Aquest matí ha tingut lloc a Can Serraperera el IV Esmorzar Empresarial que organitza l’Àrea de Promoció Econòmica amb el suport de Cerdanyola Empresarial. L’acte se centrava en l’Eficiència energètica, i ha servit per a la presentació de la nova regidora de Promoció Econòmica, Cristina Padilla.
La benvinguda ha anat a càrrec del presient de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges, qui ha destacat l’enorme interès que desperta aquesta qüestió en les empreses, atesa la situació actual del mercat de l’energia i com afecta els costos de producció.
Tots els ponents van posar l’accent en la necessitat de l’estalvi energètic, perquè “el kw més barat és el que no es gasta”, va apuntar Santi Martínez, director general de KM0 Energy.
En aquest sentit, Sergio González, Director de la Unitat de Consultoria de Solucions de Manteniment del Grup MH, empresa associada a Cerdanyola Empresarial, va explicar que, a banda d’apostar per noves instal·lacions eficients, cal fer que les antigues ho siguin al màxim i que cal optar pel manteniment dels equips per evitar “aquest 30% d’energia que calculem que es malgasta, per exemple, en un edifici”. “Cada kw ha de ser rendible”, va continuar, tot recomanant d’utilitzar sistemes intel·ligents per monitoritzar l’eficiència de les instal·lacions “per aconseguir estalvis importants”.
També hi va haver acord que el futur energètic del país passa per l’electrificació, ja que, per les nostres característiques, sense gas ni garns masses boscoses, “les renovables que podem tenir són les que generen electricitat, la solar i l’eòlica”, va remarcar Jaume Margarit, director de Programes Energètics Sectorials de l’institut Català de l’Energia (ICAEN). Es tracta d’un camí no exempt de complicacions, ja que si bé “hi ha un pla de descarbonització a curt termini per abordar necessitats fins al 2030 i avançar cap a la neutralitat climàtica que es vol assolir el 2050, alhora treballem per la reindustrialització del país, de manera que hi haurà un major volum d’indústria i més demanda, que caldrà atendre”.
Marcel Camps, tècnic de l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB, es va mostrar absolutament convençut que el futur passa per les renovables, “principalment la solar fotovoltaica” i que “cal avançar cap a la sobirania energètica, per motius econòmics i ambientals”. També va recordar que l’autoconsum pot abastir el 20 o 30% dels costos energètics i que, per tant, cal anar més enllà.
Per la seva banda, Montserrat Mata, directora d’EMELCAT, va posar l’accent en la necessitat d’apostar per les comunitats energètiques i “treballar col·lectivament a favor de l’autoconsum fotovoltaic” i que pugui arribar a qui no té espai al seu cobert. “Amb les comunitats energètiques compensem les manques d’espai i a partir d’aquí es pot seguir col·laborant en projectes com la mobilitat col·lectiva”, va apuntar, tot reclamant “un canvi de model que han d’impulsar els que utilitzen l’energia”.
Santi Martínez va reclamar “lideratge i governança, ja que els mateixos ajuntaments, sense constituir-se en comunitat energètica, poden aprofitar espais i cobrar una taxa als que n’utilitzessin l’energia generada”. També va posar en dubte la necessitat de subvencionar la fotovoltaica, ja que “es paga sola i en poc temps”.
Margarit, de l’ICAEN, va destacar que en matèria d’autoconsum “anem bé, i hem d’anar millor”, però en canvi “hi ha moltes dificultats per implantar renovables a Catalunya”, referint-se a plantes solars o parcs eòlics, que generen rebuig en el territori. Per evitar-ho, va explicar l’existència d’un pla territorial sectorial per ordenar el desenvolupament de renovables i evitar el rebuig.
En qualsevol cas, es va coincidir que “caldrà molta energia renovable” per compensar el tancament previst per a aquesta dècada de les centrals nuclears i que s’haurà de fer respectant les característiques de cada indret.
“És obvi que les teulades de Mura o dels pobles del Priorat no poden tenir plaques solars”, “però cada cop que es diu renovables sí, però així no, estem afavorint les grans energètiques”, va concloure Marcel Camps, de l’AMB.
Finalment, es va explicar el cas de Cerdanyola, en què moltes cobertes de naus són de fibrociment i el fet de posar-hi fotovoltaica implica abans una gran despesa. Els representants de les administracions van recordar que hi ha ajuts per a la retirada de l’amiant, mentre que els de les empreses van reconèixer que no són suficients ni compensen.
