Parlem d’horaris?

Ja fa temps que sabem que productivitat i competitivitat no estan vinculades a hores de feina. De fet, on més hores es treballa és a Grècia, Polònia, Estònia i Hongria. A Espanya hi ha un retard horari que afecta totes les activitats quotidianes i conforma un engranatge que ens sembla lògic i normal, perquè tot s’hi adapta: com els horaris comercials on les botigues tanquen dues hores més tard que la mitjana europea, i el Prime time de la tele –primera activitat d’oci- que comença a les 22h. A quina hora anem a dormir? I quantes hores? Sou dels que dieu “jo amb 6 hores ja en tinc prou”?

l nostre sistema ens allarga la jornada injustificadament, ens pren hores de son i augmenta l’estrès. Per tant, pitjor salut i menor rendiment. Hores de treball de menys qualitat. Tard o d’hora haurem de fugir de les inèrcies perjudicials, per normals que ens semblin, i encarar una reforma. Una primera mesura: tan greu seria no dinar en dues hores i poder acabar abans la jornada?

Si gestionem millor el nostre temps milloraran el nostre benestar i la nostra salut i serà més fàcil conciliar. Hi haurà menys absentisme i baixes, i treballarem en millors condicions, amb un bon clima que estimuli el talent i la qualitat de les hores treballades.

Però hauríem d’anar tots a una. Com puc tancar abans si puc perdre clients que pleguen més tard?

Pensem-hi i aprofitem les merescudes vacances per recarregar bateries.

Lluís Sisquella
President de Cerdanyola Empresarial