Front comú de les associacions empresarials de Cerdanyola i Sant Cugat

Les associacions d’empresaris de Cerdanyola i Sant Cugat tenen la intenció de reunir-se amb representants de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) per reclamar que es comenci a treballar en la reordenació i la urbanització dels sectors de Campoamor i Can Fatjó dels Aurons, llindants amb el Centre Direccional i el Parc Empresarial de l’Alba.

Aquest és un dels acords que es van prendre en la recent trobada que han celebrat Cerdanyola Empresarial i Sant Cugat Empresarial. Les dues entitats es reuneixen periòdicament per tal d’establir i dur a terme accions a favor del desenvolupament empresarial d’ambdós municipis i el seu entorn.

Amb aquest mateix objectiu, les dues associacions han acordat demanar als respectius ajuntaments que s’activi amb caràcter urgent el grup de treball econòmic del CIT (Catalonia Innovation Triangle), integrat per les ciutats de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí. “Seria una molt bona eina de treball, sabent els interessos que compartim els tres municipis”, ha afirmat el president de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisquella.

Replantejar el Direccional, treballant pel Parc de l’Alba

Un cop més, un nou govern de la ciutat ha anunciat que replantejarà el Centre Direccional. Això ve passant cada quatre anys des dels anys 90 i, juntament amb la crisi, ha anat provocant endarreriments en un dels plans urbanístics més importants i estratègics  del país. I de Cerdanyola, no caldria dir-ho.

Al llarg de tots aquests anys, s’ha debatut sobre tres eixos principals: el Parc empresarial, les zones residencials i d’equipaments i les qüestions ambientals, des dels valors ecològics del sector fins als problemes amb els abocadors. On hi ha hagut més desacords ha estat en els eixos ambiental i residencial i d’equipaments i és aquí on es planteja la redefinició del projecte. Veurem fins on es pot o es vol arribar i, sincerament, esperem solucions definitives i reals.

En canvi, la idea del parc empresarial ha tingut consensos suficients i s’ha anat desenvolupant al llarg del temps. S’han construït infraestructures –algunes realment smart-, s’han urbanitzat carrers i s’han equipat parcel·les. Amb el Sincrotró com a bandera, grans empreses ja hi han confiat prou per instal·lar-s’hi: La Caixa, Sener, Inditex, Natura Bissé…  Així doncs, podem dir que s’ha avançat. Però no hem arribat on volíem perquè l’eix empresarial s’ha vist condicionat pels continus replantejaments. Hem avançat amb el fre de mà posat.

Vist el potencial del parc empresarial i del punt de desenvolupament en què es troba, des de Cerdanyola Empresarial creiem que cal fer una aposta decidida des de tots els àmbits per afavorir l’arribada d’empreses, que generaran llocs de treball i riquesa i, lògicament, un increment de recursos públics, que fins i tot poden ajudar a resoldre els altres eixos. Ho tenim tot de cara per dotar Cerdanyola d’un espai industrial equivalent als d’altres municipis veïns amb els quals ara estem competint, i perdent.

Un parc empresarial amb els valors afegits que té el nostre és imbatible: ubicació, entorn, serveis generals d’alta qualitat a les empreses, Sincrotró, UAB, Parc de Recerca, PTV… Però cal desfrenar-lo i, en benefici de tota la ciutat i del país, conduir tots en la mateixa direcció. Qualsevol altre escenari ens farà perdre moltes oportunitats.

Conveni amb la Fundació Empresa i Ciència – Centre d’Estudis Industrials

La nostra associació ha signat un conveni de col·laboració amb laFundació Economia i Ciència– Centre d’Economia Industrial, que té com a objectiu apropar els mons de l’empresa i l’acadèmic i universitari. analitzar la realitat econòmica, proposar i publicar estudis d’interès mutu, buscar finançament per als treballs projectats, promoure trobades empresarials i universitaris i realitzar treballs d’anàlisi, consultoria, entre d’altres.

Cercant solucions per al Polígon Polizur

El Polígon Polizur-Can Mitjans acull actualment unes seixanta empreses que ja fa anys que pateixen un problema que perjudicaforça el seu funcionament ila seva imatge. Els caps de setmana, dia i nit, es converteix en una veritable macrofesta a l’aire lliure, amb centenars de joves celebrant “botellots” al carrer.
Els resultats són visibles la resta de la setmana: grafits a tot arreu, deixalles de tota mena, deposicions… tant a l’exterior com més enllà de les tanques de les naus.
A més, com que la majoria dels assistents són de fora del municipi, durant el recorregut fins als diferents mitjans de transport (Renfe i autobusos) també es produeixen actuacions inapropiades que malmeten l’entorn, com ara pintades a les parets, ampolles trencades, etc.
La situació no millora, tot i les freqüents actuacions policials.
La nostra associació ja fa temps que va establir contactes amb empresarisdel polígon, els veïns de La Farigola i la mateixa sala de Festes de la zona, que també en surt molt perjudicada, per la mala imatge que li comporta, tot i no tenir res a veure amb aquesta situació  aliena a la seva activitat.
En nom de tots ells, Cerdanyola Empresarial ha mantingut reunions amb l’Ajuntament. El mes de novembre passat vam fer arribar un seguit de propostes destinades a la cerca de solucions, però a hores d’ara encara no hem rebut cap resposta.

Augmenta la pressió fiscal a les empreses

Cerdanyola Empresarial va presentar al·legacions a la modificació de les Ordenances Fiscals proposades pel govern de Cerdanyola per al 2016, disconforme amb unes mesures que incrementaven la pressió fiscal sobre els empresaris i industrials del municipi. Enteníem que això podria ser un llast per al desenvolupament i la recuperació de l’economia, així com per a l’ocupació.
En les mateixes al·legacions, destacàvem que la millor manera de recuperar ingressos municipals per millorar el benestar de la ciutadania passa, precisament, per incentivar l’activitat econòmica i atraure noves empreses i indústries.
Malauradament, el desembre passat el Ple municipal va desestimar les nostres al·legacions i ara les ordenances ja són vigents.
Des de Cerdanyola Empresarial mantenim l’oferta que ja vam fer a l’Ajuntament per treballar conjuntament en aquests objectius.

4a edició de la Nit de Cerdanyola Empresarial

La IV Nit de Cerdanyola Empresarial va reunir 350 comensals, empresaris, comerciants, hostalers i representants d’associacions patronals i partits polítics.
En la presentació de l’acte, el president de Cerdanyola Empresarial,
Lluís Sisquella, va destacar el caràcter canviant de la societat i del món de l’empresa, i la necessitat d’adaptar-s’hi per continuar creant riquesa, ocupació i benestar en la societat.
També hi van assistir l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, i l’aleshores conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. 
 
Els reconeixements empresarials van recaure en:
 
Fundació Autònoma Solidària (RSC) 
EPSON (Projecció ciutat) 
Grassoler (Internacionalització) 
Vallesviu (Desenvolupament de Negoci i Foment de l’Ocupació) 
Grup Maculart (Recerca i Innovació)
TransMartel (Trajectòria) 
Supermercats Martín (Comerç)
El Racó de la plaça (Hostaleria)
 
Durant el sopar també es va lliurar la Beca Rotary a Joves Emprenedors.

Ple al Fòrum 2015

Més de dues-centes persones, entre empresaris, directius, representants de patronals, banca, polítics i comerciants, van assistir aquest dimecres 10 de juny al V Fòrum de Cerdanyola Empresarial celebrat a l’Hotel Campus UAB.

El ponent al dinar conferència era l’economista Josep Maria Gay de Liébana, qui va fer un retrat de la situació econòmica a Europa i a Espanya, posant l’accent especialment en les amenaces: deute públic inassumible, poc crèdit bancari i creixements de poca qualitat en la majoria d’estats membre, mentre que Espanya continua llastada per un atur persistent, pèrdua de pes de la indústria, els impostos més alts d’Europa, l’energia més cara i una burocràcia “espectacular”.

Amb tot, va receptar confiança i optimisme, i que polítics trepitgin el món real per atendre les necessitats de l’economia.

El president de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisquella, va insistir en la necessitat de consensos, d’il·lusió i d’entusiasme, “en una Cerdanyola que està molt ben situada al centre de l’economia del coneixement, l’economia del futur”.