, en la qual, es va fer un repàs de les diferents accions realitzades per l’Associació durant l’any passat i es va concretar el pla de treball 2020 que properament es portarà al consell plenari.

D’entre els reptes immediats, posar en valor tota la feina feta durant l’any 2019, tot el previst al full de ruta per aquest 2020 i la B30 com a una organització única que aglutina el sector de l’administració pública local, empresarial, de la innovació i universitari, així com millorar l’economia del territori, perquè aquesta sigui més sostenible i amb una ocupació de més qualitat en benefici del més d’un milió d’habitants del que és un dels pols industrials clau en innovació, investigació i emprenedoria del sud d’Europa.

Com a accions més concretes, s’apostarà per l’economia circular i per potenciar-la també a l’àmbit municipal. Un dels objectius en aquesta línia és aprofitar els residus d’empreses que per d’altres poden ser recursos. El Pla de Treball del grup d’economia circular preveu, també, impulsar la visió circular de l’Àmbit B30, amb la connexió d’agents i iniciatives clau, l’activació del teixit industrial, l’acció circular i la posada en comú d’aprenentatges.

Preguntes i respostes sobre el Brèxit

 

Preguntes i respostes sobre la retirada del Regne Unit de la Unió Europea el 31 de gener de 2020
El Regne Unit abandonarà la Unió Europea el 31 de gener de 2020 a mitjanit. Deixarà de ser un estat membre de la Unió Europea. Aquesta és una decisió que la UE lamenta, però respecta.
La UE i el Regne Unit han mantingut intenses negociacions per arribar a un acord sobre les condicions de la retirada i crear seguretat jurídica un cop el dret de la UE deixi d’aplicar-se al Regne Unit. Al llarg d’aquestes negociacions, la Comissió Europea ha garantit la participació en el procés, gràcies a reunions periòdiques a diferents nivells, dels vint-i-set estats membres de la UE i del Parlament Europeu i els parlaments nacionals. A més, les aportacions de òrgans consultius de la UE i d’altres parts interessades han ajudat la Comissió Europea a recollir proves en el procés. S’ha garantit una transparència sense precedents perquè la Comissió Europea va publicar al seu web els documents de negociació i tota la resta de documents pertinents.
El resultat de les negociacions ha estat l’acord sobre la retirada del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord de la Unió Europea i de la Comunitat Europea de l’energia Atòmica. Aquest acord el van signar oficialment el 24 de gener el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. El primer ministre Boris Johnson també l’ha signat en nom del Regne Unit.
El procés de ratificació de l’acord de retirada es completa també avui al Parlament Europeu i demà al Consell.

Què passarà el dia 1 de febrer de 2020?
Quan el Regne Unit abandoni la Unió Europea la mitjanit del 31 de gener del 2020 entrarem en un període de transició. Aquest període temporal s’ha pactat com a part de l’acord de retirada i durarà fins com a mínim el 31 de desembre de 2020. Fins aleshores, la situació romandrà sense canvis per als ciutadans, els consumidors, les empreses, els inversors, els estudiants i els investigadors, tant a la UE com al Regne Unit. El Regne Unit deixarà d’estar representat a les institucions, agències, òrgans i oficines de la UE, però el dret de la UE continuarà aplicant-se al Regne Unit fins al final del període transitori.
La UE i el Regne Unit utilitzaran aquests mesos per acordar una nova associació lleial per al futur, basada en la declaració política acordada entre la UE i el Regne Unit l’octubre de 2019.
El 3 de febrer, la Comissió adoptarà un projecte de directrius globals de negociació.
Pertocarà aleshores al Consell d’Afers Generals adoptar aquest mandat. En aquest moment podran començar les negociacions formals amb el Regne Unit.
L’estructura de les negociacions serà acordada entre la UE i el Regne Unit.

Qui dirigirà les negociacions per part de la UE?
De conformitat amb la Decisió de la Comissió de 22 d’octubre de 2019, el Grup de Treball per a les Relacions amb el Regne Unit (UKTF) s’encarrega de la preparació i el desenvolupament de les negociacions sobre les relacions futures amb el Regne Unit. Michel Barnier és el cap d’aquest Grup de Treball.
El UKTF coordinarà la feina de la Comissió sobre totes les qüestions estratègiques, operatives, jurídiques i financeres associades a les relacions amb el Regne Unit.
El UKTF també mantindrà la seva funció de coordinació amb les altres institucions, Parlament Europeu i Consell, sota l’autoritat directa de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Què és el període transitori?
El període de transició és un període limitat en el temps i comença el dia 1 de febrer de 2020. Les condicions exactes del període transitori figuren en la quarta part de l’acord de retirada.
Actualment està previst que aquest període transitori finalitzi el 31 de desembre de 2020. Aquest període és prorrogable una sola vegada per un o dos anys més. Aquesta decisió hauria de ser adoptada conjuntament per la UE i el Regne Unit abans de l’1 de juliol de 2020.

Quin estatus tindrà el Regne Unit durant el període transitori?
El Regne Unit deixarà de ser un estat membre de la Unió Europea i de la Comunitat Europea de l’energia Atòmica a partir de l’1 de febrer de 2020. Com a tercer país, ja no participarà en la presa de decisions de la UE. Concretament:
– deixarà de participar en les institucions de la UE (com ara el Parlament Europeu i el Consell), les agències, oficines i d’altres òrgans de la UE.
Tot i així, durant el període transitori totes les institucions, òrgans, oficines i agències de la Unió Europea continuaran tenint les competències que els confereix el dret de la Unió en relació amb el Regne Unit i amb les persones físiques i jurídiques que resideixin o estiguin establertes al Regne Unit.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea continuarà sent competent en relació amb el Regne Unit durant el període transitori. Això també s’aplica a la interpretació i l’aplicació de l’acord de retirada.
El període transitori concedeix al Regne Unit temps per negociar les relacions futures amb la UE.
Finalment, durant el període transitori el Regne Unit podrà celebrar acords internacionals amb tercers països i organitzacions internacionals, fins i tot en àmbits de competència exclusiva de la UE, sempre que aquests acords no s’apliquin durant el període de transició.

Quines obligacions tindrà el Regne Unit durant el període transitori?
Tot el dret de la UE, en tots els àmbits polítics, continuarà sent aplicable al Regne Unit i dins el territori del Regne Unit, amb excepció de les disposicions dels Tractats i els actes que no fossin vinculants per al Regne Unit abans de l’entrada en vigor de l’acord de retirada.
En particular, el Regne Unit:
– romandrà a la Unió duanera i el Mercat únic de la UE amb les quatre llibertats i totes les polítiques aplicables de la Unió,
– continuarà aplicant la política de justícia i afers d’interior de la UE: el Regne Unit podrà optar per exercir el seu dret d’adherir-se a qualsevol mesura que modifiqui, substitueixi o desenvolupi els actes de la UE als quals el Regne Unit estava vinculat mentre era estat membre o bé rebutjar aquestes mesures,
– estarà sotmès als mecanismes de control del compliment de la legislació de la UE, com els procediments d’infracció,
– haurà de respectar tots els acords internacionals firmats per la UE i no podrà aplicar nous acords en àmbits de competència exclusiva de la UE, llevat que la UE ho autoritzi.

Què passarà amb l’acció exterior de la Unió Europea durant el període transitori?
La política exterior i de seguretat comuna de la UE s’aplicarà al Regne Unit durant el període transitori. Per exemple, el Regne Unit continuarà tenint la possibilitat de participar en missions i operacions de la PCSD (Política Comuna de Seguretat i Defensa). Les mesures restrictives de la UE continuaran sent aplicables al Regne Unit i dins el Regne Unit. Sempre que hagi necessitat de coordinació, es consultarà al Regne Unit cas per cas.

Què passarà amb la pesca durant el període transitori?
El Regne Unit quedarà vinculat a la política pesquera comuna de la UE i a les condicions dels acords internacionals pertinents.

Podrà el Regne Unit celebrar nous acords internacionals amb d’altres tercers països durant el període transitori?
El Regne Unit podrà prendre mesures per preparar i establir nous acords internacionals propis, també en àmbits de competència exclusiva de la UE. Aquests acords només podran entrar en vigor o començar a aplicar-se durant el període transitori si la UE ho autoritza explícitament.

Quin és el calendari del període transitori? Pot ampliar-se?
El període transitori comença l’1 de febrer de 2020 i finalitzarà el 31 de desembre de 2020, llevat que s’adopti la decisió de prorrogar-lo mitjançant un acord mutu entre la Unió Europea i el Regne Unit abans de l’1 de juliol del 2020. Aquesta pròrroga només pot decidir-se un cop i pot durar un o dos anys.

En què consisteix l’acord de retirada?
L’acord de retirada estableix les condicions de la retirada del Regne Unit de la UE. Garanteix que la retirada es faci de manera ordenada i ofereix seguretat jurídica un cop els Tractats i el dret de la UE deixin d’aplicar-se al Regne Unit.
L’acord de retirada abasta els àmbits següents:
– les disposicions comunes, que estableixen les clàusules generals per a una comprensió i un funcionament correctes de l’acord de retirada.
– els drets dels ciutadans, amb els quals es protegeixen les eleccions de vida de més de tres milions de ciutadans de la UE que resideixen al Regne Unit i de més d’un milió de ciutadans del Regne Unit que resideixen en països de la UE. Es salvaguarda el seu dret d’estada i es garanteix que puguin seguir contribuint a les seves comunitats.
– les disposicions sobre la separació, amb les quals es procura una dissolució gradual dels acords actuals i una retirada ordenada (per exemple, perquè els productes comercialitzats abans del final del període transitori puguin continuar fins a la seva destinació, per a la protecció dels drets de propietat intel·lectual [incloses les indicacions geogràfiques], per la rescissió progressiva de la cooperació policial i judicial en matèria penal i d’altres procediments administratius i judicials en curs, per a la utilització de les dades i la informació intercanviats abans del final del període transitori, per a les qüestions relatives a Euratom, i respecte a d’altres afers).
– un període transitori, durant el qual la UE tractarà al Regne Unit com si fos un estat membre, excepte pel que fa a la seva participació en les institucions i en les estructures de governança de la UE. El període transitori permetrà, especialment a les administracions, les empreses i els ciutadans, adaptar-se a la retirada del Regne Unit.
– la liquidació financera, que garanteix que el Regne Unit i la UE compleixin totes les obligacions financeres contretes mentre el Regne Unit era membre de la Unió.
– l’estructura general de governança de l’acord de retirada, que garanteix una gestió, una aplicació i un compliment eficaços de l’acord i fa especial atenció als mecanismes adequats de solució de diferències.
– una solució jurídicament operativa que evita una frontera rígida a l’illa d’Irlanda, protegeix l’economia l’illa en el seu conjunt així com l’acord de Divendres Sant (Belfast) en tots els seus aspectes i conserva la integritat del mercat únic de la UE.
– un Protocol sobre les zones de sobirania a Xipre per protegir els interessos dels xipriotes que visquin i treballin en aquestes zones de sobirania després de la retirada del Regne Unit de la Unió.
– un Protocol sobre Gibraltar, que preveu una estreta cooperació entre Espanya i el Regne Unit pel que fa al Penyal sobre l’aplicació de les disposicions relatives als drets dels ciutadans en virtut de l’acord de retirada i que fa referència a la cooperació administrativa entre les autoritats competents en una sèrie d’àmbits.

I. Què inclouen les disposicions comunes de l’acord de retirada?
En aquesta part de l’acord s’estableixen les clàusules necessàries per garantir la comprensió, el funcionament i la interpretació correctes de l’acord de retirada. Posa les bases per a la seva correcta aplicació. Des del principi de les negociacions, la UE ha donat gran importància al fet que les disposicions de l’acord de retirada tinguin clarament els mateixos efectes jurídics al Regne Unit que a la UE i els seus estats membres.
L’acord inclou explícitament aquests requisits, en el sentit que totes dues parts han de garantir en els seus ordenaments jurídics respectius la primacia i l’efecte directe, així com una interpretació coherent amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea («el Tribunal de Justícia») que s’hagi dictat fins al final del període transitori. L’efecte directe es menciona explícitament en relació amb totes les disposicions de l’acord de retirada que compleixin les condicions de l’efecte directe en el dret de la Unió, la qual cosa implica, fonamentalment, que les parts interessades poden invocar l’acord de retirada directament davant els tribunals nacionals, tant del Regne Unit com dels estats membres de la UE.
També és obligatori, a efectes de la interpretació de l’acord, utilitzar els mètodes i els principis generals d’interpretació aplicables dins de la UE. Això inclou, per exemple, l’obligació d’interpretar els conceptes o les disposicions del dret de la Unió a què es fa referència a l’acord de retirada en consonància amb la Carta de drets fonamentals.
A més, els tribunals del Regne Unit han de respectar el principi de la interpretació conforme amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia que es dicti fins al final del període transitori i prestar la deguda atenció a la jurisprudència que emani del Tribunal després d’aquesta data.
L’acord exigeix expressament al Regne Unit que garanteixi el compliment d’aquesta interpretació mitjançant la seva legislació primària nacional, també facultant a les autoritats judicials i administratives britàniques a no aplicar actes jurídics de la legislació nacional que siguin incoherents o incompatibles amb aquesta interpretació.
Aquesta secció també deixa clar que les referències al dret de la Unió en l’acord de retirada han d’entendre’s en el sentit que inclouen les modificacions que s’introdueixin fins a l’últim dia del període transitori. Es preveuen algunes excepcions, sobre tot respecte d’algunes disposicions concretes de la liquidació financera, per evitar la imposició d’obligacions addicionals al Regne Unit i en relació amb el període transitori, durant el qual continuarà aplicant-se el dret de la Unió de forma dinàmica al Regne Unit. Les referències també s’entendran de manera que incloguin els actes complementaris o de desenvolupament d’aquestes disposicions.
Finalment, l’acord estableix que el Regne Unit es desconnectarà al final del període transitori de totes les bases de dades i les xarxes de la UE llevat que es disposi específicament el contrari.

II. Què és el que s’ha acordat sobre els drets dels ciutadans?
El dret de tots els ciutadans de la Unió i dels seus familiars a viure, treballar o estudiar en qualsevol estat membre de la UE és un dels fonaments de la Unió Europea. Molts ciutadans de la UE i del Regne Unit han triat les seves opcions de vida basant-se en els drets relacionats amb la lliure circulació que empara el dret de la Unió. Protegir les opcions de vida d’aquests ciutadans i de les seves famílies ha estat la primera prioritat des del començament de les negociacions.
L’acord de retirada salvaguarda el dret a residir i continuar les seves activitats actuals de més de tres milions de ciutadans de la UE al Regne Unit, i de més d’un milió de ciutadans del Regne Unit als països de la UE.

A qui protegeix l’acord de retirada?
L’acord de retirada protegeix els ciutadans de la UE que resideixin al Regne Unit i als nacionals britànics que resideixin en un dels vint-i-set estats membres de la UE al final del període transitori, quan aquesta residència s’ajusti a la legislació de la UE sobre lliure circulació de persones.
L’acord de retirada protegeix també els membres de la família que gaudeixin de drets en virtut de la legislació de la UE (actualment els cònjuges o les parelles de fet registrades, els pares, els avis, els fills, els néts i les persones que conviuen en una unió estable i duradora) i que encara no resideixin en el mateix estat d’acollida que el ciutadà de la Unió o el nacional britànic en qüestió, de manera que puguin reunir-se amb ells en el futur.
Els fills gaudiran de la protecció de l’acord de retirada, tant si han nascut abans o com després de la retirada del Regne Unit i tan si ho han fet dins com fora de l’estat d’acollida on resideixi, respectivament, el ciutadà de la UE o el nacional britànic. L’única excepció prevista fa referència als fills nascuts després de la retirada del Regne Unit el progenitor dels quals, no beneficiari de l’acord de retirada, tingui la custòdia exclusiva en virtut del dret de família aplicable.
Pel que fa a la seguretat social, l’acord de retirada protegeix tots els ciutadans de la UE que al final del període transitori es trobin en una situació que impliqui tant al Regne Unit com a un estat membre. També es protegeix als membres de la seva família i als seus supervivents.

Quins drets es protegeixen?
L’acord de retirada permet tant als ciutadans de la UE com als nacionals britànics i als seus familiars respectius, continuar exercint els seus drets derivats del dret de la UE al territori de l’altra part durant la resta de la seva vida quan aquests drets es basen en una elecció personal de vida presa abans del final del període transitori.
Els ciutadans de la UE i els nacionals britànics i els seus familiars respectius podran continuar vivint, treballant o estudiant al país d’acollida tal i com ho han fet fins ara i amb les mateixes condicions essencials d’acord amb el dret de la Unió i es beneficiaran plenament de la prohibició de qualsevol discriminació per raó de nacionalitat i del dret a la igualtat de tracte respecte dels nacionals de l’estat d’acollida. Les úniques restriccions aplicables són les derivades del dret de la Unió o d’acord a allò que disposa l’acord. L’acord de retirada no impedeix al Regne Unit ni als estats membres concedir uns drets més amplis.

Drets de residència
Les condicions essencials de la residència són i continuaran sent les mateixes que en virtut de la
legislació actual de la UE sobre la lliure circulació de persones. En cas que el país d’acollida hagi optat per un sistema obligatori de registre, les decisions que es prenguin per concedir el nou estatut de residència d’acord amb l’acord de retirada hauran de basar-se en criteris objectius (és a dir, sense recórrer a la discrecionalitat) i en exactament les mateixes condicions establertes en la Directiva sobre la llibertat de circulació (Directiva 2004/38/CE): els articles 6 i 7 confereixen el dret de residència per un període de fins a cinc anys a les persones que treballin o disposin de recursos econòmics suficients i d’una assegurança de malaltia i els articles 16 a 18 confereixin el dret de residència permanent a la gent que hagi residit legalment al país durant cinc anys.
Fonamentalment, els ciutadans de la UE i els nacionals britànics compleixen aquestes condicions si: són treballadors per compte aliè o per compte propi; o disposen de recursos suficients i d’una assegurança de malaltia; o són membres de la família d’una altra persona que compleixi aquestes condicions; o ja han adquirit el dret de residència permanent i, per tant, han deixat d’estar sotmesos a aquests requisits.
L’acord de retirada no exigeix la presència física al país d’acollida en finalitzar el període transitori (s’accepten absències temporals que no afecten al dret de residència, així com absències més prolongades que no afecten al dret de residència permanent).
Les persones emparades per l’acord de retirada que encara no hagin adquirit el dret de residència permanent —per no haver residit al país d’acollida durant un mínim de cinc anys— estaran plenament protegides per l’acord i podran continuar residint al país d’acollida i adquirir el dret de residència permanent també després de la retirada del Regne Unit.
Els ciutadans de la Unió i els nacionals britànics que arribin a l’estat d’acollida durant el període transitori gaudiran dels mateixos drets i obligacions en virtut de l’acord de retirada que les persones que haguessin arribat al país en qüestió abans del 30 de març de 2019. Els seus drets també estaran sotmesos a les mateixes restriccions i limitacions. Tot i així, aquestes persones deixaran de poder beneficiar-se de les condicions de l’acord de retirada si s’absenten del seu país d’acollida durant més de cinc anys.

Drets dels treballadors per compte propi i aliè i reconeixement de les seves qualificacions professionals
Les persones emparades per l’acord de retirada tindran dret a accedir a una feina o a exercir una activitat econòmica com a treballadors autònoms. També mantindran tots els seus drets laborals que es fonamentin en el dret de la Unió. Així, per exemple, conservaran el dret a no ser discriminades respecte de l’ocupació, la remuneració i d’altres condicions laborals per motiu de la nacionalitat; el dret a iniciar i a exercir una activitat econòmica d’acord amb les normes que s’apliquin als nacionals del país d’acollida; el dret a rebre assistència per obtenir una feina en les mateixes condicions que els nacionals del país d’acollida; el dret a la igualtat de tracte en allò relatiu a les condicions laborals i d’ocupació; el dret a les prestacions socials i els avantatges tributaris; el dret a beneficiar-se de convenis col·lectius i el dret d’accedir a l’educació per als seus fills.
L’acord de retirada també protegirà els drets dels treballadors per compte propi i aliè fronterers en els països en què exerceixin la seva activitat.
A més, en el cas de les persones emparades per l’acord de retirada les qualificacions professionals de les quals hagin estat homologades en el país (un estat membre de la UE o el Regne Unit) on resideixin actualment o, si es tracta de treballadors fronterers, on treballen, mantindrà la seva validesa la decisió de reconeixement de les qualificacions en el país en qüestió per tal d’exercir les activitats professionals relacionades amb aquestes qualificacions. Si aquestes persones han perdut l’homologació de seves qualificacions professionals abans no finalitzi el període transitori, la seva sol·licitud es tramitarà al país en qüestió de conformitat amb les normes de la UE aplicables en el moment de presentar la sol·licitud.

Seguretat social
L’acord de retirada preveu normes de coordinació de la seguretat social en relació amb els beneficiaris de la part de l’acord de retirada destinada als ciutadans i amb aquelles d’altres persones que, al final del període transitori, es trobin en una situació que impliqui tant al Regne Unit com a un estat membre des del punt de vista de la coordinació en matèria de seguretat social.
Aquestes persones conservaran el seu dret a la sanitat, les pensions i d’altres prestacions de la seguretat social i, si tenen dret a una prestació econòmica d’un país, podran cobrar-la encara que decideixin viure en un altre país.
Les disposicions sobre coordinació de la seguretat social de l’acord de retirada inclouran els drets dels ciutadans de la UE i dels nacionals britànics respecte a la seguretat social en situacions transfrontereres que impliquen al Regne Unit i a (com a mínim) un estat membre al final del període transitori.
Aquestes disposicions podran ampliar-se a situacions «triangulars» de seguretat social que afecten a un o a diversos estats membres, al Regne Unit i a un país de l’AELC (Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa). D’aquest manera, podran protegir-se els drets dels ciutadans de la Unió, els nacionals britànics i els ciutadans dels països de l’AELC que es trobin en aquest tipus de situacions triangulars.
Perquè aquesta fórmula funcioni, hauran de poder aplicar-se tres acords diferents: un article en l’acord de retirada que protegeixi els nacionals de l’AELC, disposicions que emparen als ciutadans de la UE en els acords corresponents entre el Regne Unit i els països de l’AELC i disposicions que protegeixin els nacionals britànics en els acords corresponents entre la UE i els països de l’AELC.
Només si s’han celebrat aquests dos últims acords i són aplicables, serà aplicable també l’article de l’acord de retirada pel quals s’empara als nacionals de l’AELC. El comitè mixt que s’ha creat mitjançant l’acord de retirada es pronunciarà sobre l’aplicabilitat d’aquest article.

Procediments aplicables
L’acord de retirada deixa a l’estat d’acollida la decisió d’exigir o no una sol·licitud obligatòria com a condició per al gaudi dels drets en virtut d’aquest acord. El Regne Unit ja ha manifestat la seva intenció d’aplicar un sistema de registre obligatori als beneficiaris de l’acord de retirada. S’emetrà un document de residència (possiblement en format digital) a les persones que compleixin les condicions.
Alguns estats membres de la UE han indicat que també aplicaran un sistema de registre obligatori (un «sistema constitutiu»). Tot i així, en d’altres estats membres els nacionals del Regne Unit que compleixin les condicions establertes en l’acord esdevindran automàticament beneficiaris de l’acord de retirada (un «sistema declaratiu»). En aquest últim cas, els nacionals del Regne Unit tindran dret a demanar que l’estat d’acollida els emeti un document que certifiqui que són beneficiaris de l’acord de retirada.
Per a la UE, és especialment important que existeixin procediments administratius flexibles i senzills perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets emparats per l’acord. Només pot exigir-se allò estrictament necessari i proporcionat per determinar si es compleixen els criteris de residència legal i cal evitar les càrregues administratives innecessàries. Aquests requisits són especialment importants si el país d’acollida opta per un sistema de registre obligatori. Els costos d’aquest tipus de sol·licituds no hauran d’excedir els que s’imposin als nacionals per l’expedició de documents similars. Les persones que ja tinguin un document de residència permanent podran bescanviar-lo de manera gratuïta pel document de l’«estatut especial».
Els procediments administratius per sol·licitar aquest «estatut especial» que estableixin el Regne Unit o els estats membres a l’empara de l’acord de retirada també hauran de respectar els requisits mencionats. Les respostes administratives a qualsevol error, omissió involuntària o incompliment de terminis per presentar la sol·licitud hauran de ser proporcionades. L’objectiu general és garantir que el procés sigui el més clar i senzill, i el menys burocràtic possible per als ciutadans afectats.

Aplicació i seguiment de la part de l’acord de retirada relativa als drets dels ciutadans
El text de l’acord de retirada relatiu als drets dels ciutadans és molt precís, de manera que els ciutadans de la UE poden invocar-ho directament davant els tribunals del Regne Unit, i els nacionals britànics davant els tribunals dels estats membres. Les disposicions del dret nacional que no siguin conformes amb les disposicions de l’acord de retirada no seran aplicables.
Els tribunals del Regne Unit podran presentar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la interpretació d’aquesta part de l’acord de retirada durant un període de vuit anys després de la finalització del període transitori. Per a afers relacionats amb la sol·licitud de l’estatut d’assentat al Regne Unit, el període de vuit anys va començar a córrer el 30 de març de 2019.
La Comissió supervisarà l’execució i aplicació dels drets dels ciutadans a la UE de conformitat amb els Tractats de la Unió. Al el Regne Unit, aquesta funció s’encomanarà a una autoritat nacional independent. S’atorgaran a aquesta autoritat competències equivalents a les de la Comissió Europea per rebre i investigar reclamacions de ciutadans de la Unió i dels seus familiars, fer investigacions per pròpia iniciativa i iniciar accions legals davant els tribunals del Regne Unit en relació amb suposades infraccions de les obligacions que incumbeixin a les autoritats administratives del Regne Unit en virtut de la part relativa als drets dels ciutadans de l’acord de retirada.
Aquesta autoritat i la Comissió Europea s’informaran mútuament amb caràcter anual de les mesures que hagin adoptat per aplicar i fer valer els drets que atorga l’acord de retirada als ciutadans a través del comitè mixt establert per l’acord. Aquesta informació ha d’incloure, en particular, el número i el tipus de les reclamacions tramitades i qualsevol actuació judicial de seguiment que hagin posat en marxa.

III. Què és el que s’ha acordat sobre d’altres temes lligats a la separació?
D’acord amb les orientacions del Consell Europeu (article 50), l’acord de retirada pretén garantir una retirada ordenada i estableix les disposicions detallades necessàries per a la finalització gradual dels procediments i els acords en curs en una sèrie d’àmbits.
Mercaderies introduïdes en el mercat
L’acord de retirada preveu que les mercaderies introduïdes legalment al mercat de la UE o del Regne Unit abans del final del període transitori puguin seguir circulant lliurement dins de d’aquests dos mercats i entre ells abans no arribin als seus usuaris finals sense necessitat de modificar o tornar a etiquetar els productes.
Això significa que les mercaderies que continuïn estant a la cadena de distribució al final del període transitori podran arribar als usuaris finals de la UE o del Regne Unit sense necessitat de complir cap altre requisit més. Aquestes mercaderies també podran posar-se en servei (quan així ho determinin les disposicions aplicables del dret de la Unió) i estaran sotmeses a una supervisió continua per part de les autoritats de vigilància del mercat dels estats membres i del Regne Unit.
Amb caràcter excepcional, la circulació d’animals vius i de productes d’origen animal entre el mercat de la UE i el mercat del Regne Unit estarà sotmesa, un cop hagi finalitzat el període transitori, a les normes aplicables sobre importacions i controls sanitaris fronterers de cada una de les parts, amb independència que els animals hagin estat introduïts en el mercat abans no hagi finalitzat el període transitori.
Aquesta excepció és deguda als elevats riscos sanitaris que comporten aquesta mena de productes i a la necessitat que s’apliquin controls veterinaris eficaços quan aquest tipus de productes i animals vius entren al mercat de la Unió o al mercat del Regne Unit.
Minimitzar les pertorbacions en les cadenes de distribució al final del període transitori
L’acord de retirada garanteix que les mercaderies que ja s’hagin introduït al mercat puguin seguir comercialitzant-se al mercat del Regne Unit i a mercat únic de la UE un cop conclòs el període transitori. Aquesta disposició s’aplica a totes les mercaderies dins de l’àmbit de la lliure circulació de mercaderies d’acord amb el que estableix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, com ara productes agrícoles, productes de consum (joguines, tèxtils o cosmètics, per exemple), productes relacionats amb la salut (medicaments o productes sanitaris) i productes industrials, com ara vehicles de motor, equips marins, maquinària, ascensors, equips elèctrics, productes de la construcció i productes químics.
Tot i així, quan hagi conclòs el període transitori, els animals vius, els productes d’origen animal i els aliments derivats d’animals hauran de complir amb les normes de la UE o del Regne Unit sobre les importacions procedents de tercers països.

Desplaçaments de mercaderies en curs des d’una perspectiva duanera
Pel que fa a les duanes, l’IVA i els impostos especials, l’acord de retirada garanteix que es permetrà que els moviments de mercaderies que hagin començat abans de la retirada del Regne Unit de la unió duanera de la UE es duguin a terme de conformitat amb les normes de la Unió vigents en el moment d’iniciar-se el desplaçament. Un cop finalitzat el període transitori, continuaran aplicant-se les normes de la UE a les operacions transfrontereres que hagin començat abans del període transitori pel que fa als drets de l’IVA i les obligacions dels subjectes passius, com ara les obligacions de notificació i el pagament i la devolució de l’IVA. S’aplica el mateix plantejament a la cooperació administrativa en curs la qual, igual que els intercanvis d’informació que haguessin començat abans de la retirada, hauran de completar-se en el marc de les normes de la UE aplicables.

Protecció dels drets de propietat intel·lectual
De conformitat amb l’acord de retirada, es mantindrà la protecció concedida als títols de propietat intel·lectual amb efecte unitari de la UE existents (marques comercials, drets sobre dissenys i models registrats, obtencions vegetals, etc.) en el territori del Regne Unit. El Regne Unit haurà de protegir aquests títols com si fossin títols de propietat intel·lectual nacionals. La conversió del títol de la UE en un títol del Regne Unit per a la seva protecció en aquest país serà automàtica, gratuïta i no precisarà de cap reexamen. D’aquesta manera, es garantirà el respecte dels drets de propietat existents al Regne Unit i s’oferiria la seguretat jurídica necessària per als usuaris i els titulars de drets.
La Unió Europea i el Regne Unit també han acordat que el conjunt existent d’indicacions geogràfiques aprovades per la UE estarà jurídicament protegit per l’acord de retirada, llevat que se celebri un nou acord aplicable al conjunt d’indicacions geogràfiques en el context de la relació futura. Aquestes indicacions geogràfiques constitueixen, en l’actualitat, títols de propietat intel·lectual existents al Regne Unit i a la UE.
El Regne Unit haurà de garantir com a mínim el mateix nivell de protecció del qual es beneficien avui a la UE el conjunt actual d’indicacions geogràfiques. Aquesta protecció s’aplicarà a través de la legislació del Regne Unit.
Les indicacions geogràfiques reconegudes que tinguin denominacions d’origen britànic (per exemple, el xai gal·lès) no es veuran afectades a la UE i, per lo tant, continuaran estant protegides a la Unió Europea.

Més de 3.000 indicacions geogràfiques seguiran protegides al Regne Unit
Més de 3.000 indicacions geogràfiques, com ara el xampany, el pernil de Parma, la cervesa bàvara, el formatge feta, el vi de Tokaj, el pastís de Tentúgal o el vinagre de Xerès, estan emparades avui dia pel dret de la UE com a posseïdores de títols de propietat intel·lectual sui generis aplicables a la Unió en el seu conjunt, inclòs el Regne Unit. La retirada del Regne Unit de la Unió Europea no implicarà la pèrdua d’aquests drets de propietat intel·lectual. L’acord sobre indicacions geogràfiques empara les denominacions d’origen protegides, les indicacions geogràfiques protegides, les especialitats tradicionals garantides i les denominacions tradicionals dels vins. Aquest acord també beneficiarà les indicacions geogràfiques amb un nom d’origen britànic (per exemple, el xai gal·lès): també obtindran protecció de conformitat amb la legislació del Regne Unit al Regne Unit i mantindran la protecció existent en virtut de la legislació de la UE a la UE.
Les indicacions geogràfiques tenen un valor important per a les comunitats locals, tant econòmic com cultural. Cadascuna de les indicacions protegides a la UE representa un producte agrícola, un aliment o una beguda amb arrels locals profundes i la seva empara sota el dret de la UE ha generat un valor considerable per als productors i la comunitat local. La qualitat, la reputació i les característiques dels productes són atribuïbles al seu origen geogràfic, i la seva protecció contribueix a mantenir-ne l’autenticitat, a donar suport al desenvolupament rural i a promoure les oportunitats d’ocupació en la producció, la transformació i d’altres serveis vinculats a aquests productes.

Cooperació policial i judicial en matèria penal en curs
L’acord de retirada preveu normes per posar fi progressivament als processos policials i judicials en curs en matèria penal que afectin el Regne Unit. Aquests processos hauran de completar-se, en qualsevol cas, de conformitat amb les normes de la UE.
Exemples de com funcionarà, a la pràctica, la cooperació policial i judicial
Un delinqüent detingut pel Regne Unit d’acord amb una ordre de detenció europea haurà de ser lliurat a l’estat membre que estigui buscant a aquesta persona, també d’acord amb la normativa de l’ordre de detenció europea.
De la mateixa manera, un equip conjunt d’investigació establert pel Regne Unit i d’altres estats membres d’acord amb les normes de la UE haurà de prosseguir les seves investigacions.
En cas que una autoritat d’un estat membre de la UE rebi una petició del Regne Unit relativa al decomís de bens d’origen delictiu abans no finalitzi el període transitori, aquest decomís haurà d’executar-se d’acord a les normes aplicables de la UE.

Cooperació judicial en matèria civil i mercantil en curs
L’acord de retirada preveu que el dret de la UE en matèria de jurisdicció internacional en litigis civils transfronterers continuï aplicant-se als procediments jurídics incoats abans del final del període transitori i que el dret de la UE pertinent sobre el reconeixement i l’execució de resolucions judicials continuï aplicant-se en relació amb resolucions o sentències dictades en aquests procediments.

Què passarà amb els procediments judicials en curs entre empreses després de finalitzar el període transitori?
Posem el cas d’una societat neerlandesa i una de britànica que, al final del període transitori, tenen un plet pendent davant els tribunals del Regne Unit.
El dret de la UE estableix la responsabilitat dels tribunals del Regne Unit per conèixer el litigi. Segons l’acord de retirada, un cop finalitzat el període transitori, el tribunal del Regne Unit corresponent seguirà sent competent per conèixer aquesta causa conforme el dret de la UE.
Un altre exemple: al final del període transitori, una empresa està immersa en un procediment judicial contra una empresa britànica davant d’un tribunal francès.
Segons l’acord de retirada, un cop finalitzat el període transitori, el dret de la UE sobre el reconeixement i l’execució de resolucions judicials continuarà sent d’aplicació per al reconeixement i l’execució, al Regne Unit, de la resolució que dicti el tribunal francès.
Utilització de les dades i la informació intercanviats abans no finalitzi el període transitori
Durant l’adhesió del Regne Unit a la Unió Europea, organismes privats i públics del Regne Unit han rebut dades personals procedents de les empreses i les administracions d’altres estats membres.
L’acord de retirada preveu que, després del final del període transitori, el Regne Unit continuï aplicant les normes en matèria de protecció de dades de la UE a aquest «conglomerat de dades personals», fins que la Comissió hagi determinat, mitjançant una decisió formal coneguda com «decisió sobre l’adequació», que el règim de protecció de dades personals del Regne Unit proporciona salvaguardes de protecció de dades «essencialment equivalents» a aquelles de la UE.
La decisió sobre l’adequació que adopti la Comissió ha d’anar precedida d’una avaluació del règim de protecció de dades aplicable al Regne Unit. En cas que la decisió sobre l’adequació s’anul·li o es derogui, el Regne Unit garantirà que les dades rebudes estiguin sotmeses a un nivell de protecció «essencialment equivalent» al que atorguen les normes de la UE en matèria de protecció de dades.

Contractació pública en curs
L’acord de retirada ofereix seguretat jurídica en relació amb els procediments d’adjudicació de contractes públics pendents al final del període transitori, que hauran de completar-se de conformitat amb el dret de la UE, és a dir, d’acord a les mateixes normes substantives i de procediment d’acord amb les quals es van iniciar.

Euratom
Conforme a l’acord de retirada i en relació amb la retirada d’Euratom i de les salvaguardes que atorga, el Regne Unit ha acceptat la seva responsabilitat exclusiva en la continuïtat de l’aplicació de salvaguardes nuclears, així com el seu compromís internacional amb un futur règim que proporcioni una cobertura i una eficàcia equivalents a les dels mecanismes existents d’Euratom.
Euratom transferirà al Regne Unit la propietat de la instrumentació, les instal·lacions i la resta de béns immobles ubicats al Regne Unit i relacionats amb aquestes salvaguardes i rebrà a canvi una compensació pel seu valor comptable.
La Unió també observa que la retirada implicarà que els acords internacionals d’Euratom deixaran d’aplicar-se al Regne Unit i que el Regne Unit haurà de col·laborar amb socis internacionals en aquest àmbit.
També es transferirà d’Euratom al Regne Unit el dret de propietat dels materials fissionables especials que mantinguin al Regne Unit entitats britàniques. Pel que fa als materials fissionables especials que mantinguin al Regne Unit empreses de la UE-27, el Regne Unit ha acceptat que es mantinguin els drets d’Euratom (per exemple, el dret a autoritzar la venta o transferència d’aquests materials). Totes dues parts estan d’acord que la responsabilitat final respecte del combustible gastat i els residus radioactius recau en l’estat en el qual s’hagin produït, de conformitat amb els convenis internacionals i la legislació de la Comunitat europea de l’energia atòmica.

Procediments judicials i administratius de la Unió en curs
En el marc de l’acord de retirada, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea continuarà sent competent per als procediments judicials relatius al Regne Unit que s’hi hagin enregistrat abans no s’hagi acabat el període transitori i aquests procediments continuaran fins no hi hagi una resolució definitiva vinculant de conformitat amb la normativa de la Unió. Això inclou totes les fases del procediment, també els recursos o remissions al Tribunal General, la qual cosa permetrà concloure de manera ordenada els casos pendents.
Aquestes disposicions resoldran la qüestió dels casos pendents, però també serà possible després que s’acabi el període transitori sotmetre determinats afers relatius al Regne Unit davant el Tribunal de Justícia amb vista a una resolució d’acord a les normes de la Unió.
L’acord preveu que, en un termini de quatre anys a partir del final del període transitori, la Comissió pugui iniciar nous procediments d’infracció contra el Regne Unit davant el Tribunal de Justícia en relació amb violacions del dret de la Unió que s’hagin produït abans de la conclusió del període transitori.
Dins del mateix termini, també podrà portar-se al Regne Unit davant el TJUE per incompliment d’alguna decisió administrativa d’una institució o òrgan de la Unió que s’hagués adoptat abans del final del període transitori o, en relació amb determinats procediments indicats específicament en l’acord, després que s’acabi el període transitori.
La competència del Tribunal de Justícia en aquests nous afers és coherent amb el principi que la rescissió d’un Tractat per una part no ha d’afectar a cap dret, obligació o situació legal de les parts generats abans de la rescissió. D’aquesta manera es garanteix la seguretat jurídica i la igualtat de condicions entre els estats membres de la UE i el Regne Unit pel que fa a situacions que s’hagin produït mentre el Regne Unit estava sotmès al dret de la Unió.
Per el que fa als procediments administratius, l’acord de retirada disposa que els procediments pendents es tramitaran d’acord a les normes de la Unió. Això fa referència als procediments en àmbits com la competència o les ajudes públiques que s’iniciïn abans del final del període transitori institucions, oficines o agències de la Unió, i que afecten al Regne Unit o a persones físiques o jurídiques d’aquest país.
Amb respecte a les ajudes concedides abans del final del període transitori, la Comissió Europea serà competent per posar en marxa nous procediments administratius sobre ajudes estatals en relació amb el Regne Unit durant un termini de quatre anys a partir de la conclusió del període transitori. La Comissió continuarà sent competent després d’aquest termini de quatre anys respecte dels procediments que s’iniciïn abans del final d’aquest termini.
L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) estarà facultada per iniciar noves investigacions durant un termini de quatre anys a partir de la finalització del període transitori quan es tracti de fets que hagin passat abans no hagi acabat aquest període o en relació amb un deute duaner que s’hagi creat després del terme del període transitori. La possibilitat de posar en marxa nous procediments administratius és coherent amb la idea que el Regne Unit continuarà estant plenament sotmès al dret de la Unió fins al final del període transitori i, per tant, ha de garantir-se el compliment de les normes i unes condicions de competència equitatives amb la resta d’estats membres al llarg de tot aquest període.

Funcionament de les institucions, les agències i els òrgans de la Unió
Segons l’acord de retirada, els privilegis i immunitats actuals de la Unió hauran de seguir sent d’aplicació per a les activitats que van tenir lloc abans de finalitzar el període transitori. Totes dues parts continuaran garantint el compliment de les obligacions de secret professional. La informació classificada i d’altres documents obtinguts mentre el Regne Unit era un estat membre hauran de conservar el mateix nivell de protecció que abans del període transitori.

V. Què és el que s’ha acordat en relació amb la liquidació financera?
En les orientacions del Consell Europeu de 29 d’abril de 2017, es demanava una única liquidació financera que inclogués el pressupost de la UE, el cessament de la pertinença del Regne Unit a tots els òrgans i institucions establerts pels Tractats i la participació del Regne Unit als fondos i mecanismes específics relatius a les polítiques de la Unió. La liquidació financera que s’ha acordat cobreix tots aquests punts i liquida els comptes pendents.
Segons l’acord de retirada, el Regne Unit satisfarà la seva part proporcional al finançament del conjunt de les obligacions contretes com a membre de la Unió en relació amb el pressupost de la UE (i, en concret, amb el marc financer plurianual 2014-2020, també pel que fa als pagaments que tindrà que haurà de fer després del final del període transitori, amb la clausura dels programes), el Banc europeu d’Inversions, el Banc Central Europeu, el Mecanisme per als refugiats a Turquia, els fons fiduciaris de la UE i els organismes adscrits al Consell, així com el Fons europeu de desenvolupament.
Amb aquest marc de referència, els negociadors de la Comissió i del Regne Unit han acordat aplicar una metodologia equitativa per calcular les obligacions que haurà de satisfer el Regne Unit en el context de la seva retirada.
Els principis subjacents a la metodologia acordada són els següents:
– cap estat membre ha de pagar més o rebre menys a causa de la retirada del Regne Unit de la Unió,
– el Regne Unit ha de pagar la seva part proporcional dels compromisos assumits durant la seva pertinença
– i el Regne Unit no ha de pagar més ni abans del que ho hagués fet en cas de seguir sent un estat membre, la qual cosa implica que la quantitat que hagi d’abonar el Regne Unit es calcularà a partir del resultat real del pressupost, és a dir, d’acord amb la seva execució.
Quina quantitat haurà de pagar el Regne Unit?
L’objectiu de les negociacions era liquidar totes les obligacions que queden pendents en la data de la retirada del Regne Unit de la Unió Europea. Per tant, el que ha d’acordar-se no és la quantia de les obligacions financeres que ha contret el Regne Unit, sinó la metodologia per fer-ne el càlcul.
Totes dues parts van pactar una metodologia objectiva que permeti respectar tots els compromisos conjunts adquirits en relació amb el pressupost de la Unió del període 2014-2020, inclosos els compromisos pendents a finals de 2020 (el «reste à liquider») i els passius que no estiguin coberts per actius.
El Regne Unit també continuarà garantint els préstecs concedits per la Unió abans de la seva retirada i rebrà el reemborsament de la part que li correspongui de les garanties no utilitzades i dels imports que es recuperen posteriorment, després de l’activació de les garanties d’aquests préstecs.
A més, el Regne Unit ha acceptat satisfer tots els compromisos pendents dels fons fiduciaris de la UE i del Mecanisme per als refugiats a Turquia. El Regne Unit continuarà sent part del Fons europeu de desenvolupament i continuarà contribuint als pagaments necessaris per satisfer tots els compromisos contrets pel que fa a l’onzè FED, que està en vigor actualment, així com pel que fa als fons europeus de desenvolupament anteriors.
El capital desemborsat pel Regne Unit en al Banc central europeu es reemborsarà al Banc d’Anglaterra i el Regne Unit deixarà de ser membre del BCE. En relació amb el Banc europeu d’inversions, el capital desemborsat pel Regne Unit es reemborsarà en dotze quotes anuals i se substituirà per una garantia addicional reemborsable. El Regne Unit mantindrà una garantia pel volum d’operacions del BEI pendents des de la data de la retirada fins al final de la seva amortització.
El Regne Unit mantindrà també els privilegis i les immunitats del Banc Europeu d’Inversions (Protocols núm. 5 i 7 del Tractat) per garantir el volum d’operacions del BEI a la data de la retirada.

Què significa això per als projectes i els programes de la UE?
Tots els projectes i programes de la UE dins de de l’actual marc financer plurianual (2014-2020) es finançaran d’acord amb el que s’havia previst. Aquesta decisió ofereix seguretat a tots els beneficiaris d’aquests programes, inclosos els beneficiaris del Regne Unit, que continuaran gaudint dels programes de la Unió Europea fins a la seva conclusió encara que no podran acollir-se als instruments financers que s’aprovin després de la retirada.

Com es calcularà la contribució del Regne Unit?
El Regne Unit contribuirà al pressupost de 2019 i 2020 i la seva quota serà un percentatge calculat com si continués sent un estat membre. Pel que fa a les obligacions posteriors a 2020, la quota es calcularà establint una relació entre els recursos propis facilitats pel Regne Unit el període 2014-2020 i els recursos propis proporcionats per tots els estats membres (inclòs el Regne Unit) en el mateix període, la qual cosa significa que el denominat «xec britànic» estarà inclòs en la contribució del Regne Unit.

Quina és la quota del Regne Unit al patrimoni de la UE (actius, béns immobles i efectiu)?
Els passius de la UE pertanyen a la UE perquè la Unió té una personalitat jurídica pròpia i cap estat membre té drets respecte d’aquests passius i actius. Tot i així, està previst reduir la part britànica de les obligacions de la UE mitjançant els actius corresponents, doncs no hi ha necessitat de finançar obligacions cobertes per actius, de manera que no cal que el Regne Unit els financi.

Quant temps haurà de seguir pagant el Regne Unit a la Unió Europea?
El Regne Unit continuarà pagant les quotes corresponents fins que hagi abonat les últimes obligacions a llarg termini. En qualsevol cas, no estarà obligat a pagar abans d’allò establert si seguís sent membre de la UE.

Pagarà el Regne Unit el passiu per les pensions dels funcionaris de la UE?
El Regne Unit haurà d’abonar la seva quota en el finançament de les pensions i d’altres prestacions dels empleats públics que hagi acumulat fina a finals de 2020. Aquest pagament s’efectuarà al venciment, com és el cas per a la resta d’estats membres.

Quines serien les conseqüències financeres d’una pròrroga del període transitori?
Durant una possible pròrroga del període transitori, es tractaria al Regne Unit a partir de 2021 com a un tercer país pel que fa al futur marc financer plurianual. Tot i així, la pròrroga del període transitori requeriria la contribució financera corresponent del Regne Unit al pressupost de la UE que haurien de decidir, en tot cas cas, el comitè mixt establert per a la governança de l’acord de retirada. Això reflecteix el fet que una ampliació del període transitori significa que el Regne Unit continuarà participant plenament en el mercat únic amb tots els seus avantatges.

VI. Què és el que s’ha acordat en l’acord de retirada sobre la governança?
L’acord de retirada inclou disposicions institucionals per garantir la gestió, l’aplicació i l’execució eficaços de l’acord, també amb uns mecanismes adequats de solució de diferències.
La UE i el Regne Unit s’han posat d’acord sobre l’efecte directe i la primacia de la totalitat de l’acord de retirada en les mateixes condicions que les aplicables en el dret de la Unió, així com sobre el fet que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sigui l’àrbitre en última instància en els afers relacionats amb el dret de la UE o els conceptes del dret de la Unió. Això és una garantia necessària perquè la legislació de la Unió s’apliqui de manera coherent.
Algunes parts importants de l’acord de retirada es basen en el dret de la Unió, que serveix per garantir que la retirada tingui lloc de manera ordenada. Per tant, és encara més important que siguin aplicables els mateixos efectes jurídics, mètodes i principis d’interpretació que en el dret de la Unió.
En cas que hi hagi una diferència sobre la interpretació de l’acord de retirada, tindria lloc una primera consulta política en el marc d’un comitè mixt. Si no es trobés una solució, qualsevol de les parts podria sotmetre la controvèrsia a un arbitratge vinculant. En els casos en què la controvèrsia faci referència a un assumpte de dret de la Unió, la Comissió d’arbitratge tindria l’obligació de sotmetre l’afer al Tribunal de Justícia perquè aquest dicti una resolució vinculant. A més, cadascuna de les parts podria sol·licitar que aquesta Comissió pressenti una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia. En aquests casos, la Comissió d’arbitratge haurà de sotmetre l’afer al Tribunal de Justícia llevat que consideri que la controvèrsia, en realitat, no afecta al dret de la UE. La Comissió d’arbitratge ha de motivar la seva valoració i les parts podran sol·licitar una reconsideració d’aquesta valoració.
El laude de la Comissió d’arbitratge serà vinculant per a la Unió i el Regne Unit. En cas d’incompliment d’aquest laude, la Comissió d’arbitratge podrà imposar el pagament d’una quantitat a tant alçat o d’una multa coercitiva que hagi d’abonar-se a la part perjudicada.
Finalment, si la part demandada persistís en l’incompliment del laude, l’acord permet a les parts suspendre proporcionalment l’aplicació del propi acord de retirada, a excepció d’allò referent als drets dels ciutadans, o parts d’altres acords entre la Unió i el Regne Unit. Aquesta suspensió estarà sotmesa al control de la Comissió d’arbitratge.

VII. Protocol sobre Irlanda i Irlanda del Nord
El Protocol sobre Irlanda i Irlanda del Nord és una solució jurídicament operativa que evita una frontera física a l’illa d’Irlanda, protegeix l’economia de l’illa en el seu conjunt així com l’acord de Divendres Sant (Belfast) en tots els seus aspectes i conserva la integritat del mercat únic. Serà aplicable a partir del final del període transitori.

DUANES I REGLAMENTACIÓ
Significa això que Irlanda del Nord romandrà en el mercat únic de mercaderies de la UE?
A Irlanda del Nord es continuarà aplicant un conjunt limitat de normes relacionades amb el mercat únic de la UE per tal d’evitar una frontera física: legislació sobre mercaderies, normes sanitàries per als controls veterinaris («normes sanitàries i fitosanitàries»), normes sobre producció i comercialització agrícoles, IVA i impostos especials relacionats amb les mercaderies i normes sobre ajuts d’estat.

Com pot Irlanda del Nord abandonar la Unió Duanera de la UE i seguir sense cap frontera duanera a l’illa d’Irlanda?
Irlanda del Nord continuarà formant part del territori duaner del Regne Unit. Per consegüent, podrà acollir-se als futurs acords de lliure comerç que el Regne Unit pugui celebrar amb tercers països, sempre que això no afecti a l’aplicació del Protocol. Aquests acords futurs poden preveure que les mercaderies produïdes a Irlanda del Nord puguin accedir a tercers països en exactament les mateixes condicions que les mercaderies produïdes en d’altres parts del Regne Unit.
El Codi Duaner de la Unió s’aplicarà a totes les mercaderies que entrin a Irlanda del Nord. D’aquesta manera s’evita qualsevol inspecció i control duaners a l’illa d’Irlanda.
Els drets de duana de la UE s’aplicaran a les mercaderies que entrin a Irlanda del Nord si existeix el risc que aquestes mercaderies puguin arribar a entrar al mercat únic de la UE. Tot i així, no s’abonarà cap dret de duana si no existeix el risc que les mercaderies que entren a Irlanda del Nord des de la resta del Regne Unit entrin al mercat únic de la UE.
Això s’aplica a totes les mercaderies que no siguin objecte d’operacions de perfeccionament complementàries i que compleixin els criteris que establirà el comitè mixt per determinar el risc d’introducció posterior d’aquesta mercaderia, tenint en compte les circumstàncies específiques d’Irlanda del Nord. En el cas de les mercaderies procedents de tercers països que es consideri que no pressenten aquest risc, els drets de duana aplicables a Irlanda del Nord seran els mateixos que en les altres parts del Regne Unit.
Abans no hagi acabat el període transitori, el comitè mixt haurà d’establir els criteris aplicables a les avaluacions d’aquest risc i podrà modificar els criteris durant la seva aplicació. Aquests criteris tindran en compte qüestions com ara el valor i la destinació final de les mercaderies o els riscos de contraban.
El Regne Unit podrà reemborsar els drets recaptats de conformitat amb el dret de la Unió en cas que els drets del Regne Unit siguin inferiors, d’acord a les normes sobre ajuts d’estat de la UE.
No s’aplicaran drets en una sèrie de casos específics, com el trasllat de béns personals, els enviaments de valor insignificant o els enviaments d’una persona física a una altra.

Amb això es protegeix el mercat únic de la UE?
El Protocol sobre Irlanda i Irlanda del Nord és una solució jurídicament operativa que evita una frontera física a l’illa d’Irlanda, protegeix l’economia l’illa en el seu conjunt així com l’acord de Divendres Sant (Belfast) en tots els seus aspectes i conserva la integritat del mercat únic. Irlanda del Nord continuarà aplicant el Codi Duaner de la Unió i les normes pertinents del mercat únic que siguin necessàries per evitar una frontera física a l’illa d’Irlanda.
Es duran a terme les inspeccions i controls necessaris de les mercaderies que entrin a Irlanda del Nord des de la resta del Regne Unit, per exemple, en llocs d’inspecció fronterers per portar a terme els controls sanitaris i fitosanitaris necessaris.
Les autoritats del Regne Unit aplicaran i implementaran les disposicions del dret de la Unió que en virtut del Protocol són aplicables al Regne Unit pel que fa a Irlanda del Nord. Per tant, les autoritats del Regne Unit faran tots els controls aplicant els mecanismes adequats de supervisió i control del compliment per a la UE.

Podrà Irlanda del Nord acollir-se als futurs acords de lliure comerç del Regne Unit?
Irlanda del Nord continuarà formant part del territori duaner del Regne Unit. Cap disposició del Protocol sobre Irlanda i Irlanda del Nord impedeix que el Regne Unit inclogui a Irlanda del Nord en l’àmbit territorial de qualssevol acord de lliure comerç que pugui celebrar en el futur, sempre que aquests acords no perjudiquin l’aplicació del Protocol.
Això significa que Irlanda del Nord podria acollir-se a futurs acords de lliure comerç del Regne Unit, sobre, per exemple, serveis i inversions, però també perquè les seves mercaderies puguin accedir a mercats de tercers països. Irlanda del Nord podrà beneficiar-se de la importació de mercaderies si no existeix el risc que aquestes entrin al mercat únic de la UE, ja sigui com a mercaderies per sí mateixes o després d’haver estat objecte de tractament comercial.

Què passa amb l’IVA?
Per evitar una frontera física a l’illa d’Irlanda i protegir, al mateix temps, la integritat del mercat únic, les normes de la UE sobre l’IVA aplicables a les mercaderies continuaran vigents a Irlanda del Nord.
L’HMRC (agència tributària del Regne Unit) continuarà sent responsable d’aplicar la legislació sobre l’IVA, inclosa la recaptació de l’IVA i la fixació dels tipus de l’IVA. El Regne Unit conservarà els ingressos procedents d’aquest impost. A més, les exempcions de l’IVA i els tipus reduïts aplicats a Irlanda també podran aplicar-se a Irlanda del Nord.

Què és el mecanisme de consentiment?
La UE i el Regne Unit han acordat, basant-se en els resultats d’intensos debats entre Irlanda i el Regne Unit, crear un nou mecanisme de «consentiment», que dona a l’assemblea d’Irlanda del Nord la darrera paraula sobre l’aplicació a llarg termini de la legislació pertinent de la UE a Irlanda del Nord. La Comissió ha estat constantment en estret contacte amb el Govern irlandès sobre aquest punt.
Aquest mecanisme d’aprovació fa referència a les qüestions de fons de l’harmonització normativa en matèria de mercaderies i duanes, del mercat únic de l’electricitat, de l’IVA i dels ajuts d’estat.
A la pràctica, això significa que, quatre anys després del final del període transitori, l’assemblea pot donar el seu consentiment per majoria simple a que es continuï aplicant el dret de la Unió pertinent o votar perquè no es faci i, si és així, el Regne Unit ha de notificar-ho a la UE. En aquest cas, el Protocol deixarà d’aplicar-se dos anys després.
A continuació, l’assemblea podrà votar cada quatre anys per decidir si es continua aplicant el dret pertinent de la Unió. Si després de la votació de l’assemblea s’obté el suport intercomunitari per seguir aplicant la legislació pertinent de la Unió, la votació següent només podrà tenir lloc vuit anys després.

Quin vincle existirà entre un acord sobre la relació futura i el Protocol?
A diferència de les versions anteriors, el Protocol acordat l’octubre de 2019, que ara forma part de l’acord de retirada, no és un mecanisme de protecció. Es va concebre com una solució estable i duradora. Per consegüent, és d’esperar que el Protocol s’apliqui juntament amb qualsevol acord sobre les relacions futures.
Tot i així, està clar que els termes de la futura relació comercial entre la UE i el Regne Unit pel que fa a l’ambició comuna que no s’imposin drets de duana ni de contingents entre les dues parts, influiran en l’aplicació pràctica del nou Protocol.

VIII. Què és el que s’ha acordat pel que fa a les zones de sobirania en Xipre?
Com s’indica en la Declaració Conjunta del 19 de juny de 2018, tant la Unió com el Regne Unit s’han compromès a establir règims apropiats per a les zones de sobirania, «en particular amb l’objectiu de protegir els interessos dels xipriotes que viuen i treballen en les zones de sobirania després de la retirada del Regne Unit de la Unió, respectant plenament els drets i les obligacions derivats del Tractat d’establiment».
La Unió i el Regne Unit han acordat les condicions d’un protocol que donarà efecte a aquest compromís i que s’adjunta a l’acord de retirada.
L’objectiu del Protocol és garantir que el dret de la UE, en els àmbits que calgui en el Protocol núm. 3 de l’acta d’adhesió de Xipre, continuarà aplicant-se a les zones de sobirania, sense interrupció o pèrdua de drets, especialment per als aproximadament 11.000 civils xipriotes que viuen i treballen a les zones de sobirania. Això s’aplica a una sèrie d’àmbits polítics com la tributació, els béns, l’agricultura, la pesca i les normes veterinàries i fitosanitàries.
El Protocol atribueix a la República de Xipre la responsabilitat de vetllar per l’aplicació i el compliment del dret de la Unió en relació amb la majoria dels àmbits coberts, amb l’excepció de la seguretat i els afers militars.
També s’estableix un comitè especialitzat per supervisar l’aplicació d’aquest Protocol.

IX. Què és el que s’ha acordat pel que fa a Gibraltar?
En les orientacions del Consell Europeu del 29 d’abril de 2017 s’estableix que «cap acord entre la Unió i el Regne Unit podrà aplicar-se al territori de Gibraltar sense acord entre el Regne d’Espanya i el Regne Unit».
Les negociacions bilaterals entre Espanya i el Regne Unit ja s’han conclòs. S’adjunta a l’acord de retirada un Protocol relatiu a aquests acords bilaterals.
El Protocol constitueix, juntament amb els memoràndums d’enteniment bilaterals entre Espanya i el Regne Unit, un paquet relatiu a les qüestions referents a Gibraltar i que ateny a la cooperació bilateral en l’àmbit dels drets dels ciutadans, el tabac i d’altres productes, el medi ambient, la policia i les qüestions duaneres, així com a un acord bilateral sobre la fiscalitat i la protecció dels interessos financers.
Pel que fa als drets dels ciutadans, el Protocol assenta les bases de la cooperació administrativa entre les autoritats competents per a l’aplicació de l’acord de retirada en relació amb les persones que viuen a la zona de Gibraltar i, en particular, amb els treballadors fronterers.
En allò referent al dret del transport aeri, preveu la possibilitat, en cas d’acord entre Espanya i el Regne Unit sobre l’ús de l’aeroport de Gibraltar, de fer aplicable a Gibraltar, durant la transició, la legislació de la Unió, que anteriorment no resultava d’aplicació en aquest territori.
En matèria fiscal i de protecció d’interessos financers, el Protocol posa les bases per a la cooperació administrativa entre les autoritats competents per tal d’aconseguir la plena transparència en matèria fiscal, la lluita contra el frau, el contraban i el blanqueig de diners. El Regne Unit es compromet també a que es compleixin a Gibraltar les normes internacionals en aquest àmbit. Sobre al tabac, el Regne Unit es compromet a ratificar determinats convenis pel que fa a Gibraltar i a instaurar, abans del 30 de juny de 2020, un sistema de traçabilitat i de mesures de seguretat per a les cigarretes. Pel que fa a l’alcohol i la benzina, el Regne Unit es compromet a garantir que el sistema fiscal de Gibraltar tingui per objecte prevenir el frau.
En allò relatiu a la protecció del medi ambient, la pesca i la cooperació en matèria policial i duanera, el Protocol posa les bases de la cooperació administrativa entre les autoritats competents.
També s’estableix un comitè especialitzat per supervisar l’aplicació d’aquest Protocol.

Què hi figura a la declaració política?
La Declaració Política acompanya l’acord de Retirada i estableix el marc de les relacions futures entre la Unió Europea i el Regne Unit.
Estableix els paràmetres d’una associació ambiciosa, amplia, profunda i flexible en matèria de cooperació comercial i econòmica -que tingui com a eix central un acord de lliure comerç ampli i equilibrat-, en qüestions policials i de justícia penal, en la política exterior, la seguretat i la defensa i en d’altres àmbits de cooperació.
La Declaració també estableix que les salvaguardes en matèria d’igualtat de condicions han de garantir una futura relació basada en una competència oberta i lleial.
La naturalesa exacta dels compromisos serà proporcional a l’ambició de la futura relació i tindrà en compte la connexió econòmica i la proximitat geogràfica del Regne Unit. Això requereix un seguit de salvaguardes per garantir unes condicions de competència equitatives que mantinguin les normes comunes estrictes aplicables al final del període transitori en els àmbits dels ajuts públics, la competència, les normes socials i d’ocupació, el medi ambient, el canvi climàtic i les qüestions tributàries pertinents, per tal d’evitar avantatges competitius deslleials tant per a la UE com per al Regne Unit.
Caldrà disposar de mecanismes adequats per garantir el control del compliment a nivell intern i la resolució de litigis entre la UE i el Regne Unit.
Г11 En relació amb l’ordre de detenció europea, un estat membre pot denegar el lliurament dels seus nacionals al Regne Unit per motius relacionats amb els principis fonamentals del seu dret nacional (article 185 de l’acord de retirada).

Més informació
Acord sobre la retirada del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord de la Unió Europea i
de la Comunitat Europea de l’energia Atòmica i declaració política en la qual s’exposa el marc de
les relacions futures entre la Unió Europea i el Regne Unit (12 de novembre de 2019)
Per a més informació, consulteu aquí.

Els empresaris de la comarca es formen sobre el blanqueig de capitals en la segona conferència de Vallès Empresa

El professor Gregorio Labatut durant la seva ponència sobre ‘La importància de la prevenció del blanqueig de capitals a l’empresa’

La iniciativa Vallès Empresa, promoguda per empreses i professionals del Vallès, va organitzar ahir al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) una nova sessió formativa adreçada a l’empresariat de la comarca. En aquesta ocasió la xerrada va ser impartida pel professor Gregorio Labatut, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i professor de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, que va parlar sobre ‘La importància de la prevenció del blanqueig de capitals a l’empresa’.

Lluny del que pugui semblar, la lluita contra el blanqueig de capitals no és un tema que impliqui només als assessors fiscals, comptables i auditors de comptes o subjectes dels sectors financers, com poden ser els bancs o establiments financers de crèdit. Tal com explicava el professor Labatut, l’article 2 de la Llei 10/2010 de prevenció de blanqueig de capitals detalla els subjectes que, pel tipus d’activitat que desenvolupen, estan obligats a informar o denunciar possibles casos de frau per blanqueig de capital. I en aquest punt, esmentava també els perfils de sectors no financers com són els notaris, advocats, així com joiers, gestors immobiliaris, casinos de joc, loteries i jocs d’atzar, venedors d’art i antiguitats o d’altres professionals independents.

Gregorio Labatut va incidir, en diverses ocasions, en el fet que estem obligats per llei a informar sobre activitats delictives de blanqueig de capital i a establir unes mesures de control intern per tal de detectar aquest tipus de delictes. “Lluitar contra el frau és una labor de tots i, des del punt de vista ètic i moral, no podem mirar cap a un altre costat. Si tenim indicis de què s’està produint un delicte cal notificar-ho al SEPBLAC, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries que té la funció d’investigar i aclarir aquests casos.” –afirmava el professor Labatut.

Carlos Cordón (dreta) amb Francisco Hidalgo van donar la benvinguda als assistents

La conferència va ser inaugurada per Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, i Francisco Hidalgo, administrador de Goldwater & Partners i principal promotor de Vallès Empresa. Durant la seva intervenció l’Alcalde va remarcar que “el blanqueig de capitals no fa més que incrementar les desigualtats entre els ciutadans i que, per posar fi a aquesta situació, la solució ha de passar per la transparència i la justícia fiscal”. Carlos Cordón també va encoratjar a Vallès Empresa a tirar endavant nous actes com aquest i va reafirmar el suport de l’Ajuntament al moviment associatiu i al teixit empresarial de la ciutat.

Francisco Hidalgo per la seva banda va remarcar que l’objectiu de les sessions tècniques i formatives de Vallès Empresa és oferir els recursos i les eines necessàries que ajudin a millorar la gestió de les empreses.

Sobre Vallès Empresa

Vallès Empresa és una iniciativa privada d’empreses i professionals de la comarca amb l’objectiu que empresaris, directius i professionals del Vallès i comarques veïnes millorin les seves aptituds per afrontar, amb majors garanties d’èxit, els reptes de caire econòmic, financer, organitzatiu, tecnològic, mediambiental o social propis del segle XXI, i contribuir a la consolidació i creixement dels negocis de les persones que l’integren.

Promogut per Goldwater & Partners, Procer Assessoria i 30Virtual, Vallès Empresa compta amb la col·laboració d’associacions com Cerdanyola Empresarial, Sant Cugat Empresarial, ACCID i el Barcelona Synchrotron Park, i el suport institucional de l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

Un moment de la xerrada d’ahir al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC)