El futur passa per l’especialització intel·ligent

La Fundació Catalònia va acollir aquest dimecres una nova edició dels Diàlegs de Cerdanyola Empresarial, que en aquesta ocasió se centrava en La Gran Barcelona i el paper que hi juguen i hi haurien de jugar ciutats com la nostra.

Els convidats eren Mercè Conesa, CEO de Barcelona Global, gran coneixedora de la qüestió, i més havent estat alcaldessa de Sant Cugat, vicepresidenta i presidenta de la Diputació, directora del Port de Barcelona i de l’Incasol; i Juan José Brugera, president de Colonial i ex president del Patronat de la Universitat Ramon Llull, de la Fundació ESADE, Panrico, Holditex i del Cercle d’Economia de Barcelona.

Tots dos van coincidir a assenyalar que aquesta Gran Barcelona que sobrepassa el terme estricte de la capital i de la seva l’Àrea Metropolitana, és una realitat que abasta set comarques, 140 municipis que acullen 5,7 milions d’habitants i un 70% del PIB català. Aquest fet genera desequilibris que cal evitar i un problema de governança que reclama molt de diàleg entre totes les administracions.

Conesa va recordar que Nacions Unides ja ha avisat que al llarg d’aquest segle la població mundial es concentrarà en grans conurbacions. “Això ens obliga a estructurar-nos per poder competir amb altres àrees metropolitanes del món” i a “sumar per presentar-nos al món globalitzat”, va dir, “perquè ens hi juguem el nostre paper a Europa”.

I aquí va lamentar la inestabilitat política de les administracions, ja que “l’economia va endavant amb una agenda independent de la política” i cal una visió de conjunt en la majoria d’aspectes, com la mobilitat, el transport, l’habitatge i el clima, entre d’altres.

 

L’especialització intel·ligent

Precisament, va elogiar els ajuntaments per ser les administracions que proporcionen una major estabilitat i per les actuacions que molts ja estan duent a terme: “n’hi ha que han dialogat entre ells i han apostat per l’especialització intel·ligent, amb estratègies conjuntes per clusteritzar l’activitat econòmica en els seus territoris”.

Va posar com exemple el sector de la biotecnologia, amb la cobertura de la Gran Via, que farà guanyar molts espais per a activitats del sector, el trasllat de l’Hospital Clínic i la coalició de Sant Joan de Déu amb una trentena d’hospitals per estudiar les malalties rares.

També va explicar que Barcelona Global ha detectat, a partir de l’anàlisi de dades, sectors que es podrien impulsar en el territori, a partir de realitats existents: la manufactura avançada -on Cerdanyola hi tindria un paper important-, la mobilitat intel·ligent, les indústries creatives i del gaming i les dades i la Intel·igència Artificial.

Brugera, per la seva banda, va apostar perquè les administracions “facilitin dinàmiques”, per exemple en la generació d’espais per a l’activitat econòmica i l’habitatge. “A Barcelona li queda la Sagrera i aquest sector de la Gran Via coberta. I s’ha acabat”, va apuntar, “i per això s’han de generar espais a fora”.

El Pla Director Urbanístic

En aquest sentit, el president de Colonial va explicar que s’està treballant en la redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) -que substituirà el PGM de 1976. La seva funció serà “definir tot el que haurem de tenir en el futur i on: habitatge, indústria, infraestructures, mobilitat, equipaments…”. Tot i lamentar que no “s’ha obert prou el debat” sobre aquest pla, sí que va destacar que “allà on hi hagi els espais, l’activitat vindrà”, i va citar l’experiència del 22@ a Barcelona.

Per la seva banda, i respecte al PDUM, Conesa va destacar-ne la dificultat i la tasca que s’està fent amb els ajuntaments per “fixar quines àrees es potencien en funció de les necessitats de la població”, posant també l’accent en la manca d’habitatge actual i futur, per la gent que vindrà.

“Les àrees metropolitanes d’èxit són les que ofereixen ocupació i qualitat de vida”, va apuntar, i connexions ràpides entre elles, i va posar com a exemple el Centre Direccional de Cerdanyola, on “es van triar bé les activitats i amb equilibri entre empreses, serveis i habitatges”.

La proximitat de la Universitat, el Sincrotró i centres de recerca, ha fet possible portar-hi el projecte de Sala blanca de prototipatge de xips, “una infraestructura estratègica, fruit de l’especialització intel·ligent”. I fruit també de la col·laboració entre administracions, empresa, els centres de recerca i la societat civil, que ha permès aconseguir un ajut europeu (PERTE) de 350 MEUR.

També es va destacar la importància del nostre territori per satisfer demandes de les grans empreses que han de venir, com la generació de talent, tot i que també va advertir que “el talent marxa o es queda allà on troba les millors condicions”.

Debat amb el públic

Ja en debat amb el públic assistent, els ponents van defensar la força de la marca Barcelona, que ens engloba i fa coneguts arreu del món, i la importància del vector ambiental en totes les decisions “cercant l’equilibri amb el progrés econòmic”.

També es va destacar la necessitat del “Túnel d’Horta” i d’unes connexions ràpides i eficaces en tot aquest gran territori. Respecte al cost d’aquestes grans infraestructures, Conesa va remarcar que “aporten un retorn econòmic en activitat i qualitat de vida, perquè connectar-te ràpid et genera oportunitats”.

Després del debat, els assistents van participar en un Còctel Networking a les mateixes instal·lacions de la Fundació Catalònia.