Objectiu: aguantar el confinament i recuperar la normalitat

Per Jaume Maranges, President de Cerdanyola Empresarial

Article publicat a Cerdanyola al Dia 1 d’abril 2020

Vull començar aquesta reflexió amb un record agraït per a tothom que treballa en els àmbits de l’atenció a les persones: salut, serveis socials, seguretat, serveis bàsics, neteja, manteniments… La situació és complicada, però com seria sense ells i elles? I, evidentment, cal que ens felicitem per la resposta que estem sabent articular com a societat per frenar els contagis.

En el camp socio-econòmic, l’objectiu és que el màxim d’empreses i treballadors aguantin el confinament i puguin tornar a la seva activitat un cop acabada la crisi sanitària.

Moltes empreses s’han adaptat al teletreball. D’altres, s’han acollit a un Expedient de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO), que no és un pecat, sinó un recurs: si l’empresa no treballa, no ingressa i no té líquid, com pot pagar? Amb l’ERTO els treballadors continuaran tenint els recursos per tirar endavant.

I ara s’ha obert la possibilitat del permís retribuït, que el treballador compensarà més endavant de mutu acord amb l’empresa.

Però repetim, si l’empresa no ingressa, com satisfarà despeses com lloguers, consums mínims, impostos, càrregues financeres, assegurances…? Quant de temps aguantaran?

Les mesures que proposa de moment l’Estat parlen de moratòries i d’avals perquè les empreses s’endeutin. Però endeutar-se per pagar impostos per uns beneficis no produïts i que no es recuperaran és absurd.

I els autònoms que s’han vist obligats a tancar des del primer moment. Qui els rescabalarà? Els caurà igualment la quota d’autònoms, l’IRPF i l’IVA? Això és absolutament injust i se’ls aboca al cessament d’activitat. Quants podran tornar?

Per això creiem que, a més de la facilitació del crèdit, és imprescindible aturar tots els impostos i pensar en ajuts directes i a fons perdut per a tots aquells autònoms que n’acreditin la necessitat.

Parlem d’horaris?

lluis-sisquellaJa fa temps que sabem que productivitat i competitivitat no estan vinculades a hores de feina. De fet, on més hores es treballa és a Grècia, Polònia, Estònia i Hongria. A Espanya hi ha un retard horari que afecta totes les activitats quotidianes i conforma un engranatge que ens sembla lògic i normal, perquè tot s’hi adapta: com els horaris comercials on les botigues tanquen dues hores més tard que la mitjana europea, i el Prime time de la tele –primera activitat d’oci- que comença a les 22h. A quina hora anem a dormir? I quantes hores? Sou dels que dieu “jo amb 6 hores ja en tinc prou”?

l nostre sistema ens allarga la jornada injustificadament, ens pren hores de son i augmenta l’estrès. Per tant, pitjor salut i menor rendiment. Hores de treball de menys qualitat. Tard o d’hora haurem de fugir de les inèrcies perjudicials, per normals que ens semblin, i encarar una reforma. Una primera mesura: tan greu seria no dinar en dues hores i poder acabar abans la jornada?

Si gestionem millor el nostre temps milloraran el nostre benestar i la nostra salut i serà més fàcil conciliar. Hi haurà menys absentisme i baixes, i treballarem en millors condicions, amb un bon clima que estimuli el talent i la qualitat de les hores treballades.

Però hauríem d’anar tots a una. Com puc tancar abans si puc perdre clients que pleguen més tard?

Pensem-hi i aprofitem les merescudes vacances per recarregar bateries.

Lluís Sisquella
President de Cerdanyola Empresarial