L’únic futur passa per les renovables

Aquest matí ha tingut lloc a Can Serraperera el IV Esmorzar Empresarial que organitza l’Àrea de Promoció Econòmica amb el suport de Cerdanyola Empresarial. L’acte se centrava en l’Eficiència energètica, i ha servit per a la presentació de la nova regidora de Promoció Econòmica, Cristina Padilla.

La benvinguda ha anat a càrrec del presient de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges, qui ha destacat l’enorme interès que desperta aquesta qüestió en les empreses, atesa la situació actual del mercat de l’energia i com afecta els costos de producció.

Tots els ponents van posar l’accent en la necessitat de l’estalvi energètic, perquè “el kw més barat és el que no es gasta”, va apuntar Santi Martínez, director general de KM0 Energy.

En aquest sentit, Sergio González, Director de la Unitat de Consultoria de Solucions de Manteniment del Grup MH, empresa associada a Cerdanyola Empresarial, va explicar que, a banda d’apostar per noves instal·lacions eficients, cal fer que les antigues ho siguin al màxim i que cal optar pel manteniment dels equips per evitar “aquest 30% d’energia que calculem que es malgasta, per exemple, en un edifici”. “Cada kw ha de ser rendible”, va continuar, tot recomanant d’utilitzar sistemes intel·ligents per monitoritzar l’eficiència de les instal·lacions “per aconseguir estalvis importants”.

També hi va haver acord que el futur energètic del país passa per l’electrificació, ja que, per les nostres característiques, sense gas ni garns masses boscoses, “les renovables que podem tenir són les que generen electricitat, la solar i l’eòlica”, va remarcar Jaume Margarit, director de Programes Energètics Sectorials de l’institut Català de l’Energia (ICAEN). Es tracta d’un camí no exempt de complicacions, ja que si bé “hi ha un pla de descarbonització a curt termini per abordar necessitats fins al 2030 i avançar cap a la neutralitat climàtica que es vol assolir el 2050, alhora treballem per la reindustrialització del país, de manera que hi haurà un major volum d’indústria i més demanda, que caldrà atendre”.

Marcel Camps, tècnic de l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB, es va mostrar absolutament convençut que el futur passa per les renovables, “principalment la solar fotovoltaica” i que “cal avançar cap a la sobirania energètica, per motius econòmics i ambientals”. També va recordar que l’autoconsum pot abastir el 20 o 30% dels costos energètics i que, per tant, cal anar més enllà.

Per la seva banda, Montserrat Mata, directora d’EMELCAT, va posar l’accent en la necessitat d’apostar per les comunitats energètiques i “treballar col·lectivament a favor de l’autoconsum fotovoltaic” i que pugui arribar a qui no té espai al seu cobert. “Amb les comunitats energètiques compensem les manques d’espai i a partir d’aquí es pot seguir col·laborant en projectes com la mobilitat col·lectiva”, va apuntar, tot reclamant “un canvi de model que han d’impulsar els que utilitzen l’energia”.

Santi Martínez va reclamar “lideratge i governança, ja que els mateixos ajuntaments, sense constituir-se en comunitat energètica, poden aprofitar espais i cobrar una taxa als que n’utilitzessin l’energia generada”. També va posar en dubte la necessitat de subvencionar la fotovoltaica, ja que “es paga sola i en poc temps”.

Margarit, de l’ICAEN, va destacar que en matèria d’autoconsum “anem bé, i hem d’anar millor”, però en canvi “hi ha moltes dificultats per implantar renovables a Catalunya”, referint-se a plantes solars o parcs eòlics, que generen rebuig en el territori. Per evitar-ho, va explicar l’existència d’un pla territorial sectorial per ordenar el desenvolupament de renovables i evitar el rebuig.

En qualsevol cas, es va coincidir que “caldrà molta energia renovable” per compensar el tancament previst per a aquesta dècada de les centrals nuclears i que s’haurà de fer respectant les característiques de cada indret.

“És obvi que les teulades de Mura o dels pobles del Priorat no poden tenir plaques solars”, “però cada cop que es diu renovables sí, però així no, estem afavorint les grans energètiques”, va concloure Marcel Camps, de l’AMB.

Finalment, es va explicar el cas de Cerdanyola, en què moltes cobertes de naus són de fibrociment i el fet de posar-hi fotovoltaica implica abans una gran despesa. Els representants de les administracions van recordar que hi ha ajuts per a la retirada de l’amiant, mentre que els de les empreses van reconèixer que no són suficients ni compensen.

 

Esmorzar Empresarial sobre eficiència energètica a les empreses

El cicle de conferències adreçades al teixit empresarial de la ciutat se suma a la Setmana Europea de l’Energia Sostenible

El dijous 22 de juny, coincidint amb la Setmana Europea de l’Energia Sostenible, se celebrarà una nova sessió del cicle de conferències Esmorzars de Can Serra, organitzat pel Servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament amb la col·laboració de Cerdanyola Empresarial.

L’eficiència energètica és un tema que cada vegada ressona més a les empreses; els alts costos energètics derivats de la variabilitat dels preus dels combustibles fòssils, i la consciència mediambiental han propiciat que moltes empreses necessitin repensar la seva estratègia energètica i comencin a implementar plans de com abordar el futur: menys despesa i menys emissions.

Alguna de les solucions plantejades passen per la instal·lació de fotovoltaica, auditories i monitoritzacions energètiques, i com última fase la creació de Comunitats Energètiques.  En la jornada del dijous 22 de juny, les persones ponents posaran de manifest totes aquestes casuístiques per prendre consciencia dels avantatges i la importància d’abordar aquesta transició energètica.

Les entitats i empreses col·laboradores del quart esmorzar seran ICAEN (Institut Català d’Energia), AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), Grupo MHKm0 Energy i Emelcat. També participarà, Jaume Maranges, president de Cerdanyola Empresarial.

Aquestes jornades estan adreçades al teixit empresarial de la ciutat. Posteriorment es durà a terme un networking relacional entre les persones assistents.

L’Esmorzar de Can Serra sobre Eficiència Energètica se celebrarà el dijous 22 de juny, a partir de les 9:30 h al jardí de la Masia Serraparera. Per assistir-hi cal inscriure’s prèviament al web Cerdanyola Activa.

La Ciutat del Coneixement i la mobilitat centren el debat de Cerdanyola Empresarial

L’Auditori del Parc Tecnològic va acollir aquest dijous el Debat Electoral de Cerdanyola Empresarial. Hi van participar els alcaldables de les set formacions que actualment tenen representació al Ple de la nostra ciutat, amb l’objectiu de donar a conèixer les propostes en matèria de promoció econòmica i per al món de l’empresa.

Hi van participar Anabel Plans (PP), Joan Sánchez Braut (Junts per Cerdanyola), Pedro Arco (En Comú Podem), Ivan González (Guanyem), Pau Ortolà (Ciutadans), Albert Turon (ERC) i Carlos Cordón (PSC).

Va donar la benvinguda el president de Cerdanyola Empresarial, jaume Maranges, destacant els reptes que la ciutat té per assolir un bon clima per a les empreses. Igualment, va celebrar que “aquest mandat ha estat força més tranquil que l’anterior”, iva convidar els candidats a col·laborar després de les eleccions.

LA CIUTAT DEL CONEIXEMENT

El primer bloc es va centrar en les mesures que cal implementar per fer de Cerdanyola una veritable Ciutat del Coneixement. Tots els candidats van coincidir a valorar positivament la marca, però i que cal omplir-la de contingut.

El candidat d’Esquerra, Albert Turon, va apuntar que “no ha passat de ser un eslògan” i que “cal fer el pas de la mà de l’Autònoma i de tot l’ecosistema de recerca i innovació de l’Eix de la B30, propiciant sinèrgies entre empreses i facilitant la transferència de coneixement”.

Pau Ortolà, alcaldable de Ciutadans, va afirmar que l’administració ha de facilitar la col·laboració entre empreses i UAB, afavorir un ecosistema d’emprenedoria i desenvolupar una estratègia d’atracció de talent.

Per a Ivan González, candidat de Guanyem,es tracta d’una marca buida de contingut i una oportunitat per convocar rodes de premsa”. També va defensar que “el coneixement comença per l’Educació i l’Ajuntament ha de garantir-ne la qualitat en el marge de les seves competències” i que cal fer habitatge públic per als estudiants que es volen quedar a viure a la ciutat.

La candidata del PP, Anabel Plans, va afirmar que “és un projecte buit de contingut” i que cal més coordinació entre l’empresa privada i la universitat.

Pedro Arco, d’En Comú Podem, va remarcar que la UAB ha de propiciar la transferència de coneixement al món empresarial i que cal aprofitar l’oportunitat que ofereix el Parc de l’Alba. També va apostar perquè les empreses aprofitin l’expertesa de la UAB i que l’Ajuntament faci una formació ocupacional adequada.

L’actual alcalde i candidat del PSC, Carlos Cordón, va defensar que “no és només una marca”, i que és necessària per potenciar els elements diferenciadors de la ciutat, com la UAB, Sincrotró, PRUAB… “Les polítiques de marca”, va continuar, “ens ajuden a atraure inversió i talent i a promocionar el territori, i generen identitat”.

El cap de llista de Junts, Joan Sánchez Braut, va apuntar que “cal direcció estratègica” i va posar el Parc de l’Alba com a exemple: “Anem a fires immobiliàries a vendre parcel·les, quan hauríem de cercar empreses innovadores”,  una tasca que correspondria a l’Oficina de Promoció Empresarial, recentment creada, fruit d’un acord de Junts amb l’actual govern.

LA MOBILITAT

La segona qüestió abordada va ser la mobilitat, en general, però també en relació a les empreses.

Va obrir torn Carlos Cordón (PSC), qui va defensar la necessitat d’estar “connectats tant localment com globalment” i va reclamar que “els projectes de sempre arribin finalment a cerdanyola”, com l’intercanviador amb FGC a l’estació de la R8 i la millora dels accessos de la B30.

Per a Pau Ortolà (Cs), “si volem atraure economia del coneixement, l’important no és el transport de materials, sinó el de persones, i per a això cal millorar el Transport Públic”.

Joan Sánchez Braut (Junts) va apuntar com a prioritat l’elaboració del Pla de Mobilitat de Cerdanyola: “cal reduir els vehicles, i només es pot fer amb transport públic”. També va reclamar les infraestructures “que mai no arriben”, com el tramvia o el bus exprés, i va defensar que el túnel previst entre Barcelona i el Vallès, es faci per Cerdanyola per connectar amb les dues estacions previstes dels FGC a la Plana del Castell.

Anabel Plans (PP) va criticar que cal donar suport a la transformació digital de las empreses i va afirmar que “no hi ha cap estratègia, llevat de perseguir el vehicle privat”.

Segons Pedro Arco (ECP), cal apostar pel transport públic assequible i pel TramVallès, a més de fer el pla de Mobilitat i convertir Cerdanyola en una ciutat 15, on tot estigui a 15 minuts a peu. També es va mostrar a favor de vianantitzar els carrers comercials i va descartar fer el túnel d’Horta.

Per a Albert Turón (ERC), s’han d’oferir alternatives “còmodes i ràpides” al vehicle privat, i fer el Pla de Mobilitat. En aquest sentit va apuntar que “no tenir-lo ens significa perdre inversions, com les del Next Generation”. ERC proposa “facilitar els trasllats a peu i amb bicicleta, i bus urbà al Direccional quan es renovi la concessió”. També va proposar una línia enllaç entre les estacions de ferrocarril de la ciutat i potenciar la R8 Martorell a Granollers.

Finalment, Ivan González (Guanyem) va reclamar enfortir bus urbà, el tramvia, el pla mobilitat i reforçar el transport interurbà.

En la rèplica, Carlos Cordón va respondre que el Pla de Mobilitat “estava aprovat inicialment; demanem-nos què va passar entre el 2015 i el 2019.

Pau Ortolà, va valorar la possibilitat de fer el túnel “pels desplaçaments privats que estalviarà”.

Joan Sánchez Braut va recordar que l’opció per a vehicles està descartada, però que” el túnel es farà, només ferroviari i totalment soterrat”. “Si en 30 anys no hi ha d’haver cotxes, caldrà transport públic i potser no un túnel, sinó tres, però tots tres seran a Sant Cugat”.

Albert Turon (ERC) va afirmar que “hi ha alternatives més barates al túnel, com les millores del túnel Montcada i de la R4”.

Ivan González (Guanyem), per la seva banda, va manifestar que, amb la crisi climàtica, “parlar del túnel d’Horta ens sembla un retrocés”.

LA CIUTAT AMIGA DE LES EMPRESES

La darrera pregunta demanava quines són les Mesures que poden contribuir a fer de Cerdanyola una ciutat atractiva per a les empreses.

El candidat d’ECP, Pedro Arco, va resumir-ho en tres paraules: “sostenibilitat”, un tret que, els consumidors premien; “visualització”, per què “la pandèmia ha demostrat que cal ser visibles perquè la gent ens conegui”, i “proximitat”. “Així es fa”, va concloure, “una ciutat amiga de les empreses: hem de recuperar l’essència de poble, no volem ser una ciutat dormitori”.

Pau Ortolà, de Cs, va recomanar “escoltar a les empreses, sense paternalismes ridículs. Ja que les empreses tenen molt a ensenyar a les administracions”.

Ivan González, candidat de Guanyem, va apostar per “acompanyar el petit comerç a adaptar-se al nou model de gestió de residus que en arriba des d’Europa, fins i tot amb bonificacions” i per pacificar els principals eixos comercials. Finalment, va anunciar que “l’honestedat obliga: nosaltres portem al nostre programa apujar l’IAE a les empreses que guanyen més d’un milió d’euros”.

Pel PSC, Carlos Cordón va sostenir que “pers amic de les empreses cal tenir-ne la voluntat” i va recordar que “aquests quatre anys hem intentat generar oportunitats; hem estat al costat de les empreses durant la pandèmia; hem posat en marxa, fruit d’acords amb Junts, l’Oficina de Promoció Empresarial i el Pla de Polígons; el programa Talent Factory, el Cerdanyola Women Corporate… i ara abordarem el problema dels locals buits”.

Joan Sánchez (Junts) es va mostrar partidari que les empreses paguin impostos, “però amb contrapartides”, i de bonificar els impostos de qui adopti mesures per a la transició energètica, o plans de mobilitat, o qui contracti determinats col·lectius. També hi contribuiria “un espai públic amable, serveis que funcionin, mobilitat, espais per a oficines i per a empreses i startups que necessiten petits espais, o fer un espai firal…”

Per a Albert Turon (ERC), hi ha d’haver una relació lleial, amb l’Ajuntament prestant el millor servei possible. L’OPE que ha de ser molt més ambiciosa, hem d’ajudar el comerç de proximitat, i l’economia solidària. Demanem aquesta contrapart, que les empreses han de participar activament en la vida social; i en el disseny i posada en marxa dels grans projectes de ciutat, i la indústria ha de gaudir de la resta d’indústria auxiliar, comerç i restauració. Impostos, hi ha d’haver un equilibri just entre serveis i impostos. Cerdanyola, l’IAE encara està per sota de la mitjana de ciutats de 50.000 habitats. Cal un molt millor servei. I vincular bonificacions, amb estalvi energètic i renovables, els plans de mobilitat d’empresa…

Anabel Plans, del PP, va proposar tres punts: “fiscalitat baixa, seguretat jurídica i declarar públicament Cerdanyola amiga de les empreses privades amb mesures administratives i fiscals”. També va proposar bonificar l’IBI “als locals buits que han hagut de tancar pel COVID”.

Finalment, els candidats van disposar d’un minut per concloure el debat.

Anabel Plans va lamentar que, per als empresaris “només hi ha normes” tot i ser “el motor de la ciutat”, i va demanar “una millor gestió pensant a llarg termini, pressionant Generalitat i Govern de l’Estat perquè inverteixin a Cerdanyola”.

Joan Sánchez Braut va defensar que la millor font de benestar per a la ciutadania és tenir un lloc de treball de qualitat, que l’administració no ha de generar ocupació, sinó facilitar aquest ecosistema empresarial. “El que no pot fer és nosa: ni dessagnar les empreses ni atabalar-les burocràticament”, va concloure.

Pedro Arco va recordar que “fa quatre anys vam signar un acord, n’hem après i exigirem molt més”. També va apuntar que “el PSC no sap gestionar correctament i que “cal planificar”.

Ivan González va destacar els punts d’acord i va insistir que” la fiscalitat ha de donar un gir de 80 graus i apujar els impostos a les grans empreses”.

Pau Ortolà va destacar que les eleccions mostren una disjuntiva: si hi ha majories independentistes, pactaran entre ells i el psc pot pactar amb qui vulgui: la lògica ens porta a una conclusió obvia”.

Albert Turon va remarcar que “Cerdanyola està encallada en la gestió, sense un projecte clar, i la nostra proposta és ajudar l’entorn de recerca i industria al voltant de la B30: indústria, el comerç, millora serveis a les empreses, a les quals qui demanem corresponsabilitar, i canviar el model de mobilitat.

Carlos Cordón va tancar el debat afirmant que “Cerdanyola ha de continuar la línia de col·laboració amb l’associació d’empresaris” i mostrant-se convençut que “hem posat les bases per aprofitar les oportunitats i ara, per seguir, cal un projecte estable”.

 

ÀUDIOS DEL MINUT FINAL DE CADA CANDIDAT

Anabel Plans (PP)

Joan Sánchez Braut (Junts)

Pedro Arco (ECP)

Ivan González (Guanyem)

Pau Ortolà (Cs)

Albert Turon (ERC)

Carlos Cordón (PSC)

 

 

 

Gala de lliurament de premis del Cerdanyola Talent

Aquest dimarts va tenir lloc a l’Ateneu la gala final del Cerdanyola Talent, on han participat alumnes dels centres de secundària de la nostra ciutat. L’objectiu d’aquest programa, impulsat per l’Ajuntament de Cerdanyola i amb el suport de la Diputació i la direcció de Talent Factory, és fomentar l’emprenedoria entre els estudiants.

Durant la gala els deu equips finalistes van explicar els seus projectes, acompanyats pels seus mentors, directius d’empreses de Cerdanyola, molts d’ells membres de la nostra associació.

El projecte guanyador va ser Psycho Game, ’un videojoc per a alumnes de primària desenvolupat per psicòlegs perquè, a partir d’interaccions, es puguin detectar casos d’assetjament escolar. El van presentar Andrea Olivares i Judit Santasusagna, de la Fundació UAB, acompanyades pel seu mentor, Lluís Sisquella, CEO de Sisquella Grup. El premi aconseguit els permetrà viatjar a 5 dies a Sillicon Valley (San Francisco), amb un programa de visites a les empreses més representatives de sectors innovadors com Google, Facebook o la Universitat de Standford.

El segon premi era un viatge de tres dies a Brussel·les amb visita als centres d’emprenedoria, vivers d’empreses i seus d’empreses reconegudes. Va ser per a Laura Pérez i Mar González, de l’Institut Forat del Vent, pel projecte Éntomos, una empresa d’alimentació basada en insectes, que inclou també una app de venda i plans de dieta. El seu mentor va ser Ramon Jané, d’Ercros.

El tercer premi ha estat per a Mental Health is Life, una app sobre salut mental adreçada als adolescents, creada per Shira Ruiz i Laura Martínez de l’Institut Gorgs i mentoritzades per Marta Moseguí de Natura Bissé. El premi era un programa de visites als principals punts de l’ecosistema empresarial i emprenedor de Barcelona.

Durant l’acte es va fer una menció especial a l’equip Elfos del Centre de Formació i Treball Flor de Maig, mentoritzats per Aurora Redondo de F.R. El premi extraordinari és un dia a Port Aventura, pel seu treball en el projecte empresarial Mobles per Somiar  i per crear els guardons de la primera edició del Cerdanyola Talent Factory.

Tots els finalistes es van emportar un diploma de participació en aquest primer Cerdanyola Talent.

La resta d’empreses mentores d’aquesta edició han estat Rosa Gres, Catalònia Fundació, Enchufing, Grassoler, Maranges, Moreda Riviere i Trison Scent.

A la gala hi van assistir l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, acompanyat pel regidor d’Educació, David González Chanca.

Signem el manifest per demanar al Govern infraestructures del cicle de l’aigua

  • A partir de la sequera del 2007 i 2008, les inversions públiques per incrementar la resiliència hídrica es van aturar l’any 2009 després de la inauguració de la dessalinitzadora del Prat. Han passat catorze anys sense plantejament ni execució d’infraestructures del cicle de l’aigua a Catalunya.
  • Per la seva part, el teixit empresarial català, sobretot indústria i agroalimentació han anat intensificant la implementació de mesures per tal de reduir, optimitzar i reaprofitar l’ús d’aigua, en els seus processos productius.
  • El teixit empresarial exigeix un pacte per l’aigua que doni solucions, des de la concertació, a problemes que no necessiten aproximacions polítiques, sinó tècniques, amplitud de mires i, sobretot, responsabilitat amb la ciutadania.

Fa just una setmana que el Parlament de Catalunya va convalidar el decret llei 1/2023 de 28 de febrer de mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya. Un decret llei impulsat pel Govern de la Generalitat que, a criteri de diverses organitzacions empresarials arriba tard i malament. Malgrat que el decret ha entrat en vigor, la majoria de grups parlamentaris han aprovat convertir-lo, a mitjà termini, en projecte de llei i així poder tramitar, negociar, debatre i aprovar al Parlament la proposta definitiva.

En aquest sentit, l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà, l’Associació d’Empreses de Ripollet, la Cecot, Cerdanyola Empresarial, CIESC, la Federació Empresarial del Gran Penedès, Sant Cugat Empresarial, la Unió Empresarial de l’Anoia i la Unió Empresarial Intersectorial volen posar de manifest la seva preocupació amb què el Govern de la Generalitat hagi tirat endavant un decret llei de sequera sense establir inversions per actuacions d’emergència per fer més resilient l’abastament. Aquest decret, formulat de forma unilateral pel Govern, es centra en regular les sancions als ajuntaments que incompleixin les dotacions, però no recull ni una sola inversió que millori o reverteixi la situació. El decret proposat, en lloc d’aportar solucions recull sancions.

És per això que els representants empresarials exigeixen al Govern de la Generalitat que actuï davant l’emergència hídrica, i que ho faci des del diàleg i tenint en compte els diversos agents que li poden aportar coneixement expert. Les entitats proposen un pacte per l’aigua que doni solucions, des de la concertació, a problemes que lluny d’una aproximació política, el que necessiten és coneixement tècnic, amplitud de mires i, sobretot, responsabilitat amb la ciutadania.

El context és d’extrema gravetat i en situacions de crisi com aquesta s’han d’activar inversions d’emergència i començar a treballar en solucions estructurals que redueixin la vulnerabilitat del sistema. Però el curtterminisme dominant en l’actuació política ha fet en el passat que un cop plou es paralitzin les inversions que són absolutament indispensables per dotar de robustesa el sistema d’abastament d’aigua a les conques internes de Catalunya. I això no pot tornar a passar.

La sequera que va patir Catalunya els anys 2007 i 2008 va precipitar inversions fonamentals per incrementar la disponibilitat de recursos hídrics. I és gràcies a aquestes inversions que actualment estem retardant l’entrada en estat d’emergència.

Malauradament, les inversions per incrementar la resiliència hídrica es van aturar després de la inauguració de la dessalinitzadora del Prat, l’any 2009. Ha passat catorze anys sense inversions per incrementar la producció d’aigua, quan el canvi climàtic no ha deixat d’alertar-nos de la vulnerabilitat d’aquest recurs. Catorze anys on a més de sequera hidrològica hem patit la sequera d’inversions en les infraestructures del cicle de l’aigua.

Darrere d’aquesta manca de gestió hi ha un element molt crític que és l’impacte econòmic de les restriccions d’aigua. Indústries que hauran d’aturar la seva activitat. Explotacions agrícoles que hauran de deixar de regar. Municipis amb una potent activitat turística que hauran de conviure amb les restriccions d’aigua. La disponibilitat d’aigua compromet l’activitat econòmica, la creació de llocs de treball, la producció d’aliments.

El teixit empresarial, sobretot l’industrial i l’agroalimentari, plenament conscients de les conseqüències del canvi climàtic, han anat intensificant la implementació de mesures de reducció, optimització i reutilització de l’aigua i adaptant els seus processos productius, conseqüents tant amb el compliment de les normatives mediambientals i sanitàries, com amb la voluntat d’implicar-se en l’assoliment dels ODS. Per tant, les empreses ja han integrat en la seva gestió la limitació en l’ús de l’aigua per a activitats industrials més enllà de situacions de sequera i inverteixen en solucions alternatives per mantenir l’activitat i garantir la seva viabilitat, com ara la reutilització d’aigua o la recollida d’aigua de pluja. Aquest cost addicional s’ha normalitzat en els plans estratègics on les empreses analitzen els factors de competitivitat.

Per tant, de la mateixa manera que el teixit empresarial ha anat invertint recursos per garantir un millor ús de l’aigua en els seus processos productius, els representants empresarials reiteren l’exigència al Govern de la Generalitat d’un compromís ferm en l’execució d’infraestructures del cicle de l’aigua i la necessitat d’un concert social per l’aigua en el marc del diàleg amb agents socioeconòmics.

Dia Internacional de la Dona

Avui és el Dia Internacional de la Dona i des de Cerdanyola Empresarial volem recordar la necessitat de seguir treballant i lluitant per la igualtat dins del món de l’empresa. Malgrat els avenços, en molts casos encara tenim assignatures pendents, com la desigualtat salarial; la conciliació, que bàsicament recau en les dones a costa de la seva promoció professional, i l’elaboració de protocols d’assetjament.

Continuem treballant i continuem lluitant.

Visita a instal·lacions de recerca del Campus de la UAB relacionades amb el concepte “One Health”

 

El Parc de Recerca UAB organitza una visita al Servei de Granges i Camps Experimentals de la UAB, al CReSA i a la Planta Pilot Melissa per aproximar les empreses del territori a les instal·lacions del Campus de la UAB que donen suport a la recerca relacionada amb el concepte “One Health”. Serà el pròxim 16 de març, de les 16.00 h a les 18.00 h, i per assistir-hi cal fer una inscripció prèvia.

L’objectiu d’aquesta ruta de la innovació és posar en contacte les empreses i start-ups del territori amb els grups, serveis i centres de recerca ubicats al campus de la UAB, i que el sector industrial conegui què els poden oferir.

En aquesta ocasió, la temàtica serà “One Health” i es visitarà el Servei de Granges i Camps Experimentals de la UAB, el Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) i, a continuació, s’anirà a l’Escola d’Enginyeria, per conèixer la Planta Pilot Melissa.

Es tracta de tres instal·lacions on es desenvolupen projectes d’investigació en temes de salut humana, salut animal i ambiental. Per una banda, el Servei de Granges i Camps Experimentals disposa d’espais, instal·lacions i equipament material i personal amb l’objectiu de donar suport a la recerca que requereix de la utilització d’animals i/o vegetals. Per l’altra, l’IRTA-CReSA treballa en la recerca, desenvolupament tecnològic i transferència de l’àmbit de la salut dels animals, tant de granja com fauna salvatge. A més, estudia les implicacions en els productes derivats per al consum humà i els efectes en la salut pública. Finalment, la Planta Pilot Melissa es tracta d’un laboratori, que forma part del projecte MELiSSA de l’Agència Espacial Europea (ESA), i que és una instal·lació única a Europa per a la demostració de sistemes de suport vital de bucle tancat, obrint el camí a l’autonomia humana durant missions espacials de llarga durada.

L’aforament a la ruta és limitat, així que les places es confirmaran segons l’ordre d’inscripció a través d’aquest formulari.

Programa Cerdanyola Women Corporate

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en col·laboració amb Ade Vallès, impartirà un programa de lideratge conscient adreçat a dones directives i empresàries per potenciar el seu lideratge i impulsar la seva carrera professional.

El programa s’iniciarà el 17 de març i acabarà el 30 de juny. Aquest divendres 17 de febrer s’obriran les inscripcions. El programa és gratuït i compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Si us interessa, trobareu més informació i instruccions per contactar a: Programa CWC

David Ferrer Rocha nou responsable de l’àrea jurídica, fiscal i processal de Grup Procer

Seguint els plans de desenvolupament iniciats el 2019, i una vegada superada la pandèmia del Covid-19, Goldwater & Partners, firma associada a Cerdanyola Empresarial, acaba d’incorporar David Ferrer Rocha com a màxim responsable de l’àrea jurídic, fiscal i processal del Grup Procer.

Llicenciat en Dret i en Econòmiques, David Ferrer compta amb més de 25 anys de trajectòria professional a les àrees de comptabilitat i finances, així com en dret mercantil, fiscal i penal, havent treballat en importants grups i companyies internacionals dels àmbits tecnològic, industrial i assegurances de crèdit.

Cerdanyola Empresarial participa a la Jornada One Health

Els vicepresidents de Cerdanyola Empresarial, Aurora Redondo i Lluís Sisquella, van participar el passat 17 de febrer en la jornada “Una salut: com passar del concepte a l’acció”, basada en el concepte de One Health, que reconeix la interconnectivitat  i la interdependència entre la salut humana, animal i ambiental. La jornada, que estava adreçada a investigadors i empreses, pretenia ressaltar la importància del One Health, prenent com a punt de partida l’exemple d’èxit de la vacuna de la COVID-19, i exposar i debatre els principals reptes i oportunitats que s’enfronten els diferents sectors implicats.

La vicerectora de Recerca de la UAB, Assumpció Malgosa, va obrir el debat i va donar peu a la vicedegana de la Facultat de Veterinària i presidenta de de la Plataforma One Health, Maite Martín, qui va apuntar que els pilars per aplicar una estratègia One Health són la governança, el treball en equips multidisciplinaris, la col·laboració públicprivada i el compromís de la societat.

Per la seva banda, Júlia Vergara, investigadora principal del grup de coronavirus zoonòtics del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA CReSA), va destacar la importància de passar a l’acció i que els organismes polítics col·laborin per fer un abordatge integral de la salut.

A continuació, Meritxell Simon, responsable de projectes preclínics d’Hipra, va explicar el cas del desenvolupament de la vacuna COVID19, un exemple perfecte de l’aplicació de l’estratègia One Health i de projecte col·laboratiu.

Finalment, Julià Blanco, investigador de l’IrsiCaixa ide l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, va parlar sobre la necessitat d’aplicar l’estratègia One Healt en l’estudi dels virus i els avenços científics que ha generat aquest abordatge.