Visita del President de la Generalitat a Cerdanyola

Jaume Maranges i Lluís Sisquella, president i vicepresident de Cerdanyola Empresarial, respectivament, han acompanyat el President de la Generalitat, Joaquim Torra, i l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón, en una visita al Sincrotró Alba.

El president Torra ha anunciat la inversió de 20 milions d’euros en quatre noves línies de llum per al Sincrotró, i de 5 milions més per a un centre de microscòpia avançada que s’instal·larà en part al mateix Sincrotró.

Durant el matí s’han visitat les instal·lacions i s’ha fet una reunió de treball amb directius del Parc de l’Alba i del Sincrotró, a més de representants de la Generalitat, de l’Ajuntament i de l’empresariat.

Tant Maranges com Sisquella han destacat la importància de la inversió en coneixement a la nostra ciutat, afirmant que “cada inversió que es fa en aquest camp és una aposta de futur i reforça la identitat de Cerdanyola com a ciutat que vol ser capdavantera en l’economia del coneixement”.

Primera trobada amb el nou govern de Cerdanyola

Una delegació de la Junta de Cerdanyola Empresarial, encapçalada pel president Jaume Maranges, es va reunir aquest dimarts amb l’alcalde Carlos Cordón, la regidora de Promoció Econòmica, Empresa, Comerç i Ocupació, Carme Arché, i el regidor d’Universitat i Ciutat del Coneixement, David González.

Foto: Ajuntament

Aquesta era la primera trobada amb el nou govern de la ciutat i va servir per posar sobre la taula tot de qüestions d’interès per a l’associació d’empresaris, començant per la necessitat de “coordinar molt estretament” les polítiques de Promoció Econòmica, comerç i empresa, amb les de Turisme i Projecció de Ciutat i Universitat i Ciutat del Coneixement, Activitats i Territori.

Des de Cerdanyola Empresarial, a més, es va posar l’accent en la creació d’una agència de promoció econòmica que posi en marxa polítiques actives d’atracció d’empreses.

El projecte del Parc de l’Alba-Centre Direccional també va ser present a la trobada i ambdues parts van estar d’acord que cal desbloquejar-lo com abans millor.

Igualment, hi va haver coincidència que cal una gran aproximació a la UAB i aconseguir “saltar la barrera de B30” i una major integració amb la ciutat, per exemple posant en marxa algun centre propi i una residència d’estudiants al casc urbà.

Finalment, es van reclamar actuacions al territori en matèria de mobilitat -amb la connexió amb el Direccional, la millora dels pàrquings públics i la creació d’aparcaments dissuassoris a prop de les àrees comercials- i la posada al dia dels polígons industrials.

Valoració molt positiva

Jaume Maranges ha valorat molt positivament la trobada, atès que “hem vist que d’entrada estem molt aliniats en les propostes que hem fet, propostes que fa molts anys que defensem i que caldria posar en funcionament amb urgència”.

El president de Cerdanyola Empresarial també s’ha mostrat satisfet per la coincidència de voluntats per fer de Cerdanyola “el referent científic, universitari i tecnològic de l’eix de la B30 i posicionar-la com el pol d’excel·lència per atraure talent i noves iniciatives empresarials innovadores generadores de riquesa i treball de qualitat”.

Benvinguts nous associats

Des de Cerdanyola Empresarial donem la benvinguda als dos nous associats: Stradivarius i Briots.

Stradivarius, empresa que té la seu al Parc de l’Alba amb 300 treballadors, forma part del grup Inditex, i és tot un referent de la moda al món.

Briots, amb seu a l’Av. De la Creu Roja, ofereix serveis de digitalització orientats a negocis i Solucions IOT (Internet de les Coses) per a la viabilitat de projectes i negocis.

Gràcies per la vostra implicació!

Cerdanyola Empresarial per la millora dels polígons

La vicepresidenta de Cerdanyola Empresarial, Alejandra Martel, ha participat en la primera jornada de treball per a la millora dels polígons industrials, emmarcada en el Pacte per la Reindustrialització que impulsa el Consell Comarcal amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell. La jornada va comptar amb prop d’una vintena de representants i una assistència de gairebé 50 professionals vinculats a la millora dels polígons industrials. La sessió de treball va tenir lloc al Centre d’Empreses Industrials de Can Roqueta.

Els objectius de la jornada de treball eren donar a conèixer les associacions i entitats del Vallès, facilitar el coneixement mutu entre elles i compartir bones pràctiques, presentar les diferents accions en marxa amb afectació als polígons de la comarca i compartir reptes i necessitats més urgents.

Al Vallès Occidental hi ha inventariades 22 associacions o entitats que representen 49 polígons d’us industrial, el 41% del total, el percentatge més alt de les comarques de la província segons la darrera actualització del cens de polígons de Catalunya. Durant la sessió els diferents representats van fer una breu presentació de quan i com s’havien constituït, de la seva forma de gestió i dels principals reptes que tenien la seva entitat i també els polígons industrials. Les diferents exposicions van mostrar la diversitat dels models de gestió i formes de cooperació actuals i la necessitat de concretar i avançar nous instruments que permetin una major professionalització de la seva gestió i dinamització a partir d’un compromís públic i privat.

Per a donar a conèixer millor la importància de la cooperació i experiències de la comarca s’ha elaborat un díptic informatiu explicant diferents motius per associar-se com, l’increment de l’eficàcia en la comunicació amb les institucions, millora de la imatge corporativa, arrelament, convivència i veïnatge, millora dels recursos, serveis i zones comunes: subministraments, sanejament, seguretat, neteja o transport, accés a serveis de consultoria, assessorament, formació, demanda agregada, simbiosi industrial, transferència tecnològica i innovació, o increment de les possibilitats d’accés a subvencions o ajudes d’inversions.

El Consell Comarcal i CIMALSA treballaren per activar el Pla d’Impuls de Polígons de Catalunya a la comarca

La jornada de treball també va comptar amb la participació de CIMALSA, organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de liderar el Pla d’Impuls i modernització dels sectors industrials i logístics de Catalunya. Aquest Pla català, inserit en el Pacte Nacional per a la Indústria té com a finalitat impulsar la competitivitat dels espais per a les activitats econòmiques de Catalunya a partir de definir models de gestió, un marc normatiu, estratègies d’implementació territorial, un sistema d’informació i un pla de promoció.

El pla és una oportunitat per a l’adequació i transformació dels espais industrials de la comarca, per això, el Consell Comarcal, com a secretaria tècnica del Pacte, i CIMALSA estan treballant per accelerar la fase prevista de categorització dels espais industrials per poder activar durant l’any vinent actuacions concretes de millora.

Idees innovadores dels nostres joves

Un any més, Cerdanyola Empresarial ha format part del Jurat del concurs Millors Idees Empresarials Innovadores Can Serraparera, que enguany arribava a l’onzena edició, amb 75 projectes presentats i la participació de 174 alumnes del instituts Gorgs, Banús, Forat del Vent i Col·legi Montserrat. 

Ahir es va fer l’acte de lliurament de reconeixements als participants i guanyadors, amb l’assistència de l’alcalde Carles Escolà, la regidora de Promoció Econòmica, Contxi Haro, i els membres del Jurat Alejandra Martel, vicepresidenta de Cerdanyola Empresarial i responsable de l’empresa Transmartel, i Daniel González, del Grup Gonvil.

Tots ells van lliurar els guardons als quatre projectes guanyadors i dues mencions especials del jurat. Els guardonats van ser els següents: 

–  2n Premi  de 3r i 4t d’ESO. Projecte :

4WARD “La polsera emocional” : és un producte en forma de polsera que vol ajudar a millorar les relacions entre les persones. La polsera té incorporat un micròfon i un comptador que compta les vegades que la persona diu paraules positives i negatives,  el temps que parla i el temps que escolta. Tot això per ajudar-la a ser conscient del tipus de llenguatge, el to i el tipus d’escolta que manté en la relació amb els altres.  

      Col·legi Montserrat

    – 2n Premi de 1r  de batxillerat . Projecte :

ECO-BIKE: és una bicicleta feta amb material reciclat generadora d’energia. Mentre es pedala va generant l’electricitat i mitjançant un petit alternador que va carregant una bateria es pot carregar el mòbil, petites llums de casa, ràdios, etc.

Institut Forat del Vent

–  1r Premi de 3è i  4t D’ESO.  Projecte:

GOT- GROG Fabricació, comercialització i distribució d’un got biocompostable fet amb pell de llimona. L’objectiu és aconseguir un  producte de qualitat i ecològic, fet de material biocompostable ja que té una reintegració més ràpida  en el mediambient i és més sostenible.

 Col·legi Montserrat

     1r Premi de batxillerat . Projecte :

Generador d’electricitat saludable :  Es tracta de col·locar a cada barri de Cerdanyola un parc d’exercicis per fer esport amb màquines fitness generadores d’energia. El parc estarà preparat per a totes les edats i tindrà un espai pels infants amb canguratge. L’energia generada es convertirà en electricitat i s’enviarà a les llars, de tal manera que les persones usuàries tindran un estalvi en el rebut de la llum i en funció del volum de l’exercici practicat aniran acumulant punts  que els podran utilitzar per reduir l’impost de les escombreries. L’electricitat sobrant anirà a l’Ajuntament per a utilitzar-les en les instal·lacions públiques.

  IES BANÚS

– Menció especial del jurat als projectes : 

 En la categoria 3r i 4t d’ESO el projecte:

    – KASTEEN : és una cadira de rodes amb un mecanisme que facilita i millora les relacions socials de les persones que tenen una invalidesa. El mecanisme consisteix en aplicar un elevador just entremig de l’estructura de la cadira i l’estructura de les rodes, de tal manera que la persona el pugui elevar i baixar en funció  de l’alçada de les altres persones amb les quals s’estan relacionant i així poder facilitar la comunicació. També tindrà un mecanisme per fer moviments de rotació perquè la persona pugui adoptar la posició més còmoda.

  Col·legi Montserrat

En la categoria 1r batxillerat  el projecte:

   DRAGON HEALTH: consisteix en un dron que s’utilitzarà en casos d’accidents de tràfic i en emergències domèstiques, el qual proporcionarà de forma ràpida un kit de primers auxilis amb un manual d’instruccions per mantenir  a les persones ferides estables fins que hi arribi l’ambulància.

   Realitzat per :

    – Nil Fernández Fernádez

    – Marc Avileo Vélez

     IES GORGS

Lluís Sisquella, membre de la nova executiva de la Cambra

El vicepresident de Cerdanyola Empresarial, Lluís Sisquella, forma part del nou comitè executiu de la Cambra de Comerç de Sabadell.

L’empresari sabadellenc Ramon Aymerich va ser escollit com a president de la Cambra per als propers quatre anys.

L’acompanyen a l’executiu Josep Maria Martí i Leo Torrecilla de vicepresidents primer i segon respectivament, Joaquim Badia com a tresorer i Àlex Fenoll, Ramon Gabarró, Ariadna Marin, Eulàlia Planas, Josep Maria Porta, Pere Puig i el mateix Lluís Sisquella com a vocals.

Adrià Serrahima, nou vocal de la Junta Directiva de l’AECV

El dijous 23 passat a la tarda es va celebrar a les instal·lacions que la Fundació Catalonia té a la Carretera Flor de Maig de Cerdanyola, l’Assemblea General de l’Associació d’Empreses de Cerdanyola del Vallès (AECV), la jornada corporativa de l’associació que va reunir a una vintena de directius i propietaris d’empreses associades, i on es va procedir a realitzar el balanç de l’activitat desenvolupada durant l’any anterior.

El President Jaume Maranges va destacar la continuïtat en la gestió realitzada a llarg d’aquest primer any de mandat amb l’objectiu d’augmentar el número d’associats i la persistència en treballar perquè el proper equip de govern de l’ajuntament esdevingui realment “amic” de tots i cadascun dels agents econòmics i empresarials de la ciutat.

La Sra. Alejandra Martel, vicepresidenta i tresorera de l’entitat, va presentar els comptes de l’exercici 2018 destacant que, a diferència de l’any 2017, aquesta vegada s’han tancat amb un petit saldo positiu.

El Sr. Maranges va presentar el pressupost i el programa d’activitats per aquest any en el que es vol reforçar les activitats que ja s’estan fent a l’hora que es treballarà per ampliar els serveis a disposició dels associats.

Acabada la seva intervenció, es va procedir a l’aprovació de la gestió de la Junta Directiva i dels comptes corresponents a l’exercici 2018, així com el pressupost i el programa d’activitats per aquest any.

Altres temes tractats varen ser la modificació de les quotes per adaptar-se a les directives de la Unió Europea, la modificació del segon paràgraf de l’article 11.4 dels Estatuts amb la finalitat de poder aprovar les actes de qualsevol Assemblea al final de la celebració de les mateixes i, d’aquesta manera, poder executar tots els acords que es puguin prendre sense necessitar esperar a la següent Assemblea per fer la ‘lectura i aprovació’ de l’acta anterior.

Finalment el President va donar la benvinguda al Sr. Adrià Serrahima , Director econòmico-financer de Catalònia Fundació Creactiva, com a nou vocal de la Junta Directiva de l’AECV.

En acabar, els assistents van traslladar-se a l’Auditori de la Fundació Catalònia per assistir al Diàlegs de Cerdanyola Empresarial / Vallesans d’Èxit amb els senyors Eloi Planes i Jordi Gallés, respectius presidents de Fluidra i Europastry.

Els diàlegs Vallesans d’èxit tornen amb força!

Prop de 100 empresaris van assistir a la darrera edició de la tertúlia Diàlegs empresarials – Vallesans d’èxit que es va celebrar el dijous 24 de maig de 2019, i en el que els presidents de Fluidra, Eloi Planes, i Europastry, Jordi Gallés, varen protagonitzar un enriquidor cara a cara sobre models de creixement i reptes de futur.

L’acte, promogut i organitzat per Cerdanyola Empresarial, es va celebrar a l’auditori que la Fundació Catalònia té a Cerdanyola del Vallès i va ser moderat pel periodista Piu Castells, Cap de Comunicació del Grup El Consell.

Tos dos ponents varen coincidir en bona part dels arguments a tenir en compte a l’hora de fer front a un procés de creixement. En primer lloc cal tenir un model de negoci clar, amb avantatges competitives generadores de valor, que permetin créixer orgànicament per, més endavant i de forma puntual, utilitzar altres eines com associar-se amb d’altres empreses, donar entrada a socis financers o fusionar-se amb alguna companyia complementària, com ha estat el cas de Fluidra amb l’americana Zodiac.

També varen estar d’acord en que si es creix globalment cal donar autonomia als gestors dels mercats internacionals, ja que són els que millor coneixen les necessitats del seus clients i poden donar-los respostes de forma més àgil, mentre que els serveis corporatius s’han de dedicar a prestar serveis de suport, aprofitar les sinergies generades pel conjunt de l’organització i, sobre tot, continuar innovant en nous productes i/o en nous models de negoci per mantenir les posicions de lideratge assolides.

Pel que fa a la RSD, els empresaris vallesans opinen que el creixement s’ha de fer amb valors, amb responsabilitat de tot tipus (fiscal, mediambiental, social…), tenint en compte que tot afectarà a la reputació de l’empresa, un intangible que esdevé la principal defensa davant l’entrada de nous competidors.

Interpel·lats sobre el futur immediat de les seves empreses, sobre com pensen continuar creixent, Eloi Planes va fer èmfasi en la internacionalització (en la creació de nous serveis ‘pre‘ i ‘post’ venda) i la millora de processos, mentre que en Jordi Gallès , per la seva part, destacava la necessitat d’innovar contínuament per generar nous i millors productes adaptats als gustos de cada país.

Sobre l’impacte de les noves tecnologies, tots dos estan d’acord en que afecten a les formes de fer, potser més en el cas de Fluidra que en el d’Europastry. Per l’Eloi Planes la Internet de les coses (IoT) serà molt important mentre que per en Jordi Gallés “no s’ha de tenir una visió apocalíptica de la tecnologia”.

I les Administracions? Planes i Gallés coincideixen en que els governs han de procurar que els territoris siguin competitius, amb infraestructures i serveis que afavoreixin l’activitat econòmica i la generació de riquesa. També coincideixen que, malgrat algunes disfuncions com el Corredor Mediterrani o la paràlisi del Parc de l’Alba, el nostre país té una administració a l’alçada de la de països veïns com França o Itàlia. Com va cloure l’Eloi Planes, Catalunya projecta una imatge de “terra de bons gestors amb empreses que s’han sabut transformar”.

Com va sent habitual a les iniciatives de Cerdanyola empresarial, Vallesans d’èxit va acabar amb un sopar relacional als jardins de la Fundació Catalònia amb tots els associats i assistents a l’acte.

El debat de Cerdanyola Empresarial: mateixos problemes, similars propostes i minsos avenços


El passat dijous va tenir lloc a l’auditori del Parc Tecnològic del Vallès el debat sobre economia i empresa que Cerdanyola Empresarial organitza cada legislatura amb els caps de llista dels partits amb representació al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

L’acte va començar amb una breu intervenció del Sr. Jaume Maranges, President de Cerdanyola Empresarial qui, un cop donada la benvinguda al prop del centenar i mig d’assistents, va fer dues peticions i una proposta als set caps de llista presents:

  • Que el partits mirin d’arribar als màxim nombre d’acords pel bé de la ciutat i dels seus habitants
  • Que treballin perquè Cerdanyola sigui percebuda com una administració amiga dels empresaris i dels treballadors autònoms
  • I que poden comptar amb el suport de Cerdanyola Empresarial per dur a terme totes aquelles accions de promoció econòmica que permetin treure profit de les grans oportunitats que la universitat, els centres tecnològics i les empreses poden generar pel bé del conjunt de ciutadans i ciutadanes i beneficiar la pròpia Administració

Moderats pel vocal de la junta de l’AECV, Albert Majós, hi van participar els candidats Carlos Cordón (PSC Cerdanyola), Carles Escolà (Guanyem Cerdanyola), Helena Solà (ERC), Sonia Rodríguez (Ciutadans), Manuel Buenaño (Partido Popular) Joan Sánchez Braut (Junts per Cerdanyola) i María Reina (En Comú Podem), que van fer les seves propostes en cinc àmbits diferenciats:

  • Indústria i serveis avançats
  • Universitat, coneixement i innovació
  • Comerç, hoteleria i restauració
  • Turisme & Oci
  • L’Administració local

Una primera conclusió de l’acte és que aparentment, hi ha força coincidències a l’hora de fer el diagnòstic de la salut de l’economia de Cerdanyola del Vallès: polígons i parcs d’activitat que no satisfan les necessitats actuals de les empreses, manca d’un parc d’oficines, deficients relacions amb la UAB i altres agents de la ciutat, un comerç de proximitat amb molts problemes per resoldre, un potencial turístic per explotar, cal repensar el model d’oci nocturn i, per últim, la necessitat de fer una sacsejada a la estructura organitzativa de l’Ajuntament per tal d’oferir uns serveis de qualitat als autònoms i empreses de la ciutat.

En relació a les propostes per millorar l’escenari present tampoc es van fer noves aportacions rellevants que no s’haguessin comentat en anteriors campanyes electorals: millora dels polígons i parcs d’activitat empresarial, millora dels eixos comercials de la ciutat, millores en la mobilitat, treball conjunt amb autònoms, empreses i altres entitats locals, treball conjunt amb ens supramunicipals dels nostre entorn, millorar les relacions amb la UAB,…

A un altre nivell es va parlar de la necessitat de fomentar la creació d’empreses i la generació de llocs de treball de qualitat, que el talent de la Universitat i els centres tecnològics escullin Cerdanyola per desenvolupar les seves carreres professionals, la capacitació dels nostres joves per adaptar-se a les necessitats de la nova economia, la necessària transformació digital del comerç local, les maneres d’aprofitar el potencial turístic del nostre patrimoni natural, museístic, arquitectònic, cultural, científic-tecnològic… etc.

Com era de esperar les majors divergències van aflorar quan es van mencionar temes relacionats amb les actuacions d’uns i d’altres durant els darrers quatre anys, destacant el fet de no haver estat capaços d’aprofitar els diferents programes de suport a les administracions locals d’entitats com l’ÀMB o la Diputació de Barcelona.

Pel que fa a l’organització de l’ajuntament, com ja es va posar de manifest en el passat, tots semblen estar d’acord en la falta recursos humans, tècnics i econòmics  en les àrees relacionades amb l’ocupació i la promoció econòmica, la necessitat de reorganitzar la estructura administrativa per fer-la més àgil, eficient i transparent o que cal establir espais de relació amb els autònoms, empresaris i agents de la ciutat per conèixer els problemes i necessitats del dia a dia i buscar les solucions més adients per a cadascuna d’elles.

En acabar, es va fer un acte relacional als jardins de les Masies de Can Fatjó en el qual polítics, empresaris i altre públic assistent van poder intercanviar opinions d’una manera distesa… i fer temps fins l’hora d’inici de la campanya electoral que va començar a la mitjanit.

Tornen els Diàlegs de Cerdanyola Empresarial

Els presidents de Fluidra i Europastry en seran els protagonistes

Amb l’objectiu de promoure el debat d’idees sobre la realitat econòmica del nostre entorn, Cerdanyola Empresarial recupera els Diàlegs Empresarials – Vallesans d’Èxit. Aquest és una proposta que anteriorment s’havia dut a terme conjuntament amb Sant Cugat Empresarial i que ara organitzem en solitari.

L’activitat, que es farà el proper 23 de maig a la tarda-vespre, comptarà amb Eloi Planes, president de Fluidra, i Jordi Gallés, president d’Europastry, que dialogaran sobre Models de creixement i reptes de futur, moderats pel periodista Piu Castells.

Posteriorment es farà un pica pica networking amb els assistents.